Tot just tres dies després del contundent rebuig a les urnes a la proposta de nova Constitució a Xile, dos dels membres de la convenció que va redactar la frustrada Carta Magna han comparegut en la sessió d'anàlisi dels resultats del plebiscit organitzada pel Centre Salvador Allende i el Comitè Ciutadà per a l'Homenatge a Salvador Allende de Barcelona. Els convencionals Jorge Baradit Morales i Adriana Ampuero han apuntat a una multiplicitat de factors que explicarien “la derrota més gran a la història dels moviments progressistes a Xile”. La sociòloga Betzabeth Marín-Nanco i el moderador Txema Castiella els han acompanyat des del nostre auditori a Barcelona.
Veure vídeo integre de la sessió Procés Constituent de Xile: anàlisi i resultat.
08/09/2022 / Barcelona
El plebiscit constitucional a Xile: La digestió difícil d'una derrota històrica
Visiblement afectats pel resultat del plebisicit de diumenge sobre la nova Constitució que van ajudar a elaborar (62% de rebuig per un 38% partidari), Baradit i Ampuero coincideixen a assenyalar el desconeixement generalitzat sobre el contingut del text i la “campanya de terror i desinformació” llançada pels seus detractors com a princiupals elements desencadenants d'un desastre que ja ha obligat el president del país, Gabriel Boric, a efectuar una profunda remodelació al seu govern.
“El país desconeixia de què va la Constitució, cosa que es va convertir en terreny fèrtil per a les intoxicacions. El volum de canvis que incloïa era molt complex per a un país com Xile, que és molt conservador i on la gent va votar sobre la base de l'individualisme, en base a allò que la Constitució em desfavoria”, ha assenyalat Baradit.
“Explicar més de 300 articles en només dos mesos era una il·lusió, una batalla de David contra Goliat davant la dimensió de la campanya pro rebuig. Convocar un plebiscit en un termini tan breu de temps va ser condemnar-lo al fracàs”, li ha secundat Ampuero.
Fake-news i campanya del terror
“Molta gent va votar sense saber què s'estava votant, el gruix de la població no ho va comprendre. Ho lamento molt. Va faltar un esforç de comunicació institucional davant de la campanya grotesca i brutal favorable al rebuig. Van mentir sense pudor, que traurien l'habitatge, les pensions, que no es podria menjar carn… Les fake-news són dinamita per a qualsevol procés democràtic”, ha afegit Adriana Ampuero. Al respecte, Baradit ha apuntat “l'abandonament del procés constituent per l'anterior govern de Santiago Piñera. Un procés així no ha culimnat mai amb el president del país en contra”.
En aquest context, Betzabeth Marín-Nanco ha subratllat la importància del nivell educatiu en l'anàlisi d'aquests resultats i com la inclusió al text constitucional de qüestions com la migració o els maputxes s’ha vist com a “problemes descontrolats”. La sociòloga ha destacat que el rebuig ha aconseguit més suports a les zones rurals ia les comunes més empobrides de les ciutats.
Després d'admetre errors de pes en el disseny del procés –“El plebiscit és una eina horrible perquè lliura el poder als grups amb més diners per a propaganda” – Jorge Baradit ha carregat contra la campanya de comunicació dels detractors de la nova Constitució. “No hi ha hagut mai una campanya del terror com aquesta. Va ser fastigosa i serà motiu d'estudi arreu del món”, ha afirmat no sense lamentar la mentida que assenyalava que amb el rebuig s'obriria un nou procés constituent.
I ara què?
Sobre el futur immediat, Adriana Ampuero ha deixat una porta oberta a una darrera possibilitat d'un nou procés constituent que no hauria d'excloure cap sector de la població xilena, el qual ha deixat clar que necessita una nova Constitució. Menys optimista s'ha mostrat el seu company Baradit Morales qui no hi creu pas: “La dreta, que segueix enyorant el dia anterior al plebiscit del 1988 que va desallotjar del poder Pinochet, ja ha pres la seva posició”.
"La classe conservadora xilena ha tornat a agafar el poder només 3 anys després de l'esclat social", ha dit per concloure a continuació: "Els canvis arribaran, però no pas els que van somiar a la Convenció sinó els que l'elit xilena permeti".
