(Article del director de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, publicat a “El Periódico de Catalunya”) “Decebut pel seu frustrat somni de creació de la Gran Colòmbia, que hauria suposat la unificació de les actuals terres d'Equador, Colòmbia i Veneçuela, el Libertador Simón Bolívar va escriure en 1826: “Som els vils fills dels espanyols predadors que van venir a Amèrica a sagnar-la i a procrear amb les seves víctimes. Després, els fills il·legítims d'aquestes unions es van unir als fills dels esclaus portats d'Àfrica. Amb tanta barreja racial i amb aquesta història moral, podem donar-nos el luxe de col·locar les lleis abans que als líders i als principis abans que als homes?”
03/12/2006 / Barcelona
“El preu de subestimar Chávez”
(Article del director de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, publicat a “El Periódico de Catalunya”) “Decebut pel seu frustrat somni de creació de la Gran Colòmbia, que hauria suposat la unificació de les actuals terres d'Equador, Colòmbia i Veneçuela, el Libertador Simón Bolívar va escriure en 1826: “Som els vils fills dels espanyols predadors que van venir a Amèrica a sagnar-la i a procrear amb les seves víctimes. Després, els fills il·legítims d'aquestes unions es van unir als fills dels esclaus portats d'Àfrica. Amb tanta barreja racial i amb aquesta història moral, podem donar-nos el luxe de col·locar les lleis abans que als líders i als principis abans que als homes?”Davant les eleccions presidencials d’aquest diumenge 3 de desembre, Hugo Chávez s'enfronta per primer cop a una oposició unificada, cert que molt heterogènia i pintoresca, amb el lideratge estratègic del per dues vegades governador del ric estat petrolier de Zulia, el socialdemòcrata Manuel Rosales. Poc carismàtic però molt combatiu i amb experiència política, aglutina als tradicionals sectors oligàrquics i conservadors, amb els que va coincidir prestant la seva firma i aval personal al decret pel qual es proclamava l'empresari Pedro Carmona com a president després del cop d'Estat contra Chávez de l'11 d'abril de 2002. Amb escasses o nul·les possibilitats de triomf, la candidatura de Rosales més sembla un intent per conèixer amb xifres precises quin és el percentatge d'enemics de tota classe i condició disposats a mobilitzar-se contra el “chavisme”. Per a l'oposició, una derrota per menys de vint punts de diferència seria un triomf, perdre per menys de deu punts tot un èxit i guanyar a Chávez, una mena de miracle.
