Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
17/01/2012 / Barcelona

Esther Morales Aima: la germana del president de Bolívia, una portaveu per als emigrants

Reproducció de l'entrevista de l'Agència EFE amb Esther Morales Aima, Primera Dama de Bolívia i germana del president del país, amb motiu de la seva presència a Casa Amèrica Catalunya, on participa en la inauguració de l'exposició Penélopes i en un debat sobre la dona i les migracions. (En la imatge, Esther Morales i la cònsol de Bolívia a Santo Domingo, María Teresa Lavayen).

Esther Morales, germana del president de Bolívia, Evo Morales, es defineix com "una portaveu" de les inquietuds dels qui van emigrar del seu país, després de reunir-se a Barcelona amb membres de la important comunitat boliviana resident a la capital catalana.

"Em vaig trobar amb els germans bolivians, bolivianes. Farem altres reunions, atenent a les seves peticions", ha manifestat la germana del president bolivià en una entrevista amb Efe, en la qual també ha subratllat els canvis a Bolívia per avançar cap a la igualtat entre homes i dones.

"Ara sí les dones tenim dret d'opinar, de reclamar", ha indicat Morales, per a la qual els programes socials impulsats pel Govern del seu germà han permès aquests canvis, encara que, diu, "cal augmentar tot el que hem assolit", i queda camí a recórrer en aquest procés.

Esther Morales Aima ha viatjat a la capital catalana per participar aquesta setmana en una taula rodona sobre les migracions, organitzada per la Fundació Casa Amèrica Catalunya, una trobada, diu, que oferirà la possibilitat d'intercanviar idees sobre les situacions complexes que viuen els que marxen a la recerca de treball o una vida millor.

Emigrar és "un sacrifici", considera la germana del president de Bolívia, i recorda que ella també, nascuda a Orinoca, va ser emigrant dins del seu propi país. "Jo vaig sortir de la meva comunitat amb 15 anys per anar a treballar, amb honestedat i senzillesa", ha destacat, abans d'afirmar el difícil que és per a una dona deixar els seus fills per "buscar com sobreviure".

A Bolívia, són les dones les que emigren, més que no pas els homes, a la recerca de treball a l'exterior, que els permeti enviar diners a casa. Els seus fills acostumen a quedar-se amb els pares o altres familiars. "Això duu a la destrucció de la família. Els homes són més febles" a l'hora d'administrar la llar i la seva vida, i "els fills són les víctimes" d'aquesta situació, afirma Morales, qui subratlla que "l'educació depèn de la dona".

"El meu germà sempre ha valorat les dones, començant per la meva mare", diu la germana gran d'Evo Morales, segons la qual, en l'escenari polític del seu país ara hi ha igualtat de gèneres, amb dones en llocs de responsabilitat, ministres, alcaldesses o diputades. "Tots estem inclosos en la nova constitució política de l'Estat", subratlla.
"Hi ha força canvis en la participació de la dona. Hi ha educació, i salut, per damunt de tot, salut. Sense educació hom no fa res", comenta Esther Morales.

Diu que la seva vida no ha canviat després de l'arribada del seu germà a la Presidència de Bolívia. Continua vivint allunyada de la capital boliviana, a la ciutat d'Oruro, on té una botiga. Només en algunes ocasions viatja per participar en fòrums en els quals representa al seu país, encara que de forma voluntària, "per ajudar" quan la necessiten, comenta. "Continuo igual que abans", assegura.

No li agrada que l’anomenin o presentin com a "primera dama" de Bolívia, essent solter el seu germà. "La primera dama és l'esposa. Jo sóc la germana", diu aquesta dona que es defineix com "una persona corrent" i es declara sorpresa en veure indigents al carrer en aquesta la seva primera visita a Espanya. "Havia pensat que en indrets desenvolupats com Europa no havia indigents al carrer", comenta.

Durant la seva estada, abans de tornar a Bolívia dijous vinent, la germana del president Morales té previst mantenir més trobades amb membres de la comunitat boliviana, unes 90.000 persones a Catalunya d'un total de 120.000 a Espanya. Entre aquesta comunitat hi ha gent gran, però també joves que, espera Morales, "tornaran algun dia a la seva terra" i aportaran la seva experiència per seguir en el procés de canvis.