Segona part de la conversa mantinguda a Casa Amèrica Catalunya amb el Secretari d'Educació de l'Ajuntament de Medellín, Felipe Gil, que aprofundeix en els principals i immediats reptes que té per davant la ciutat. Gil cita la pobresa, la convivència i l'economia. I als joves i a la primera infància com a principals destinataris de les renovades polítiques municipals amb les quals es pretén consolidar i progressar en la radical transformació registrada a la capital d'Antiòquia. “Volem mostrar als joves que el model no és el “murri” o “dolent” del barri sinó el jove que estudia, que destaca, que va a la Universitat”. I afegeix en al·lusió a les zones de l'urbs on està repuntant la violència associada al narcotràfic: “És clar que hi arribarà la policia, però no volem que tot sigui control i repressió perquè immediatament també arribaran les oportunitats”.
Felipe Gil, Secretari d'Educació de Medellín, Colòmbia: “Els joves de la ciutat ja no volen formar part d'un grup armat i aspiren a treballar o seguir estudiant” (i II)
Quins són els reptes immediats i els principals obstacles que afronta Medellín?A Medellín venim d'un fosc panorama, d'una violència de gairebé 6.000 homicidis a l'any en els 90, amb una terrible influència del narcotràfic, amb una generació de joves gairebé morta. Uns joves mancats, encara ara, d'oportunitats, d'estudis, d'accés a l'educació superior... Era molt complicat. Avui donem oportunitats i volem mostrar als joves que el model no és aquest “murri” o “dolent” que para al barri. Volem ensenyar-los un model de jove que estudia, que destaca, que va la Universitat. I amb diferents programes ho estem aconseguint.Però encara hi ha zones fosques, o no?Hem millorat moltíssim en convivència però encara hi ha zones, com la Comuna 13, on tenim dificultats. Allà hem construït el Col·legi La Independència. Al 2000, el seu rector va fer una enquesta. Va preguntar als estudiants de batxillerat què volien ser, com s’hi projectaven, en la seva vida. La respostes eren formar part de l'exèrcit, de la policia, de les milícies, de la guerrilla, tot al voltant d'un conflicte que els tenia penetrats completament, les bales passaven pel col·legi. Fa un any i mig, aquest mateix rector va fer la mateixa enquesta en el mateix col·legi. I ara per cap cantó hi apareix, formar part d'un grup armat. Ara volen anar a la Universitat, seguir estudiant, treballar, ser futbolistes... Són senyals clars que hem penetrat, amb altres idees, en els joves. Malgrat un cert repunt de la violència...Amb tot el fenomen de Colòmbia en general, on, per exemple, els comandants d'aquests grups armats estan extradits, a altres els van assassinar... van quedar una pila de nois sense control, que volen reprendre el que feien, i això ens està desajustant alguns barris de la ciutat on s'està intervenint socialment amb major força. Per exemple, el barri de La Sierra, molt conegut per la pel·lícula “Así se llama La Sierra”. Hi tenim dificultats, però va a tenir la mateixa intervenció que vam fer a Santo Domingo Sabio. És a dir, un projecte urbà integral amb tot el que allà vam fer: un sistema de transport (tramvia); Parc Biblioteca, col·legi, jardí infantil... És clar que hi arribarà la policia, però no volem que tot sigui control i repressió perquè immediatament també arribaran les oportunitats. No només serà “agafar” als nois, hi haurà una intervenció social. La pobresa i la desigualtat són un altre problema.Encara hi ha molta pobresa a la ciutat. Anem a fer el programa de xoc “Medellín Solidària”, dirigit a 45.000 famílies, perquè trenquin el cicle de la pobresa. I brindar educació als pares, a les mares, als fills. I brindar-los atenció en nutrició, en salut. Hem identificat 70.000 famílies en extrema pobresa. I tenim molt clar que cal lluitar-hi frontalment. A Medellín continua havent-hi pobresa i problemes de convivència, però s'ha guanyat un terreny increïble. En 4 anys i mig, òbviament, encara ens falta. Per això, no parem i tindrem 5 Parcs Biblioteca més, en educació construirem 10 nous col·legis i n’adequarem altres 30... I anem a una altra etapa: una intervenció integral molt forta en la primera infància, entre els nens més humils, entre 0 anys, des de les mares en gestació, i 5 anys. És un dels pilars estratègics de l'Alcaldia. I l'urbanisme també beneficiarà aquests nens perquè construirem 19 jardins infantils. Hi ha també destacats percentatges d'adolescents que abandonen els estudis...Entre els joves de 13 i 14 anys (curs novè), moltes famílies els pressionen a sortir a treballar i no acaben el col·legi. Es vinculen al treball informal, al ‘rebusque', per tirar endavant les seves famílies. Fins a novè, estudia el 100% dels nens. En desè cau fins a un 72%. No és per falta d'oferta, cau la demanda. La situació econòmica familiar explica la sortida dels estudis del 34% d'aquests nois. En un 15%, es tracta de joves que no volen seguir estudiant, que no ho veuen com un projecte de vida... Aquests nois són un potencial per a la violència, la delinqüència, o la pobresa d'una ocupació informal. Per evitar aquesta deserció, estem treballant molt fort en els cursos vuitè i novè perquè siguin molt atractius, amb molta formació tècnica. Hem creat un fons econòmic gegantí, de milers de milions de pesos, perquè els joves més humils de Medellín puguin accedir a l'educació privada i pública, a l'educació superior. És una mena de crèdit, condonable amb un excel·lent rendiment acadèmic. I amb unes hores de treball comunitari el crèdit queda condonat completament. En beneficiarem 12.000 nois. Això ens ha permès als darrers anys passar d'un 64% de cobertura en els cursos 10 i 11 al 72% actual. La meta és arribar al 82%.Quin és el panorama universitari a la ciutat?Fa quatre anys, vam rebre la Universitat del municipi, l’ITM, amb 7.000 estudiants. Avui tenim matriculats 24.000. I vam assumir i vam municipalitzar altres dues universitats que eren d'ordre nacional. Entre les tres universitats avui sumem unes 30.000 quotes i la idea és finalitzar aquesta etapa de govern amb 50.000 universitaris a la ciutat. Són universitats públiques, amb una mínima matrícula. hem agafat tot el cicle d'oportunitats, des de la primera infància fins al cicle superior... Però encara tenim reptes a Medellín amb la pobresa, la convivència i l'economia.
