Casa America Catalunya

En què consisteix la narcocultura?S'explica millor amb exemples que amb molt de seny. A Sud-amèrica el narcotràfic és una de les maneres més efectives de viure amb diners. No podem dir que es viu bé, perquè és una vida molt tensa, però si més no, hi ha diners o hi ha l'opció d'adquirir-ne quan a un li vingui de gust. I això ha generat un seguit de conceptes i per descomptat un seguit de manifestacions que és el que anomenem narcocultura. Per exemple, l'estil de vida. Els mexicans acostumem a dir que la vida no val res, però els narcos tenen una frase sensacional que diu que 'més val viure cinc anys com a rei que cinquanta com a 'güey', on 'güey' és el símbol del treball inexplicable. També la temeritat, el fet de no témer la mort, ha generat un seguit de 'sicariats' en països com Colòmbia i a Mèxic ara. Moltes vegades no tenen major explicació.Aquests 'sicariats' són protagonistes d'un bon nombre de pel·lícules ...En relació a manifestacions menys violentes i més dolces, hi ha el cinema, que és un cinema molt particular, un 'cinema express', que té un mercat específic que és molt curiós, perquè és com un mercat nacionalista. Els clients són els migrants, que sempre volen saber què passa a la seva terra i sempre estan àvids d'ídols. Sobretot ara que no tenim grans personatges en la boxa o en l'esport, la nostra selecció no guanya res, aleshores queden aquests altres éssers, aquests altres fronts que també hi ha la possibilitat d'admirar. I per això aquest cinema és tan efectiu.I en quines manifestacions més trobem representada la narcocultura?Hi ha la música, on els narcocorridos han substituït la música dels mariachis com a representació nacional. Per Los Tigres del Norte es parla de la 'tigrisació' de la música popular mexicana. També hi ha una corrent molt forta en la plàstica, en la dansa i també en la literatura. I aquest ja és un treball amb les emocions. Sobretot en les plàstiques, on destaquen les dones, bàsicament Tere Margolles i Rosy Roura, que tenen un treball que desaprova la mortalitat, els homicidis... És una feina molt descarnada, molt agressiva, més que en la literatura, perquè en la literatura no deixem d'explicar el que passa. Des de la meva òptica personal, intento que els meus textos s'alliberin de la càrrega moral, que siguin els lectors els que treguin les seves pròpies conclusions. Però les artistes plàstiques, no. Fins i tot en la dansa hi ha més intenció d'afectar la realitat, d'intervenir en els instruments polítics que poguessin en un moment donat resoldre aquest assumpte.En debats o fòrums haurà sortit com d'incongruent pot semblar, en un moment determinat, associar droga i cultura...Sí, però és un tòpic. D'alguna manera, els delinqüents sempre han estat presents. Sempre han aportat per a la construcció de monuments que es conserven, els pirates... Fixem-nos el que van aportar els pirates anglesos a la Corona... Sempre han estat presents. I sempre es donen aquestes barreges que potser el que té ara el narco és que és una barreja afortunada. El narco ha estat envoltat d'una atmosfera d'hipocresia. Podem preguntar als addictes d'aquí si saben d'on surt allò que consumeixen. Pot ser que tinguin una idea, potser no, però nosaltres el que treballem és aquesta part. Jo he estat insistint ara en què cal estar atents als addictes, perquè si en realitat és una malaltia aleshores el problema és molt més greu quan es parla d'aturar el tràfic o aquesta crítica descarnada. Però quan em poso en això em solen dir que sóc un romàntic. Són delinqüents, és veritat, les seves activitats van contra la llei, i és un debat que no s'acaba. Però es dóna a tots els nivells. Però el gram de cocaïna a Phoenix continua valent el mateix, malgrat totes les guerres i morts acumulats en el camí, el que significa estabilitat en el mercat. Està morint gent però el tràfic no ha perdut força. Fins i tot per les últimes informacions de què disposo el centre de distribució als Estats Units ha canviat de Miami a Phoenix. I ells diuen que no s'expliquen per què. L'explicació és que les rutes del Carib s'han vist afectades severament, i no així les del Pacífic, les rutes de terra. I com que és un mercat immens, al voltant de 400.000 milions de dòlars, és quelcom que no es pot aturar així com així.Per poder parlar del món dels narcos com vostè ho fa, i com plasma en les seves novel·les, ha d'haver-ho viscut des de dins... És normal a Mèxic assistir a un acte social i coincidir amb narcos, o 'narquillos', que ja es coneixen públicament?Mai no podrem dir que és normal, però passa. I no és gens còmode. Però també és cert que la majoria dels mexicans poden ser corruptes, però no narcos (rialles). Et negociaran una multa, etc., Però ser narco és un altre nivell. Els mateixos narcos no permeten que qualsevol es dediqui a això. I d'aquí surt l'assumpte dels territoris, de les bandes i els seus sistemes d'acceptació de persones. Però sí que estan aquí, i te'ls trobes, sempre inesperadament, encara que sempre te'ls esperes. I no és gens còmode perquè l'altra part de la societat volen fer la seva vida, tenir les seves festes, anar a sopar i fer-ho pacíficament. I sempre que apareix un personatge així hi ha la possibilitat que això es converteixi en una hecatombe (rialles).A Mèxic la corrupció institucional i política és moneda corrent. Com es pot sanejar una situació com aquesta? O s'ha d'acceptar la condició humana?Doncs jo crec que no. Si acceptem la corrupció com a condició humana, mai la sanejarem. Mai. És un problema molt complicat d'explicar. Sempre que els experts pregunten això sempre parlen de processos de molts anys, de centenars d'anys per resoldre aquest assumpte que és com genètic. Quan Espanya ens governava, que era la Nova Espanya, estava ple d'actes de corrupció. Els indígenes, que estaven intentant aprendre-ho tot, segurament no tenien problemes. I el fet de la imposició de la religió cristiana ha de tenir molt de corrupció, perquè parlar d'una Trinitat, d'un home que es mor però que després no es mor... Pot semblar surrealista, però crec que també té un nivell de corrupció, més lleu, més suau, més poètic, si es vol, però tot està aquí. L'assumpte també ve de que la corrupció l'intento explicar i en l'assumpte del discurs oficial sobre la realitat és que no pots pensar una altra cosa. Els polítics poden dir el que tu vulguis, i ho diuen molt bé, però al mateix temps veus la realitat, que és molt diferent. Diuen que hi ha ocupació, però veus la gent a les cantonades venent verdures... de què estan parlant? Com s'ha depreciat el poder adquisitiu, la inflació... i no obstant això, com si ells visquessin en un altre Mèxic. I permetre aquesta existència d'aquests dos Mèxics, o parlar d'un Mèxic que no existeix, no és res més que corrupció. Per no parlar de les bandes organitzades...¿Va acabar vostè de llegir El Quijote?Quan era un nen, la primera vegada, vaig llegir catorze capítols. Però el llibre va desaparèixer. Va arribar un dia, el vaig començar a llegir, m'anava a casa a llegir-lo... I així com va aparèixer un dia, va desaparèixer.El van incloure en una llista dels 50 millors escriptors en castellà... sent mexicà, es podria haver decantat per l'anglès?No podria perquè no ho domino, però sóc escriptor en la mesura que puc expressar allò que sento, allò que imagino, i mentalment allò que penso en una llengua que m'és molt cara, que m'és emocionalment suficient per expressar tota aquesta gamma de sensacions, de sentiments, de dualitats, etc. Ho podria fer en anglès per experiment... Per mi no hi ha com l'espanyol, és com estar en una barca on tinc tots els rems, no importa si es mou, si hi ha tempestes... jo tinc els rems!També és diferent el castellà que es parla a Espanya del què es parla a Llatinoamèrica, i en concret a Mèxic, que com bé il·lustra la narcocultura ha incorporat una sèrie de termes, com 'güey', al seu argot... Una acadèmia és la que té la potestat real per 'acceptar' nous termes?L'Acadèmia és important en la mesura que és un espai de regulació. Això cal respectar-ho i hi és. Però això també és una discussió molt antiga, hi ha moltes llegendes urbanes sobre això, molt boniques totes... Entre alguns autors espanyols i d'Amèrica Llatina, i alguns dels EUA que escriuen en espanyol, estem tendint més a la unitat que no a la separació. I a explicar el fenomen del llenguatge popular. Perquè al final jo crec que no és tan greu. Podem mantenir la vigència d'alguns vocables dels argots, però no tant, perquè en el cas concret del món narco els mots es reciclen molt ràpid, perquè és necessari per a aquesta activitat. I això passa en tots els llocs del món. Quan Arturo Pérez-Reverte va entrar a l'Acadèmia vaig pensar 'tindrem a algú interessant', del llenguatge popular. Sóc un dels autors que sosté el llenguatge popular, m'encanta, i els meus editors poden dir de vegades que és un excés, però al final ens podem posar d'acord. Hi ha una tendència molt forta a Espanya per no tenir por al llenguatge popular. La norma culta és bona, però de sobte és tan culta que es descarna. I la llengua popular, encara que no l'entenguis, sempre t'està acostant a un altre àmbit. I es pot convertir en un misteri més dins de la novel·la. No és un misteri que et rebutja, sinó que t'atrapa. Tots els lectors tenen l'obligació de projectar-se en el que estan llegint... El perill del best-seller és just això, que t'ho donen tot... I qui vol tot en assumptes de lectura, està perdut. Si la lectura val alguna cosa, és per la seva capacitat d'estimular la nostra curiositat i reforçar-nos davant els misteris que se'ns presenten, incloses aquestes expressions que no pertanyen a les aules particulars.Què té Barcelona de narcocultura?No ho sé... De Barcelona t'impacta, és clar, la seva arquitectura, Gaudí, i és una ciutat impressionant. El que passa és que els narcos creen el seu entorn. I a Llatinoamèrica els narcos han creat la seva arquitectura. Molt estrambòtica. Un sincretisme molt 'kitsch', barreja de torres amb finestres sortints, amb balcons falsos, vidres foscos, piscines amb les parets de vidre perquè quan hi porten noies i es banyen les puguin veure, per descomptat els búnquers i els túnels... Tenen gust pels colors forts... Els narcos d'aquí, que segur que n'hi ha, han d'haver creat alguna cosa perquè molt pocs poden resistir amagar la seva personalitat en aquest sentit quan vénen d'un món sense instrucció acadèmica, en el que marquen la seva condició, saben que transgredeixen la llei i que quan els detinguin pagaran o davant la policia o davant els seus enemics... escapcen, mutilen, deixen avisos, caps en mantes... El narco mitjà dels EUA s'oculta molt bé. Al Capone el van enxampar per no pagar impostos, però no per ser un traficant. Tenen aquesta pulcritud en la seva vida, en aquest sentit. La violència d'Al Capone era descarnada, van impulsar el vestit gris, que van copiar de Humphrey Bogart... I a Colòmbia, com a Mèxic, ranxos complets, amb cavalls, amb zoològics, amb aquestes coses tan estranyes... Per què aquesta manera de ser, de mostrar que estan aquí?