Casa Amèrica Catalunya ha acollit la presentació del llibre Materias dispuestas: Juan Villoro ante la crítica, un recull de reflexions que l'obra de l'autor mexicà ha generat en escriptors i crítics literaris, coeditat per l’editorial Candaya i Casa Amèrica Catalunya. Un públic nombrós ha pogut gaudir de la dialèctica i les reflexions de Villoro, que ha estat acompanyat per l’escriptor Jordi Carrión i per l’editor Jorge Herralde.
21/03/2012 / Casa Amèrica Catalunya
Elogi unànime de l’univers literari de l’autor mexicà Juan Villoro
L’acte ha inciat amb la benvinguda de Marta Nin, adjunta a la direcció de Casa Amèrica Catalunya, que ha agraït la confluència de “complicitats” que han permès la celebració d’aquest acte i ha donat pas a la projecció d’un tast del documental que acompanya el llibre, Villoro en Villoro (31'), de Juan Carlos Colín. Posteriorment Olga Martínez Dasi, de l’editorial Candaya, ha explicat les dificultats i al mateix temps satisfaccions que va donar l’elaboració d’aquesta obra.
Jorge Herralde ha parlat de les diverses “heroïcitats” al voltant d’aquesta col•lecció d’assaigs de la qual forma part Materias dispuestas..., sigui perquè inclou alguns escriptors llatinoamericans "pràcticamentdesconeguts" sigui perquè en una obra col•lectiva “hi pot haver molts contratemps”. Herralde va establir contacte amb Villoro el 1987, quan li va encarregar una traducció de l’alemany per Anagrama. Posteriorment, com ha coincidit Villoro aquesta tarda a l’auditori, van establir una intensa relació d’amistat i no va ser anys més tard que va començar a publicar la seva obra com a novel•lista, assagista, cronista, contista, autor de literatura infantil i juvenil i de teatre.
Jordi Carrión ha manifestat la seva perplexitat que per ell existís “un Mèxic sense Juan Villoro”, que és el Mèxic d’abans que el conegués a Mataró el 2002. L’escriptor català ha llegit alguna correspondència que va mantenir fa anys amb Juan Villoro, i l’ha analitzada com si d’un taller d’escriptura es tractés. L’autor mexicà comença amb “l’anècdota”, després busca la “reflexió” i finalment l’eleva a “filosofia", ha raonat.
Per Carrión, Villoro “no es pot emmarcar en la literatura mexicana” perquè és un autor que fa de “pont” amb altres llengües, altres cultures i móns i probablement “és l’únic llatinoamericà” que fa això. “Hi ha molts escriptors que fan de vector, però cap fa de pont com Villoro”, ha assegurat. “He is a person in between, com diuen en el món anglosaxó”.
Juan Villoro ha enceta el seu parlament agraïnt l’edició d’aquest volum, que és un “harakiri editorial”. Per l’autor mexicà, hi ha dues actituds que un escriptor pot tenir quan parlen d’ell: “Opinar o abstindre’s, i jo he optat per la segona”. Villoro ha reconegut que encara no ha llegit tot el llibre i fins i tot que “em fa certa por llegir totes aquestes opinions sobre la meva obra”.
Villoro s’ha dit content de compartir taula amb Herralde, de qui ha dit que “vaig tenir molta sort de conèixer-lo” als anys 80, i de començar a compartir diverses passions entre les quals el futbol. “Ens va lligar una gran amistat abans d’entrar a formar part del seu catàleg d’autors”, ha dit, igual que amb Jordi Carrión, una amistat que els lliga com si “estigués sempre inscrit al seu taller d’escriptura”.
Alguns autors que opinen en aquest llibre sobre Villoro ja són morts, com Roberto Bolaño o Alejandro Rossi, que van ser grans amics de l’autor mexicà. A tots els que han opinat sobre la seva obra, des del punt de vista crític però sempre en una clara comunicació amb l’autor, Villoro els ha donat les gràcies.
