L’ésser humà té certa dificultat per habitar la incertesa. D’aquí la nostra trajectòria intentant objectivar la realitat i convertir-la en quelcom mesurable i predictible. La IA és fruit d’aquesta història i, gràcies al discurs dominant al seu voltant, sembla tenir el futur assegurat.
El relat de la IA com a imparable ens obliga, com a ciutadans, institucions i organitzacions, a integrar-la en el nostre dia a dia. En la segona sessió del cicle Ni intel·ligent ni artificial: ètica i relat al voltant de la IA, es proposa una indagació en la naturalesa de l’ésser humà i la seva relació amb els canvis científics i tecnològics per, tot seguit, abordar el discurs que sosté, impulsa i potencia la IA. En què es basa i a què respon? És possible la promesa d’una intel·ligència artificial? L’artista i investigadora Elvira Prado-Fabregat conduirà la sessió.
És assolible una intel·ligència artificial? Conversa entre Javier Argüello i Andreu Belsunces.
La intel·ligència artificial ha colonitzat el nostre dia a dia: des d’una simple cerca a internet fins al desbloqueig dels nostres telèfons mòbils, convivim amb xatbots, models de llenguatge i d’aprenentatge automàtic. Mentre alguns creuen que la intel·ligència artificial resoldrà tots els nostres problemes, altres assenyalen que amenaça a destruir tot el que sabem, tot el que tenim, tot el que som.
Malgrat els esforços per antropomorfitzar la màquina, el processament de dades està lluny d’assemblar-se a la intel·ligència humana. Els models de llenguatge poden reproduir-la, però no tenen comprensió ni subjectivitat. Depenen d’un conjunt d’estructures polítiques i socials gens artificials: minerals per a la seva fabricació, energia i recursos hídrics per al seu funcionament. També són reals les persones que sostenen amb el seu treball la idea de la màquina intel·ligent, com també ho és la nostra activitat quotidiana convertida en dades per alimentar aquests sistemes. Darrere de tota aquesta estructura hi ha interessos empresarials i nacionals que tenen conseqüències importants i que cal analitzar amb perspectiva crítica.
En aquest context, Casa Amèrica Catalunya proposa el cicle Ni intel·ligent ni artificial: ètica i relat al voltant de la IA, que reuneix dues converses al voltant de l'ètica i el relat que presenta la intel·ligència artificial com una cosa no només natural i inevitable, sinó també desitjable. La primera sessió reuneix Margarita Padilla i Gabriela Arriagada per conversar sobre les condicions necessàries per a un desenvolupament tecnològic i de la intel·ligència artificial que sigui ètic, el dimarts 14 d’abril
Javier Argüello és escriptor argentí, nascut a Xile i establert a Barcelona. Les seves novel·les, contes i assaigs han estat traduïts a diversos idiomes i han rebut diversos premis. Com a investigador participa en fòrums multidisciplinaris en què estudia els encreuaments entre ciències i humanitats, especialment entre la física i la literatura, i la manera com les històries que ens expliquem construeixen la realitat. És autor de Siete cuentos imposibles (Lumen 2002), El mar de todos los muertos (Lumen 2008), La música del mundo (Galaxia Gutenberg 2011), A propósito de Majoran a (Random House 2015), Ser Rojo (Random House, 2020), Cuatro cuentos cuánticos (Random House, 2024), Los límites de la ciencia (Debate, 2024) i El día que inventamos la realidad (Debate, 2025). També treballa com a periodista de viatges, imparteix cursos i conferències de divulgació, storytelling i història de les idees, i col·labora habitualment amb el diari El País.
Andreu Belsunces és sociòleg de la tecnologia, el disseny i la imaginació. Professor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ELISAVA i ESCAC. Cofundador del grup internacional de recerca Hype Studies i membre de la cooperativa de disseny de transicions Holon. Està acabant el seu doctorat a la unitat Tecnopolítica/CNSC de la UOC, on investiga com les dinàmiques especulatives de la indústria tecnològica i les finances instrumentalitzen la incertesa i la imaginació per capturar visions de futur, orientar comportaments presents i legitimar projectes polítics de caire tecnoautoritarista. Paral·lelament, treballa en un curtmetratge i un llibre sobre aquests temes.
Elvira Prado-Fabregat és artista i investigadora independent especialitzada en ecocrítica, ficció especulativa i performance. Es va formar com a filòloga catalana i anglesa a la UAB i a la Universitat d'Edimburg, i com a investigadora al Departament d'Arts Escèniques de la Universitat de Bristol. A més de preparar assaigs relacionats amb l'ecocrítica i l'ecofeminisme, actualment duu a terme una investigació sobre la relació entre la trama tecnocognitiva de la societat global i la biosfera.
- Dia / Hora:
- 05/05/2026, 19:00 H
- Lloc:
- Casa Amèrica Catalunya | Entrada lliure amb aforament limitat
