Coincidint amb la celebració el diumenge 3 de maig del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, Colòmbia i el Brasil han escenificat les seves crisis polítiques amb dos episodis de profund calat que afecten de ple a les llibertats d’expressió i informació. L'exercici d'aquests drets fonamentals està experimentant dificultats creixents en el marc de la complexa gestió de la pandèmia del coronavirus a l'Amèrica Llatina.
05/05/2020 / Barcelona
Els atacs al periodisme, en l’epicentre de les profundes crisis polítiques a Colòmbia i el Brasil en plena pandèmia
Colòmbia ha conegut Les carpetes secretes, un tèrbol assumpte d'espionatge i seguiment il·legals per part de l'Exèrcit a periodistes, activistes humanitaris, líders socials i sindicals i polítics, tant nacionals com estrangers. La revista Semana va revelar que aquestes activitats es van sufragar amb fons dels Estats Units destinats originalment a la lluita i eradicació del narcotràfic i el terrorisme.
Entre els periodistes que han estat blanc d'aquestes activitats il·legals es troben diversos corresponsals i fotoperiodistes de destacats mitjans nord-americans com The New York Times, The Wall Street Journal, The Washington Post, la National Public Radio o National Geographic. "Els diners dels contribuents dels Estats Units mai han de servir per a activitats il·legals, molt menys per violar drets de ciutadans nord-americans", ha dit el senador demòcrata Patrick Leahy a Semana.
Reconeguts periodistes colombians també han estat sotmesos a aquest espionatge. Entre ells, l'analista política de Noticias Caracol María Alejandra Villamizar; un reporter de l'emissora Blue Caracol i els periodistes de Rutas del Conflicto. Aquest mitjà alternatiu va destapar l'any passat un presumpte cas de suborn a partir d’un entramat d’entrega de diners a Exèrcit, Policia i Fiscalia colombians per part d'empreses petrolieres i minero-energètiques.
El reportatge mostrava com aquestes companyies van pagar bitllets d'avió i vacances a militars així com la fabricació de drons. En el context, les denúncies de comunitats que assenyalaven "l'enorme dilema ètic del fet que les institucions de l'Estat encarregades de la protecció i la justícia rebin recursos privats, mentre capturen i judicialitzen els líders socials que protesten contra l'actuació d'aquestes mateixes empreses".
Les carpetes secretes mostren “un evident cas de violació a la nostra intimitat i un greu atemptat contra el nostre treball com a periodistes, contra el nostre dret a la llibertat d'expressió", manifesta una editorial de Rutas del Conflicto. El director a Amèrica de l'ONG Human Rights Watch és una altra de les víctimes d'aquestes pràctiques.
Amb aquests seguiments, la intel·ligència militar colombiana també pretenia arribar a les fonts d'informació d'aquests periodistes especialitzats en el conflicte intern del país. Entenien que era una forma de conèixer on s'ubicaven els seus "objectius", ha declarat a Semana un oficial anònim que va participar en aquestes operacions.
Al respecte, el president de la Comissió de la Veritat de Colòmbia, Francisco de Roux, tota una autoritat moral en el procés de pau del país, ha declarat que els fets "ens avergonyeixen davant el món com a colombians i són una amenaça als drets i llibertats consagrades a la Constitució".
Segons de Roux, aquestes conductes qüestionen l'ètica de les forces armades de país i destrueixen la moral pública. Per això, ha exigit una investigació a fons de el cas, la depuració de responsabilitats tot apartant els militars implicats i ha reclamat al qüestionat ministre de defensa Carlos Holmes Trujillo l'accés als documents sobre aquestes pràctiques.
Brasil
Al Brasil, una manifestació contra el Tribunal Suprem i el Congrés en què hi participava el president del país Jair Bolsonaro va derivar en agressions físiques contra Dida Sampaio, fotògraf del rotatiu O Estadão de São Paulo que cobria la concentració. L'agressió al fotoperiodista es va produir quan prenia imatges de Bolsonaro en una àrea restringida a la premsa davant del Palácio do Planalto, seu del govern federal a Brasília. Seguidors de Bolsonaro van impedir el seu treball amb empentes, puntades de peu i fins i tot punxades.
L'agressivitat dels manifestants contra la premsa va seguir amb insults com 'deixalles' dirigits als mitjans i els seus professionals. El diari Estadão denuncia que en cap moment Bolsonaro va reprendre aquesta actitud dels manifestants, tot i que en va ser alertat pels seus col·laboradors. I afegeix que Bolsonaro "va menysprear totes les normes de salut pública" al participar en la manifestació passejant-s’hi sense mascareta.
Així les coses, el ministre de Defensa del Brasil, Fernando Azevedo, s'ha desmarcat de Bolsonaro a través d'un comunicat en què afirma que l'Exèrcit defensa “la independència i convivència dels tres poders de l'Estat” i que la llibertat d'expressió és un “requisit fonamental”.
"Els militars estaran sempre al costat de la llei, l'ordre, la democràcia i la llibertat", afegeix l'escrit en xoc frontal amb les paraules pronunciades per Bolsonaro al polèmic míting a Brasília on va assegurar als seus seguidors que "tenim a les Forces Armades al bàndol del poble".
A tot això, el Brasil ha superat les 105.000 persones contagiades per la Covid-19 convertint-se en el país llatinoamericà amb major incidència de la pandèmia, també pel que fa al nombre de víctimes mortals, més de 7.300.
Més informació:
Petrolieres i mineres financen la Força Pública i la Fiscalía
Intel·ligència Militar: és hora de contribuïr amb la veritat històrica i l’ètica pública.
Professionals de l’Estadão són agredits amb patades, cops de puny i cops per partidaris de Bolsonaro (Nota en idioma portuguès)
Il·lustració de María Camila Pulido
