Casa Amèrica Catalunya ha celebrat aquest 10 de març el primer dels actes commemoratius del seu centenari, la xerrada “Barcelona, 1911”, amb la participació de l’historiador Jaume Sobrequés; el periodista i escriptor Hèctor Oliva; l’advocat i expresident de l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI), Ramon Mulleras, la doctora en Història de la Universitat de Barcelona, Gabriela Dalla Corte, i el soci patró Dante Torres en videoconferència. L’acte, presentat pel director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, ha estat un recorregut per la història d’aquesta institució i una reivindicació del seu esperit americanista fundacional.
10/03/2011 / Barcelona
El primer acte commemoratiu del centenari de Casa Amèrica Catalunya reivindica el seu esperit americanista fundacional
Va ser un 10 de març quan l’aleshores anomenada Casa de América de Barcelona era presentada en societat. 100 anys després, el director general de Casa Amèrica Catalunya explicava el “gran honor que representa” celebrar el cententari “com a hereus del projecte inicial”. Antoni Traveria ha manifestat el seu “agraïment més sincer” a les institucions que fan possible aquesta casa: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), amb l’ajuda de l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI). En l’acte, Jaume Sobrequés ha explicat el context social, polític i econòmic en el qual es va fundar la institució, recordant els esdeveniments més destacats de l’època: des de la petjada que va deixar el Modernisme a l’arribada del Noucentisme; de l’explosió demogràfica a Barcelona al naixement de la Confederació Nacional de Treballadors; de la creació de l’Orfeó Català, el I Congrés Universitari Català o bé l’Institut d’Estudis Catalans. Per a Sobrequés, Casa Amèrica Catalunya va néixer “en un clima de contrastos punyents, en una societat capaç de les creacions més excelses” però també de “les accions més detestables”. “Perdoneu, però algú ho havia de dir”, ha conclòs. Gabriela Dalla Corte, autora del llibre “Casa de América de Barcelona 1911-1947”, ha afirmat que Casa Amèrica Catalunya ha estat “una de les institucions més importants a Espanya” en la “competència amb els Estats Units”, una competència que ja simbolitzava la il·lustració del diploma que repartia la Casa de América de Barcelona als seus delegats a Amèrica: una senyora asseguda davant un mapa i que amb el seu braç “tapava els Estats Units”. El 1911, Casa de América de Barcelona va néixer per “contrarestar” la creació de la Unión Panamericana de Washington i la seva influència sobre les antigues colònies espanyoles. I al llarg de la seva història, Casa Amèrica Catalunya ha permès “a molts llatinoamericans venir aquí a relacionar-se” i compartir la seva cultura, ha destacat Dalla Corte. Ramon Mulleras, que va presidir l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI),ha explicat que Casa Amèrica Catalunya ha treballat des de la seva fundació per la difusió cultural, per les relacions econòmiques, pels lligams amb els joves estudiants, i per les relacions amb els catalans d’Amèrica. I que totes les activitats han preservat i fomentat “l’esperit americanista fundacional”, lluny de l’antic projecte hispanista, ha afegit. Dante Torres, soci patró i secretari de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, que es trobava al seu Perú natal, ha estat present en l’acte a través d’un missatge de vídeo. Torres ha posat èmfasi en què Casa Amèrica Catalunya organitza cada any l’estada de prop de 250 becaris llatinoamericans a Catalunya. També per a ell, aquesta institució sempre ha estat “la casa dels estudiants”. “Jo mateix vaig arribar a Barcelona com a becari i ara sóc avi”, ha dit, tot subratllant l’ajuda de Casa Amèrica Catalunya a la integració dels llatinoamericans a la societat catalana. Héctor Oliva, autor del llibre “Vint històries de la Barcelona americana... i una pregunta descarada” (Ed. Base, 2008), ha tancat l’acte dibuixant un recorregut urbà per les petjades llatinoamericanes a la ciutat comtal. “Els ponts han estat constants al llarg de 500 anys i sobretot en els darrers 200 anys, des del vessant econòmic, cultural i social”, ha subratllat, “i això es veu passejant per Barcelona”. Oliva ha acompanyat els assistents a una passejada plagada d’història i anècdotes, per la Pedrera, el Palau Moja, el Palau de la Virreina, el Palau Güell, les Xemeneies del Paral·lel, l’estàtua de Colom i el Port Vell, que ha estat “el cordó umbilical entre Catalunya i Amèrica”.
