A només tres dies de les eleccions, a Bolívia s'afegeix ara un nou protagonista que romania en silenci des de fa dues dècades. L'Exèrcit mostra la seva desconfiança en la política boliviana demanant que el guanyador de la primera volta sigui investit president encara que només obtingui una majoria simple per així evitar disturbis. Amb aquesta proposta sortiria elegit Evo Morales, que en aquests moments supera a Quiroga en intenció de vot. En una entrevista concedida a La Vanguardia, Evo Morales afirma que si surt elegit president nacionalitzarà el gas natural i el petroli perquè és el poble qui ho reclama. A més promet legalitzar el cultiu del full de coca, un tema que l’enfronta a Estats Units. Josep Maria Deop, antropòleg i periodista expert en Bolivia, aborda avui en la seva anàlisi sobre les eleccions bolivianes des de la regió de Cochabamba el tema de la descentralització, clau per entendre la nova distribució del poder a Bolívia.
Eleccions a Bolivia: Les prefectures
4.- Les prefectures. El dia 18 de desembre Bolívia no només escollirà un nou president, sinó que cada departament del país (en són nou) haurà de votar el seu prefecte, un càrrec que podria equivaldre al dels presidents autonòmics espanyols. Seran les primeres eleccions per a aquest càrrec i, en realitat, han estat acceptades de bon grat per l’elit boliviana no perquè hi hagi una sincera voluntat de descentralitzar l’administració de l’Estat, sinó perquè els suposen una mena d’as sota la màniga.
El MAS d’Evo Morales serà sens dubte el partit més votat a les eleccions generals i qui tindrà més diputats al Parlament, però gairebé és segur que no obtindrà ni una sola de les nou prefectures en joc, ni tan sols al seu bastió de Cochabamba, al centre del país. Això s’explica pel gran poder d’atracció que tenen algunes figures locals que provenen de la vella classe política i que –aparentment trencant amb el passat- han fet autèntics jocs malabars per presentar-se a les eleccions amb la “cara neta”. Els casos més extrems són els dels més que probables prefectes dels departaments de La Paz i Cochabamba: José Luis Paredes, ex-alcalde de El Alto i ara candidat de Tuto Quiroga; i Manfred Reyes Villa, ex-alcalde de Cochabamba i soci de govern de Gonzalo Sánchez de Lozada durant la “Guerra del Gas”. Reyes Villa ha trencat amb la formació que el va catapultar a la coalició de govern, l’NFR, i ha creat un nou partit, l’AUN (Alianza por la Unidad Nacional), un nom que més sembla un sarcasme que no pas una honesta elecció de sigles.
El cas de Santa Cruz, un altre dels departaments més poblats del país i una de les zones on el MAS té menys força també és simptomàtic. El candidat a prefecte és Rubén Costas, un home que ha encapçalat massives manifestacions en favor de la autonomia de les regions orientals (manifestacions que juguen amb el fantasma d’una emancipació definitiva) i que dissimula ben poc el seu racisme de boc gros. D’altres departaments, com Tarija, amb enormes reserves de gas natural, quedaran controlats per homes de l’MNR (Mario Cossío) o relacionats directa o indirectament amb l’antiga ADN del general Bánzer (reciclats en el PODEMOS de Quiroga), com passarà al Beni o a Pando, a les selves del nord del país.
Sembla clar, doncs, que en cas que Evo Morales assolís la presidència la mateixa nit del 18, les diferents prefectures del país continuarien en mans de les velles elits, que amb la cara més o menys rentada, continuarien exercint la seva capacitat de bloqueig polític i econòmic. En el millor dels casos, Evo Morales haurà de comptar amb una disputa constant de competències amb les prefectures, que ràpidament es convertiran en el bastió des d’on practicar una oposició destructiva, desobeint les instruccions del govern de La Paz i atribuint-se competències no cedides.
Per Josep Maria Deop, periodista, antropòleg i membre del Comitè de Solidaritat amb els Pobles Indígenes d'Amèrica
