Casa America Catalunya

L’Assemblea Constituient de Bolívia, que es convocarà en els propers mesos, és el principal repte que ha d’afrontar el Govern d’Evo Morales, el primer president indígena en la història d’aquest país andí. Es la principal i unànime conclusió dels ponents que han participat a les Primeres Jornades Americat XXI “Bolívia: la refundació d’un país. Els desafiaments d’una oportunitat històrica” i que, organitzades per l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya, s’han celebrat els dies 22 i 23 de febrer al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona. Altres qüestions que marcaran el futur d’Evo Morales a la presidència de Bolívia són, segons els experts, la descentralització, la nacionalització dels hidrocarburs i la gestió eficient de la administració.

La taula global de reflexió que va tancar les jornades va permetre visualitzar els aspectes cabdals dels diversos enfocaments dels ponents sobre la situació que viu Bolívia. I la pedra angular d’aquest debat gira en torn a l’Assemblea Constituient, una iniciativa qüestionada per Franz Xavier Barrios, director de l’equip tècnic de disseny constitucional en descentralització i administració de Bolívia. L’expert sosté que la constitució vigent a Bolívia, amb les distintes reformes que han anat incorporant demandes socials, no és la causa dels problemes que viu el país andí, i es pregunta si una Assemblea Constituent podrà fer “taula rasa”, o s’haurà d’emmarcar en els trets que “la actual Constitució ja incorpora”. Barrios admet que en els últims anys ha crescut la sensació que la Constitució actual de Bolívia no és bona, però les estadístiques mostren que el 90 % de la població no coneix el text.

Al respecte, Andrés Torrez, gerent executiu del Consejo Preautonómico y Preconstituyente de Bolívia, afirma que l’Assemblea Constituent “és una necessitat fonamental del procés bolivià”, tant per frenar la descomposició institucional que pateix el país com per “generar un pacte col·lectiu per a la convivència” capaç de construir una cultura constitucional. Tot i reconèixer que la Constitució actual seria un bon instrument per fer viable un procés inclusiu, Torrez considera que “una Constitució que no pertany a la societat on es practica no pot ser útil, per més perfecte que sigui”. L’Assemblea Constituent és una vella reivindicació dels grups indígenes que en les últimes dècades han expressat la voluntat de ser inclosos en un sistema polític que, històricament, els ha ignorat. “Els qui eren sense estar-hi i que ara hi són”, segons les paraules de Grover Oblitas, del Centre Bolivià – Català, no es mostren conformes amb l’actual text constitucional. Cristina Lipa, del Centro de Investigación y Promoción del Campesinado (CIPCA), en contraposició a les reflexions de Barrios, matisa la importància de les reformes constitucionals dels últims anys ja que “sovint no s’han vist traduïdes a la realitat ni han propiciat un canvi efectiu per a les comunitats indígenes”. Lipa remarca la necessitat de “veure les dues bandes”.

Sobre la diversitat cultural i la necessitat de crear o no un sistema de quotes per a l’organització constituent i parlamentària de Bolívia, Grover Oblitas declara que el més important del procés constituent és “dignificar la diversitat ja que tinc el temor que ens posin la música per a que nosaltres ballem”. Andrés Tórrez, per la seva banda, expressa la necessitat d’enfortir la diversitat cultural de cara a construir una estratègia col·lectiva cap el futur i planteja que si bé les quotes afectarien a curt termini la competitivitat, tant al sector públic com al privat, a llarg termini podria tenir efectes molt positius, “perquè obliga a l’accés al poder de tots els sectors socials i afavoreix una economia més incloent i sostenible”. Maria Teresa Ossío, Ambaixadora de Bolívia a España, assenyala que el “respecte a la diversitat hauria d’orientar el desenvolupament intern i generar espais de desenvolupament”. En aquest sentit, i en relació al concepte de identitat, la doctora Pilar García Jordán creu que cal considerar-lo com un element dinàmic, en contraposició als essencialismes. Un aspecte aquest que preocupa a Franz X. Barrios, inquiet per alguns essencialismes de tipus cultural que es donen a Bolívia, com la contraposició del coneixement amerindi -“considerat perfecte”- al coneixement europeu, “catalogat com a causa de tots els mals”. Barrios opina que hi ha fites que són patrimoni de “tota la humanitat” i que “el coneixement ho és quan és escèptic”. Per això, “no totes les tradicions són bones” encara que “pràctiques regressives existeixen a totes les cultures”, relexiona.