L'entusiasta i fidel relació entre Barcelona i els literats colombians és un d'aquells fets intangibles però reals als quals no cal donar explicacions sinó gaudir-los. Des de fa ja més de 40 anys, la capital catalana s'ha convertit en pol d'atracció per a poetes i escriptors del país andí, els quals troben en aquesta ciutat mediterrània un escenari propici per desenvolupar la seva obra. Casa Amèrica Catalunya ha convocat a alguns dels més destacats representants de la narrativa i la poesia colombiana establerts avui dia a Barcelona perquè expliquin la seva visió d'aquest magnetisme. En la primera sessió d'aquesta Trobada d'Escriptors Colombians a Catalunya han intervingut, davant un públic còmplice i nombrós, Ricardo Cano Gaviria, Ángela Becerra, Juan Gabriel Vásquez i Luís Noriega, en un col·loqui moderat per José Antonio de Ory (tots ells a la imatge). Avui dimecres serà el torn dels poetes.
Escriptors colombians expliciten a Casa Amèrica Catalunya la seva vinculació especial amb Barcelona
La sessió, presentada per Cristina Osorno, responsable de Literatura de Casa Amèrica Catalunya, ha comptat amb una intervenció inicial de l'escriptor i editor Ricardo Cano Gaviria, “degà” de l'actual colònia de narradors colombians residents a Catalunya. Cano Gaviria, que va arribar a Barcelona el 1968, ha perfilat la història de la capital catalana com a destí de molts literats colombians. Un recorregut que s'inicia al 1915 amb l'arribada de José María Vargas Vila. El famós autor dels “Los césares de la decadencia” celebrava veure el mar des del seu domicili de la Rambla de Catalunya, segons Cano Gaviria.I per bé que Vargas Vila va ser el gran precursor d'aquesta relació, no hi ha dubte que la presència a Barcelona de Gabriel García Márquez a partir de 1967 –dos anys després de la publicació de “Cien años de soledas”– marcarà l'esdevenir del vincle entre la ciutat i els literats colombians. Eren els temps de l’anomenat ‘boom’ de la literatura llatinoamericana. Un fenomen amb capital editorial a Barcelona, on a més de García Márquez residien autors com ara el peruà Mario Vargas Llosa o l'argentí Julio Cortázar. De fet, Juan Gabriel Vásquez, una de les realitats més fermes de la narrativa colombiana, ha apuntat que, ja fa 10 anys, va venir a Barcelona “atret pel passat d'altres escriptors colombians i llatinoamericans”. Motius semblants ha esgrimit Luis Noriega, qui també s’hi va traslladar en dates semblants, i que als ressons del “boom” ha afegit l'idioma i l'assequibilitat de la ciutat. Però la pauta no és comuna, i Ángela Becerra ha explicat que va arribar a Barcelona com a publicista i que ja a la ciutat, on resideix fa més de 20 anys, va trobar-ne l'amor.Ricardo Cano Gaviria ha assenyalat que des de l'eclosió del “boom” a finals dels 60 s'han establert a Barcelona tres successives onades d'escriptors colombians amb noms, a més dels ja esmentats, com ara Óscar Collazos, Hugo Ruiz, Héctor Sánchez, Manuel Giraldo, Evelio Rosero, Orlando Mejía o Álvaro Robledo, entre d'altres. I als quals cal afegir els d'Anabel Torres, Arturo Bolaños, Pablo Roa, Antonio María Flórez i Zamir Bechara, que intervenen avui en la segona sessió de la Trobada, dedicada als poetes.
