L'escriptor nord-americà i guatemalenc Francisco Goldman ha passat per Casa Amèrica Catalunya, on ha mantingut una trobada amb un grup de periodistes al voltant de la publicació a Espanya de la seva última novel·la, Monkey Boy (Editorial Almadía), finalista del premi Pulitzer de Ficció 2022. Goldman, premiat autor de cinc novel·les i dos llibres de no ficció, ha visitat la institució, on ha conegut i admirat el mural Amèrica XXI i la instal·lació L’Escopetarra. Un símbol de pau.
El veterà novel·lista ha explicat que amb Monkey Boy tanca el parèntesi del duel iniciat el 2007 quan la seva dona, la també escriptora mexicana Aura Estrada, va morir sobtadament en un tràgic accident. “El llibre comença en un moment fosc de la meva vida. Abans mirava cap a fora (Goldman va ser corresponsal de guerra a Guatemala i Nicaragua) i ara vaig intentar entendre la pèrdua, el dol, els perquès de viure aquell moment tan difícil. Per poder sortir del dol cal viure'l”.
17/11/2022 / Barcelona
Francisco Goldman i el seu 'Monkey Boy': la llarga recerca de la identitat personal i col·lectiva
En aquest viatge interior, Goldman descobreix que no va ser el seu pare, fill d'un jueu rus que va emigrar als Estats Units, qui l'havia marcat de manera profunda com es pensava sinó que va ser la seva mare, una guatemalenca de caràcter dolç, sempre amb una visió positiva de la vida. La cara oposada al seu progenitor, a qui culpa de crear un ambient violent a casa seva i del qual mai va observar mostres d'amor, petons, carícies... “El meu pare fabricava dentadures postisses. Era excepcional en això. Era un infeliç i un amargat però creava somriures sintètics, la professió més valorada als EUA”, ha dit amb sorna.
“Vaig començar Monkey Boy a la tristor i en un duel interminable però un any després m'enamorava de nou, em vaig casar, va néixer la meva filla, va morir la meva mare... i va arribar Donald Trump, que ens va emmalaltir a tots, va ser una bogeria compartir l’odi. Hi encarnava la masculinitat gringa: arrogància, violència, narcisisme, misogínia... Va fer tant de mal al meu país!”, ha exclamat.
Un escriptor llatinoamericà
Monkey Boy, amb la seva estructura senzilla i íntima, aborda temes tan complexos com el de la identitat. “En aquest llibre vaig descobrir que, igual que la meva mare, jo també sóc migrant, dels Estats Units a Mèxic”, el seu lloc de residència actual. “A diferència de la meva germana jo sempre vaig voler anar a Guatemala, a conèixer la família. D'adolescent i en l'etapa universitària volia ser un escriptor llatinoamericà. I amb 20 anys, quan esclata la guerra a Centreamèrica, vaig haver d'anar-hi”, ha narrat per descriure el territori on es mou la seva obra: les tensions en la barreja entre els Estats Units i Centreamèrica.
"Em va tocar viure la realitat de mai pertànyer a on ets, ni d'on vens", ha afirmat per mostrar a continuació el seu "rebuig a l'obsessió per etiquetar la identitat de les persones". Establir categories del tipus “mig jueu, mig guatemalenc” és absurd, una pèrdua de temps. Ets qui ets i ja està”.
“Em sento xilango (tal com s’anomena als habitants de Ciutat de Mèxic) perquè els xilangos naixem on ens dóna la xingada gana”, ha afegit.
Després de lloar la “meravellosa” traducció a l'idioma espanyol de Monkey Boy efectuada per l'escriptor mexicà Daniel Saldaña París, Goldman ha apuntat dues claus per entendre la seva manera d'escriure i la seva visió sobre la dura realitat a l'Amèrica Llatina més propera als Estats Units.
“Necessites ficció per explicar la realitat. Són els dos costats del mirall”.
“Haver viscut una mort traumàtica m'ajuda a entendre què està passant a Mèxic i Centreamèrica”.
Per finalitzar li hem preguntat a Francisco Goldman si s'anima a escriure un llibre en castellà. "Ara que sóc pare m'agradaria escriure en espanyol un llibre per a nens", ha respost.
Més informació:
‘Monkey Boy’, la tasca dura i bonica de buscar-se a sí mateix. Per Carlos Pardo. El País. 10/12/22.
