Casa America Catalunya

Segons Guillén: “La poesia es basta a si mateixa com a misteri i com a expressió de misteri”. Atenent aquesta afirmació, en la descomunal obra del poeta d'Acayucan tota la seva poesia es reafirma llibre rere llibre en aquest misteri que és la “cançó de l'espècie”. L'ontologia que ens proposa Guillén és sens dubte un discurs espiritual que apunta a l'essència de totes les coses; és un discurs foscament murri, fet de pensament i sentiment, i sempre un cant humà per i per a la humanitat que ens transporta a una dimensió teatral inesperada amb un llenguatge vívid i magistral.

Orlando Guillén també ha dedicat part de la seva tasca intel·lectual a la traducció al castellà de poesia catalana. El “llibre de llibres” Doce poetas catalanes del siglo XX, con tres añadiduras y un apéndice de varia intención (https://docepoetascat.wordpress.com) és el cim d'un projecte colossal de traducció de llibres sencers dels poetes Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu i Rosa Leveroni.

L'obra (poètica, crítica, teatral) de Guillén s'integra així: Cantar del pantagruelista, 1972; Libro de la dicha negra, 1972; Canto y celebración de Diana, 1974; Poesía inédita 1970-1978 [recull Versario pirata (1970-1974), Títulos del miedo (1976) i Un muerto rema rayo abajo (1978)]; aquest volum, en conjunt la seva obra de joventut, 1979, cobrarà el títol definitiu Versario pirata, en segona edició el 1983; la tercera és del 1994. La primera reimpressió d'aquesta última (quarta edició per tant), del 2002; Rey de bastos (1985, 2005 y 2006); Hombres como madrugadas: la poesía de El Salvador, 1985 i 1989; Cherezada en la noche de los alfanjes, 1992 i 2022; Ujier Dóktorr, 1992; El costillar de Caín, 2001; La estampida de los hipócritas, 2006; Tiempal, Libro de pinturas, 2010; El ansia de la pandorga, 2011; Funda sobaquera, 2012; Tururúctuc, 2014; El Viejo del Amor, 2015; Pucupucu, 2021; Lámina Eliçavet, 2022; La cáscara guarda al palo, 2025; La Palapa de los Muertos, 2026. Va prologar i editar els llibres de poesia, conte i diari infantil El diablo que se enamoró, 1975, i El león que quería volar, 1976; així mateix, el volum d'escriptura de teatre infantil La cabaña de las alondras, 1979.