Una de les principals idees del segon dia de les jornades sobre Cultura Equatoriana d'Ultramar celebrades a Casa Amèrica Catalunya ha estat la reivindicació dels valors cosmopolites i universals de les produccions culturals dels artistes equatorians residents a l'estranger, sense renunciar a la idiosincràsia donada pels orígens nacionals i les experiències personals. Els poetes equatorians Ramiro Oviedo, resident a França, i Iván Carrasco, resident a Terrassa (Catalunya), feien aquestes reflexions a la vegada que reclamaven una major atenció sobre el seu treball des de l'Equador. Durant la xerrada, s'ha qüestionat la vigència dels considerats “primeres llances” de la cultura equatoriana, com el poeta Jorge Enrique Adoum o el pintor Oswaldo Guayasamín, reclamant una revisió en la qual s'incloguin els artistes “a ultramar”. “L’Equador segueix sent representat per exponents del passat”, ha declarat Ramiro Oviedo (a la imatge).
Escriptors i intel·lectuals defensen el cosmopolitisme i la universalitat de la cultura equatoriana
Una de les principals idees del segon dia de les jornades sobre Cultura Equatoriana d'Ultramar celebrades a Casa Amèrica Catalunya ha estat la reivindicació dels valors cosmopolites i universals de les produccions culturals dels artistes equatorians residents a l'estranger, sense renunciar a la idiosincràsia donada pels orígens nacionals i les experiències personals. Els poetes equatorians Ramiro Oviedo, resident a França, i Iván Carrasco, resident a Terrassa (Catalunya), feien aquestes reflexions a la vegada que reclamaven una major atenció sobre el seu treball des de l'Equador. Durant la xerrada, s'ha qüestionat la vigència dels considerats “primeres llances” de la cultura equatoriana, com el poeta Jorge Enrique Adoum o el pintor Oswaldo Guayasamín, reclamant una revisió en la qual s'incloguin els artistes “a ultramar”. “L’Equador segueix sent representat per exponents del passat”, ha declarat Ramiro Oviedo.
Oviedo ha arremès durament contra la tasca dels agregats culturals del Ministeri de Relacions Exteriors equatorià, dubtant de “la seva competència i lucidesa” per promoure la cultura a l'estranger. Ho relacionava directament amb la “falta d'amor propi” dels propis equatorians envers la seva cultura. “Hem de superar el nanisme i l'apocament en què s'ha instal·lat la cultura equatoriana”, ha afirmat.
Durant la seva intervenció, Ramiro Oviedo ha parlat d'altres artistes equatorians residents a França, com el pintor Jaime Zapata, els escriptors Alfredo Noriega o Hulio Ruales, o els músics José Antonio Gavilanes i Carlos Ortiz, entre d'altres, i ha destacat la falta de coordinació i de suport mutu entre aquests artistes. “No som molts i estem aïllats, no fem res per articular el nostre treball, per organitzar-nos, i això és fruit del desengany de la nostra experiència a l’Equador”, ha reconegut Oviedo, admirant-se després per la situació a Catalunya, on els artistes equatorians sí que es promouen conjuntament, segons ha afirmat Iván Carrasco durant la seva intervenció.
Carrasco ha apuntat a la “falta de visió d'estat, d'una líniea coherent i duradora” en la promoció de la cultura equatoriana a l'exterior, un factor que ha atribuït en gran part als constants canvis polítics al seu país, que es converteixen en un “punt i a part que no porta enlloc.” La dilatada trajectòria artística i literària de Carrasco a Catalunya el converteix en un artista més conegut aquí que a l’Equador. Carrasco reclama una “revinculació” amb el seu país, perquè “un país que no recolza la seva cultura està condemnat a imitar la cultura dominant.”
Després de les ponències, el públic ha pogut gaudir del recital poètic ofert per Luis Enrique Fierro i Paco Miño, entre d'altres.
