Ha arribat l’hora de la veritat a Bolívia, país que diumenge es juga el futur en unes eleccions presidencials que tenen un clar favorit: el líder indigenista i candidat del Moviment al Socialisme (MAS), Evo Morales. Però a només cinc punts de distància en les enquestes, el candidat conservador Jorge Tuto Morales pot disposar dels mecanismes adients per asfixiar l’acció d’un Morales president en tenir assegurats el Senat i les prefectures (territoris). A més, també compta amb el suport dels Estats Units. Del paper de la gran potència en aquests comicis en parla el periodista i antropòleg Josep Maria Deop en el darrer capítol de la seva extensa anàlisi sobre el context en què Bolívia afronta aquestes històriques eleccions.
16/12/2005 / Barcelona
Eleccions a Bolívia: el paper dels Estats Units
5.- Els Estats Units.
Parlar de Llatinoamèrica i no fer-ho dels Estats Units és com parlar de l’oceà i no tenir en compte les tempestes. Els Estats Units han assumit des de la Doctrina Monroe un paper tutelar a la regió, que s’ha traduït en constants ingerències, invasions, cops d’Estat i múltiples maniobres destinades a col·locar les seves peces en els llocs clau del poder.
És evident que el candidat del Moviment al Socialisme (MAS), Evo Morales, no és pas de l’estimació personal del president nord-americà George Bush. Segons la divisió del món en “bons i dolents” que darrerament fa l’administració republicana de la primera potència del planeta, Morales seria una mena de bandit cocaïnòman i comunista que estaria aixecant els bàrbars indígenes contra l’ordre i la moral representades pel candidat del Partit Democràtic i Social (PODEMOS), Jorge Tuto Quiroga, i la seva companya en aquestes eleccions, la candidata a vice-presidenta María René Duchén, una periodista blanca que menysprea públicament l’acte de mastegar la coca. Un costum que practiquen milions d’indígenes i mestissos (l’akulliku) i que en molts casos és una veritable reivindicació identitària (com quan el practicaven els diputats del MAS i del MIP al Parlament bolivià, cosa que feia posar els pèls de punta als diputats “tradicionals”).
No sembla probable, però, que els Estats Units estiguin disposats a orquestrar un nou cop d’Estat a la regió després del desori provocat a Veneçuela, encara que és evident que hi ha plans per fer-ho. Així, si Morales obtingués la victòria en vots –però no directament la presidència– i insistís en la seva voluntat de formar govern, els Estats Units insistirien en la vella cançó del respecte del joc democràtic i de les institucions, és a dir, de la més que possible aliança PODEMOS-UN.
Tuto Quiroga és un home dels Estats Units, com ho era l’ex president bolivià Sánchez de Lozada, que, per cert, avui viu a Washington i sobre el que hi ha plantejat a Bolívia un “judici de responsabilitats”, eufemisme referit a l’acusació directa contra la seva persona per la massacre de la “Guerra del Gas”. Si la situació al país es tornés caòtica i conflictiva, els Estats Units mirarien d’impulsar una intervenció militar sota l’auspici de l’ONU que, en teoria, serviria per restituir “la normalitat democràtica” (llegeixi’s Quiroga) però, sobretot, per allunyar Morales i els seus del poder. La possibilitat que un govern socialista i indígena assoleixi el poder a Bolívia no es planteja, ara com ara, als despatxos de Washington. L’administració nord-americana només està mesurant acuradament les conseqüències. No estem als anys 70, però hi ha altres vies per imposar el “nou ordre global”, com bé saben a l’Irak.
