(Nota publicada el 20/05/2008) S’ha inaugurat el cicle de conferències i lectures dramatitzades sobre teatre iberoamericà organitzat per Casa Amèrica Catalunya, “Del text a la sala”, amb una primera sessió tant poc ortodoxa com el seu protagonista, Enrique Vargas, dramaturg colombià i director de la companyia “Teatro de los Sentidos”. L’adjunta a la direcció de la Fundació, Marta Nin, ha presentat aquest cicle amb el que la institució pretén aprofundir en la dramatúrgia, el procés creatiu i la gestió teatral d’artistes llatinoamericans establerts a Catalunya, i que constarà de set sessions fins al mes d’octubre. Dirigides per Ginnette Muñoz-Rocha, les lectures dramatitzades seran interpretades per actors i estudiants de l’Institut del Teatre de Barcelona i d’Estudis Escènics El Timbal. Tanmateix, en aquesta ocasió, ha estat el propi Enrique Vargas qui ha mostrat alguns exemples de les seves “Imaginerías” –jocs teatrals en què el públic és el protagonista–, alhora que ha explicat els orígens i els referents de la seva dramatúrgia tan original i transgressora.
Els jocs escènics del dramaturg colombià Enrique Vargas aixequen el teló del cicle de teatre iberoamericà “Del text a la sala”
Vargas ha comentat amb anècdotes, a partir d’un distès diàleg amb el públic, la seva trajectòria teatral amb la que ha obtingut, entre d’altres reconeixements, el Premi Max d’Arts Escèniques a les Noves Tendències (2005), el reconeixement de la UNESCO al Festival Iberoamericà de Teatre de Bogotà, o bé el Premi Nacional de Dramatúrgia de Colòmbia. “Enrique, ponte serio: aquí venimos a hacer teatro” El seu pas per l’Escola Nacional d’Art Dramàtic de Bogotà, on el feien "posar seriós" per fer teatre, no va deixar gaire bons records a aquest creador sempre àvid de noves experiències i sensacions: “m’avorria moltíssim”, ha reconegut. Posteriorment, va estudiar antropologia teatral a la Universitat de Michigan (EUA), i va ser als Estats Units on va poder desenvolupar la seva línia de teatre experimental, en la que continua treballant avui dia en el seu taller-laboratori amb seu a Barcelona, “Teatro de los Sentidos”. “Volíem alguna cosa més, alguna cosa que mogués el públic, que l’impactés”, ha recordat Vargas, tot explicant com va néixer un primer muntatge basat en les olors com a experiència sensorial per al públic que tenia lloc en una petita sala “off off Broadway” del Harlem porto-riqueny, en un moment d’extrema crispació social alimentada per la lluita pels drets civils i el rebuig a la guerra del Vietnam, l’any 1968. “Quan aconseguíem que tot el públic vomités, era una meravella: sabíem que els havíem fet sentir l’olor de la guerra”. Contra tot pronòstic, l’espectacle va tenir un èxit considerable: “problemes de públic no teníem, feien cua per entrar perquè sabien que sentirien alguna cosa, però ens van fer fora perquè, en quatre dies, l’olor de vòmits impregnava tota la sala”. El principal referent, els jocs d’infantesa Enrique Vargas ha recordat la seva infantesa als cafetars de Manizales (Colòmbia) i la manera com preparava jocs i sorpreses per als seus germans, en un format que més tard recuperaria en els seus espectacles, com ara a l’obra de gran èxit El fil d’Ariadna –sense escenari, llums ni butaques. Durant més de 15 anys, des de la seva càtedra sobre Dramatúrgia de la Imatge Sensorial a la Universitat Nacional de Colòmbia, Vargas ha investigat els territoris dels jocs, els rituals, la memòria o els sentiments amb la finalitat d'extreure d'ells una nova forma de fer teatre. Ha fet treball de camp amb comunitats indígenes i camperoles de la regió andina del sud de Colòmbia i amb el poble yaqui, del desert entre Mèxic i Arizona, entre d’altres. La seva metodologia implicava quasi forçosament un intercanvi de “coneixements teatrals” amb aquestes comunitats, amb les que ha establert una xarxa de “cercles de la paraula” on compartir històries i tècniques, sempre entenent el teatre “no a l’escenari, sinó com a part d’alguna cosa viva”, ha afirmat. En la propera sessió del cicle “Del text a la sala”, la dramaturga i directora colombiana resident a Barcelona, Ginnette Muñoz-Rocha, parlarà del poder del teatre com a facilitador d'un diàleg intercultural, centrant-se en el procés de creació d'un espectacle amb actors i professionals de diferents ètnies i nacionalitats, i a continuació oferirà una lectura dramatitzada de fragments de la seva obra Radio Patera o el síndrome de Ulises.Descarregueu el programa del cicle.Descarregueu el perfil dels artistes convidats. Veure també les següents notícies relacionades amb el cicle "Del text a la sala":06/06/2008 - Ginnette Muñoz-Rocha, dramaturga i directora teatral colombiana: “El cicle ‘Del Text a la Sala’ pretén trencar estereotips sobre el teatre iberoamericà” 17/06/2008 - Ricardo Szwarcer, director del Festival Grec de teatre de Barcelona: “Argentina i Espanya comparteixen estructures burocràtiques que dificulten la producció teatral” 02/07/2008 - Montse Forcadas, del ‘Forn de teatre Pa'tothom': “Les tècniques del Teatre de l'Oprimit milloren la qualitat de vida dels grups socialment exclosos” 08/07/2008 - Omar Porras (Colòmbia), director de la companyia Teatro Malandro: “Haver portat per primer cop a Lope de Vega a la 'Comédie Française' és un acte històric” 09/07/2008 - Omar Porras (Colòmbia), director del Teatro Malandro: “Seria fabulós que gràcies a Ingrid Betancourt el món i els colombians obrissin els ulls”
