L'escriptor i intel·lectual cubà Rafael Rojas ha presentat en el transcurs d'un esmorzar literari celebrat a Casa Amèrica Catalunya el seu últim llibre, “El estante vacío” (Editorial Anagrama). Es tracta d'una lúcida prospecció del que es llegeix i no es llegeix a Cuba i de les relacions entre literatura i política a la Cuba revolucionària i postsoviètica, a més d 'un recorregut crític per la literatura de l'exili no publicada a l'illa. “Cal trencar la ‘lògica aduanal' que impedeix que el doble mercat literari cubà es relacioni”, sosté Rojas en al·lusió a la no publicació a l'illa dels autors exiliats i a l'absència d'escriptors cubans residents en les editorials iberoamericanes. En aquest sentit, Rojas s'ha proclamat partidari de mesures persuasives que permetin avançar en l'obertura del sistema cubà, on l'estat controla en exclusiva l'edició i distribució de la producció literària. “L'agressivitat atrinxera més a un règim, les restriccions del qual en la circulació del coneixement remeten a la Inquisició”, ha afirmat.
Esmorzar literari amb Rafael Rojas, escriptor cubà: “Les restriccions a la circulació del coneixement a Cuba remeten a la Inquisició”
Rojas admet que un canvi cap a la democràcia a Cuba comportaria la supressió d'aquesta “lògica aduanal”, però es mostra pessimista davant un possible escenari de llibertat editorial a l'illa a curt termini. “La negació de la difusió està lligada al control polític i no hi ha cap senyal d'abandonament d'aquest control polític”, ha dit. “Serà molt difícil una recompondre de forma plena el camp intel·lectual cubà sense un canvi de sistema”, ha afegit.No obstant, Rojas és partidari d'accions persuasives que permetin la inclusió progressiva a Cuba d'autors fins ara vedats. “El govern cubà vol avançar en una selecció de certes obres d'autors com ara Cabrera Infante, Reynaldo Arenas o Severo Sarduy, que encara no s'editen perquè els seus hereus no donen els drets. Per què l'únic reconeixement d'un autor és la seva edició per l'estat? Per què no s’organitzen homenatges, col·loquis, o s’efectuen semblances en els mitjans de premsa?, s'ha preguntat.Rojas, que ha qualificat de “marginal” la circulació a Cuba de llibres prohibits per l'estat, ha afirmat que l'illa, amb un potencial de 7 u 8 milions de lectors sobre 11 milions d'habitants, és un mercat “atractiu” per a les grans editorials iberoamericanes. El problema, segons l'escriptor, és que el govern cubà ha rebutjat la majoria d'ofertes d'aquestes editorials d'obrir llibreries a l'illa. “Impedeixen la circulació de determinats llibres del catàleg d'aquestes editorials que responen abandonant la iniciativa”, ha explicat. Per a Rojas, “la política restrictiva a Cuba de la circulació del coneixement remet a l'absolutisme borbònic i a la Inquisició”. Malgrat tot, l'escriptor, exiliat a Mèxic des de 1991, és partidari d'anar guanyant “petits espais” amb mesures persuasives com ara “demanar a les editorials iberoamericanes que en els seus intercanvis amb el govern cubà, o en la celebració de la Fira del Llibre de l'Havana, no acceptin l'exclusió d'escriptors exiliats o intel·lectuals crítics”. Segons Rojas, des de 1992 la política cultural del règim cubà és una “il·lustració socialista”, lligada a la preservació de valors, allunyada del ‘dur adoctrinament' de les dècades inicials de la Revolució. En aquest context, l'autor de “El estante vacío” s'ha proclamat partidari de la “persuasió” i contrari a iniciatives agressives contra el sistema cubà que l’única cosa que aconsegueixen és el seu “atrinxerament”.
