Després de dotze anys actuant en escenaris argentins amb la seva música, mescla de folklore i jazz, música clàssica i fins i tot ritmes africans, Aca Seca Trío ha actuat divendres 8 de juliol a l'auditori del Conservatori del Liceu de Barcelona, en el marc dels actes commemoratius del centenari de Casa Amèrica Catalunya. Un auditori ple de gom a gom s'ha entregat al trio argentí.
08/07/2011 / Conservatori del Liceu, Barcelona
El trio argentí Aca Seca porta a Barcelona la riquesa de la música de la seva terra
Els tres membres del grup havien actuat a Espanya anteriorment però per separat i estaven ansiosos per creuar l'Atlàntic junts i interpretar les cançons de l'Aca Seca Trio per al públic d'aquí i per als seus compatriotes residents en aquest país."Cada vegada que un de nosaltres tornava d'Espanya, ens dèiem: 'Che, quan anirem com a trio?' i, per això, ara l'experiència és tan intensa. Hem trobat una calidesa i un respecte per la música que ens alegra i sorprèn molt. És com tornar als inicis", ha dit en una entrevista a EFE el percussionista Mariano Cantero.La banda va néixer en 1999, directament en l'escenari: van fer una actuació improvisada per a l'acte de graduació de la Universitat Nacional de la Plata (Argentina), on els tres cursaven Belles arts.El resultat va ser molt satisfactori i aquí va emprendre la marxa del trio d'Aca Seca.Des de llavors, han editat tres discos -Aca Seca (2003), Avenido (2006) i Ventanas (2009)- on tots els seus temes giren entorn de les músiques tradicionals de la terra argentina i, en general, llatinoamericana."En la vida quotidiana no som tipus folklòrics ni molt menys, però estimem la riquesa de la música argentina i llatinoamericana i ens emociona i diverteix tocar aquesta música. El nostre motor és l'alegria de tocar aquesta música", assenyala el guitarrista Juan Quintero.No obstant això, l'essència tradicional d'aquestes música es fusiona amb la formació dels tres artistes i, com en un riu on desemboquen diversos afluents, en les seves cançons es poden apreciar les influències del jazz, el pop, la música clàssica i els ritmes africans."La música que un toca és el resultat dels grups que un coneix, dels discos que va escoltar i de com es va relacionar amb ells. En el nostre cas, cadascun ve de diferents experiències musicals que es bolquen en les nostres cançons", explica el pianista Andrés Beeuwsaert, que va tenir els seus inicis artístics al món del jazz.Malgrat que els tres han rebut una formació musical clàssica, el seu treball s'allunya de les normes i les rigideses i es deixa portar en tot moment per l'espontaneïtat i l'instint, com ho demostra el fet que no escriguin les cançons en cap partitura."Partitures hi ha poques en els dotze anys d'història del trio. És un treball d'ajuntar-se a assajar i a provar coses tocant-les. Aquesta és la dinàmica del grup, poques vegades comencem amb una idea definida", assenyala Beeuwsaert.Anit, el públic barceloní va poder gaudir durant més d'hora i mitja de les delicades i rítmiques melodies i de les sentimentals lletres de cançons com "Paloma", "Chiquita", "Pasarero", "Clavelito blanco" o "La música y la palabra", algunes d'elles interpretades a capella.Un estil que encanta als tres membres del grup per ser cançons "estripades" i "crues" que permeten un "contacte directe" amb el seu públic."Per a nosaltres i per a ells és un regal", conclou Cantero.
