Casa America Catalunya

Les investigacions que haurien de permetre el rescat de les restes humanes van iniciar-se el 2002. Un any després, i quan encara no hi havia evidències definitives sobre les inhumacions clandestines perpetrades per la dictadura en aquell indret, la Plataforma Argentina contra la Impunitat va traslladar un projecte per finançar les excavacions elaborat per l’equip d’Antropologia Forense de la Universitat Nacional de Tucumán (UNT) a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest projecte va ser atès pel programa Barcelona Solidària. Les subvencions atorgades (2003 i 2006) –úniques rebudes a l’Argentina des de l’exterior per aquest cas– van ser importants per a la continuïtat de les excavacions iniciades i suspeses per manca de recursos. En el context dels esforços conjunts d’actors diversos també cal significar els realitzats per familiars de detinguts desapareguts, agrupacions d’expresos polítics, organismes de Drets Humans, l’esmentada UNT o el govern de la província de Tucumán, entre d’altres.

Van passar tres anys abans que es trobessin les primeres restes òssies. En l’actualitat, s’han identificat 115 persones desaparegudes i aquesta xifra augmentarà perquè les feines de localització i identificació continuen. En qualsevol cas, el Pozo de Vargas, declarat Sitio de la Memoria (2015), ja és la major fossa comuna de tot el territori argentí. Cada identificació promou accions diverses entre organismes de drets humans i familiars, els quals visiten aquest lloc amb motiu de dates assenyalades relacionades amb les seves víctimes.

Entre d’altres finalitats, i en suport actiu a la memòria, la veritat i la justícia, la sessió vol destacar els llaços de solidaritat teixits entre Barcelona i les víctimes del genocidi perpetrat per la darrera dictadura militar a l’Argentina.

Hi intervenen: Graciela Daleo, exdetinguda-desapareguda supervivent de l’ESMA, docent de la càtedra de Drets Humans de la Universitat de Buenos Aires; Gerardo Pisarello, diputat al Congrés dels Diputats per En Comú Podem, nascut a Tucumán; Josefina Molina, querellant en la causa del Pozo de Vargas, filla de Dardo Francisco Molina, vicegovernador de la província de Tucumán i president del Senat desaparegut el 1976 (les seves restes van ser identificades al Pozo de Vargas el 2014); Daniel Cando Cando, comissionat de l’alcaldia del programa Barcelona Solidària (1999 – 2009); i Marta Nin i Camps, directora de Casa Amèrica Catalunya.

Activitat convocada per la Plataforma Argentina contra la Impunitat, CTA-A Barcelona, HIJ@S Barcelona i COSOFAM amb la col·laboració del Consolat General i Centre de Promoció de la República de l’Argentina a Barcelona.