Estela de Carlotto, presidenta d'Abuelas de Plaza de Mayo de l’Argentina, i Luis Alberto Higuera, contralor delegat de Colòmbia, han abordat la situació dels drets humans a l’Amèrica Llatina en el marc de la jornada Defensors i Defensores dels Drets Humans: Exigint justícia i llibertat que s'ha celebrat avui a Casa Amèrica Catalunya.
Estela de Carlotto i Luis Alberto Higuera celebren l'avanç dels Drets Humans a l’Amèrica Llatina
"Els Drets Humans s'han convertit en una veritable política d'estat a l'Argentina, on la democràcia s'ha consolidat i la lluita de les organitzacions humanitàries ha aconseguit la visibilitat merescuda", ha dit Estela de Carlotto. Entre altres iniciatives en aquest camp, l'abuela de Plaza de Mayo ha destacat la creació del Banc Nacional de Dades Genètiques .
Estela de Carlotto ha subratllat que al seu país, "el cop d'estat cívic-militar del 1976 ha deixat de ser tabú i s'estudia a les escoles i fins i tot forma part del programa de formació d'agents de seguretat de l'estat". No obstant, ha advertit : "sense justícia no són possibles les polítiques públiques de drets humans”.
Mai més
Després de recordar els 36 anys de treball de les Abuelas de Plaza de Mayo en la restitució de la identitat dels nens adoptats il·legalment sota l'últim règim militar argentí ("aquests néts són el botí de guerra del terrorisme d'estat"), se n’ha referit també al cas dels nens robats pel règim franquista a Espanya amb un missatge directe: "Mai més!”
Per la seva banda, Luis Alberto Figuera ha descrit la situació actual dels Drets Humans a l’Amèrica Llatina constatant dues realitats: "la dels que volen una democràcia tot acomplint els fins socials de l'estat" i la dels que "volen mantenir el domini hegemònic dels interessos d'una part de la població i de les multinacionals".
Consciència col·lectiva
"La Premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú o la pròpia Estela de Carlotto sorgeixen del dolor d'una Amèrica Llatina aixafada. El seu discurs va construir una consciència col·lectiva que avui permet que en una part substancial del continent es coneguin els drets fonamentals i s'avanci en el procés de maduració i participació de la ciutadania", ha afirmat.
No obstant això, el contralor colombià ha advertit reiteradament de la situació d’exclusió que es mantè en part de Llatinoamèrica i ha posat l’exemple de Colòmbia, on, segons dades oficials, entre el 1985 i el 2013 han desaparegut més de 100.000 persones i s'han registrat gairebé 5 milions 300 mil desplaçats interns víctimes de la violència.
"Anar a les urnes cada quatre anys no significa necessàriament l'existència d'una pràctica democràtica a favor de la ciutadania", ha apuntat.