Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes de la guerra civil del Salvador (1980-1992). És la contribució de les jornades Les ferides obertes del Salvador, les tres sessions centrals de les quals s'han celebrat a Casa Amèrica Catalunya. “Fins ara segueix la impunitat. Les víctimes no són escoltades ni tingudes en compte”, ha denunciat Andreu Oliva, rector de la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas (UCA).
Les jornades han finalizat proclmant un manifest per la Veritat, Justícia i Reparació de les víctimes de la guerra civil del Salvador. Aquest conflicte és el més devastador dels viscuts a l'Amèrica Llatina: va originar més de 75.000 morts, uns mil desapareguts i més d'un milió d'exiliats en un país de 4,7 milions d'habitants a l'inici de la guerra a l'any 1980.
28/04/2022 / Barcelona
El Salvador: prossegueix la impunitat 30 anys després de la fi de la guerra
En la seva detallada intervenció, Andreu Oliva ha fet un recorregut per la història contemporània del Salvador. Ha iniciat aquest trajecte al 1931 quan els militars passen a governar directament el país, situació que durarà fins al 1993 quan s'inicia un període democràtic gràcies als acords de pau. "Són 62 anys de constants violacions dels Drets Humans que segueixen impunes", ha subratllat el rector de la UCA, que també ha qualificat els anys 70 i 80 de període de "terrorisme d'estat, amb una repressió brutal i les majors atrocitats comeses per Forces Armades, cossos policials, paramilitars i esquadrons de la mort”.
Un d'aquests episodis va ser la massacre del Mozote, que va costar la vida de gairebé mil persones, més de la meitat de les quals menors d’edat. Una operació de càstig i escarni contra la població civil per forces militars ha centrat la intervenció de Carlos Henríquez qui com a reporter de Radio Venceremos va donar testimoni al món dels múltiples crims de lesa humanitat comesos el 1981 a tres petits pobles situats al departament de Morazán, al nord del país.
Andreu Oliva ha lamentat que continuï la impunitat i ha recordat com al febrer de l'any passat, amb el president actual Nayib Bukele controlant tots els ressorts del poder, es va aprovar una “llei favorable als perpetradors de crims de guerra i de lesa humanitat que evadeix l'obligació de l'Estat d'investigar i sancionar d'ofici els responsables d’aquests delictes”.
"Bukele no té interès per la veritat i la justícia", ha assenyalat Oliva. El rector universitari i pare jesuïta ha remarcat la necessitat d'articular "processos de desgreuge" a les víctimes del conflicte salvadorenc i "reconèixer el mal que se'ls va fer".
"L'esperança sorgeix de la memòria", ha subratllat Carlos Henríquez Consalvi, director del Museu de la Paraula i la Imatge (MUPI), que ha acompanyat les seves explicacions sobre el reportatge periodístic de la massacre del Mozote que va elaborar sobre el terreny amb estremidors documents gràfics i objectes recuperats a les comunitats que van patir aquell bany de sang.
A la inauguració de la cita també hi han participat Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya, i Francisco Mena, president de Somos Memoria, associació organitzadora de les jornades al costat de l'ONG Huacal.
Veure video de la sessió Presentació de Les ferides obertes del Salvador i taula Els drets de les víctimes en el procés de negociació del conflicte armat i el post-conflicte.
Tortures i terror desfermat
La segona taula de les jornades ha estat marcada pels esfereïdors testimonis de víctimes de la guerra civil. És el cas d'Héctor Barnabé Recinos, membre fundador del Comitè d'expresas i expresos polítics del Salvador (COPPES) i integrant de la Xarxa de víctimes i supervivents del donflicte armat al Salvador (AVISCAES), que n'ha parlat a la seva ponència L'experiència del salvador: Tortura al salvador, vivim per explicar-ho.
I no menys impactant ha estat el testimoni d'Evelyn Romero, membre fundadora de la Xarxa ciutadana de dones de Morazán, que ha abordat la seva experiència vital com a supervivent de la massacre del Mozote, la major de la guerra del Salvador amb gairebé 1.000 víctimes mortals d'una operació de càstig perpetrada per l'Exèrcit del país. La seva intervenció ha dut el títol de Víctimes de la repressió i el terror desfermat a Morazán.
Finalment, i a través d'una intervenció des del Salvador, l'advocat i coordinador jurídic de l'Institut de Drets Humans de la UCA, Arnau Baulenas, ha parlat de L'assassinat dels sacerdots jesuïtes i dues de les treballadores en procés d'enjudiciament.
Aquesta sessió ha estat moderada per Manel Vila, exdirector de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Veure vídeo de la sessió Les veus de les víctimes. Memòria, identitat i dignitat.
Dones a la guerra
Finalment, la tercera i darrera sessió a Casa Amèrica Catalunya de les jornades ha comptat amb la participació de Mendia Azkue, directora d'Hegoa-Institut d'Estudis sobre Desenvolupament i Cooperació Internacional (UPV/EHU), que va dissertar sobre Dones en situació de conflicte: reflexions en clau feminista; i Gloria Guzmán Orellana, feminista, activista política i investigadora d'Hegoa, que ha parlat de les Dones salvadorenques a l'agenda de la veritat, la justícia i la reparació.
Per la seva banda, José Ramón Juániz Maya, advocat i jutge del Tribunal Internacional per a l'Aplicació de la Justícia Restaurativa al Salvador, ha obsequiat a l'auditori amb la ponència de cloenda L'experiència del Tribunal Internacional per a l'Aplicació de la Justícia Restaurativa al Salvador 2009-2018 i la projecció sobre les polítiques públiques de Justícia Transicional.
Rosa Sánchez, directora de la Revista Nàhuat i membre de la Xarxa de Literatura salvadorenca a Barcelona, ha elaborat les conclusions generals de les jornades mentre l'antropòloga i activista feminista Fina Rubio, moderadora de la sessió, ha llegit el Manifest de la Taula pel Salvador en què es reclama Veritat, Justícia i Reparació per les víctimes de la guerra del Salvador.
Veure video de la sessió Dones guerra i la postguerra. Violències i resistències i de la Cloenda de les jornades.
