Casa America Catalunya

El gestor cultural de Casa Amèrica Catalunya Francesc Montserrat ha presentat aquesta primera sessió del cicle de conferències “Lectures per no entendre res”, que aborden el creixent fenomen lingüístic de l’Amèrica Llatina: els argots urbans. Montserrat ha subratllat amb ironia la paradoxa del títol, donat que la conferència es realitza “per entendre-ho tot” d’argots com el “parlache” colombià, el “pachuco” mexicà, la “replana” peruana, el “coba” bolivià, el “caipira” brasiler, els “malandros” veneçolans, els “catrachos” hondurenys o el “coa” xilè.  La primera sessió ha anat a càrrec de l’escriptor i poeta Vicente Quitarte (Ciutat de Mèxic, 1954), exdirector de la Biblioteca Nacional i acadèmic de la llengua. Quirarte ha introduït la xerrada afirmant que ell mateix practica habitualment una “llengua alterna: la poesia”, que és “ambigua” i pot ser “transgresora com un argot”. Quirarte, que és doctor en Lletres Mexicanes per la Universidad Nacional Autónoma de México, ha remarcat la distinció entre llenguatge (com el morse o el de banderes), la llengua (com el castellà) i la parla, objecte d’aquesta conferència. “Argot és tant el caló i el lunfardo” com el que utilitzen “els metges o els treballadors de la construcció”, ha puntualitzat. Una de les raons de ser dels argots és ocultar el verdader significat d’allò que es diu, o que se sobreentengui només per la contextualització. En aquest sentit, Quirarte ha demanat al públic que escoltés la cançó El Chuchumbé, de finals del segle XVIII, que “insulta l’autoritat eclesiàstica de l’època” i parla dels “amors prohibits dels clergues” de manera força críptica. Diu així: “En la esquina está parado, un fraile de la Merced, con los hábitos alzados, enseñando el chuchumbé. Que te pongas bien, que te pongas mal, el chuchumbé te he de soplar...” Vicente Quirarte ha fet unes pinzellades històriques dels argots, destacant per exemple el paper del poeta i creador de quadres de costums del segle XIX Guillermo Prieto, gràcies el qual la parla popular es va incorporar a la literatura. També ha explicat que l’albur, per exemple, “ja apareix a la literatura del Segle d’Or, amb Góngora i Quevedo”,  i que és un joc de paraules amb doble sentit, que acostuma a tenir connotacions sexuals. Per Quirarte, l’albur consisteix en paraules que es van “imantant” i així “adquireixen doble sentit”. Però no han de ser ofensives, “el alburero no ha de manifestar ofesa”, ha dit. Altres tipus d’argots són els inventats per actors com Tin Tan (Germán Valdés) o Cantinflas, que van “incorporar una nova manera de parlar”. Segons la descripció del diccionari, cantinflear es “fer un discurs incongruent i vuit de contingut”, ha explicat Vicente Quirarte a un auditori entusiasta i participatiu. La sessió s’ha tancat amb la divertida performance ¡No se abran del parche!, a càrrec d’un grup d’actors que han parlat entre ells en el propi argot, amb expressions com “No dar papaya” (No dar oportunidad para que abusen de ti”, en  “parlache”); “No más tus chicharrones truenan” (Yo también tengo algo para contar, en “pachuco”) o bé “Tu pata está choborra hasta las patas buitreando en la lleca” (Tu colega ha bebido de más y está vomitando en la calle, en “replana”).Vet aquí algunes de les expressions i paraules incorporades a ¡No se abran del parche!En parlache (Colombia): Se calentó el parche. Situación de peligro.   Qué parche más chimba.  Algo muy bueno. Un excelente programa. Tragado como media de montañero. Estar muy enamorado Pilas que ese man viene enfierrado hasta los dientes. Persona que está muy armada.  Tirar paso y azotar baldosa. Bailar Camellar. Trabajar Bizcocho. Persona hermosa Sardina. Mujer joven Medalla. Medellín Parceros. Amigos No dar papaya. No dar oportunidad para que abusen de ti Parar bolas. Prestar atenciónEn pachuco (México):Ir al baile. Aprovecharse de ti. Chela bien helodia. Cerveza bien fría. Chamba. Trabajo Carnal. Amigo Chilangolandia. México DF No más tus chicharrones truenan. Yo también tengo algo para contar Rola. CanciónEn replana (Perú): Tu pata está choborra hasta las patas buitreando en la lleca. Tu colega ha bebido de más y está vomitando en la calle. Un rrioba bastante maloy de Lima.  Un barrio marginal de Lima. Yara con el faite que saca chaira. Delincuente que te amenaza con un cuchillo. Chapar la combi de a china. Coger el autobús pagando la mitad de precio. Me quito a quito. Chau-fa con tamarindo. Allí los vidrios. Tres formar para despedirse, decir adiós.