Haití és a la vora de l'abisme. El prestigiós economista i polític Fritz Jean analitza la situació creada al país després de l'intent de cop d'estat, amb suposat pla d'assassinat, denunciat pel plenipotenciari president Jovenel Moise a qual amplis sectors consideren il·legítim en entendre que el seu mandat va caducar el passat 7 de febrer. Jean afirma que Moise, a qui anomena 'expresident', desitja instaurar una dictadura a Haití i l'acusa d'orquestrar un "cop d'estat imaginari".
En la següent entrevista, el president de l'Observatori de l'Institut Haitià de Polítiques Públiques (INHOPP) adverteix sobre la "situació explosiva" en un país profundament molest pel suport internacional al qüestionat mandatari tot i que espera una propera rectificació de la nova administració nord-americana. També assenyala a les elits haitianes per contribuir a l'empobriment de la població i a l'establiment d'una societat d'apartheid silenciós.
12/02/2021 / Barcelona
Fritz Jean, economista, polític i escriptor: 'Haití està en una situació explosiva'
Quina és la situació actual a Haití després dels successos del diumenge 7 de febrer? Quin és l'origen d'aquesta crisi?
D'acord amb la Constitució haitiana, el mandat de l'expresident Jovenel Moise va finalitzar el 7 de febrer del 2021. El Consell Superior d'el Poder Judicial (CSPJ), i La Federació d'Advocats d'Haití així ho constaten. La Conferència Episcopal d'Haití, en nota enviada a la nació el 2 de febrer, recorda que el President de la República ha aplicat la llei electoral per a diputats, senadors i alcaldes en anys anteriors. Va afirmar així la unitat de la llei per a tots els funcionaris electes, inclòs ell mateix, proclamant que la llei és una per a tothom. Per tant, els bisbes van demanar a l'expresident que respecti la Constitució i accepti la fi del seu mandat el 7 de febrer del 2021.
En aferrar-se al poder, l'expresident s'ha aixecat contra la llei mare del país i s'oposa a totes les organitzacions de la societat civil -organitzacions de drets humans, sindicats, acadèmics, esglésie - que s'oposen a aquesta violació de la Constitució i a la deconstrucció de les institucions que ens queden. De fet, per soscavar qualsevol desig dels funcionaris estatals de respectar la llei i la Constitució, l'expresident ha instrumentalitzat a la Policia Nacional i ha arrestat i humiliat a un jutge del Tribunal de Cassació, Yvickel Dabresil*, per un cop d'Estat imaginari. L’exrepresentant sembla obligar els haitians, per tots els mitjans, a acompanyar-lo en la seva realitat alternativa.
Després d'aquesta decisió unilateral de l'expresident de la República de romandre en el poder més enllà del 7 de febrer, a través de la violència, el malbaratament de fons estatals amb firmes de lobby a Washington i la manipulació dels mitjans de comunicació, Haití es troba en una situació explosiva.
Mantenint un estat depredador, que amb prou feines proporciona alguns serveis bàsics a la població, les elits haitianes, en conjunt, han contribuït a l'empobriment de la població i a l'establiment d'una societat d'apartheid silenciosa. La forma última d'aquesta configuració és la captura de l'Estat per una franja d'elits econòmiques i uns pocs polítics emprenedors, per la instrumentalització dels òrgans estatals i la cooptació de grups armats juvenils per mantenir les seves competències. La crisi actual no és més que una manifestació de l'exacerbació dels conflictes entre aquests grups i la resta de la població descoratjada.
El país és a prop d'una guerra civil, d'un enfrontament armat?
Dubto molt que es produeixi un enfrontament armat a Haití. Si la crisi no es resol en un termini raonable, segurament hi haurà algunes escaramusses aïllades de ciutadans cansats de l'insostenible nivell d'exclusió econòmica i social. A més, els símptomes de la desesperació són visibles: emigració desordenada a les illes del Carib i a l’Amèrica Llatina; bots que envaeixen les costes de Florida, la prostitució dels joves, l'ús de joves en bandes armades... La violència, ja insostenible amb segrestos, violacions i assassinats, s'incrementarà fins que els actors de la societat civil i els del sector empresarial que romanen en silenci davant les violacions a la Constitució i els drets humans es sumin a les demandes de la població activa contra els abusos d'aquest Estat delinqüent. Òbviament, el suport de vegades tàcit d'actors de les principals capitals del món a l’Amèrica del Nord i Europa als actuals funcionaris a Haití els reforça en les seves accions antidemocràtiques i contribueix a augmentar la violència estatal. Una posició clara a favor de l'Estat de Dret contribuirà, sens dubte, a desactivar aquesta bomba social.
El president d'Haití ha denunciat que hi va haver un intent de cop d'estat amb un pla per assassinar-lo.
Com parlar d'un cop d'Estat contra un expresident que va a un carnaval després d'un atemptat contra la seva vida? El mandat del president va expirar el 7 de febrer segons constitucionalistes i acadèmics del país. Per no desviar-se de la Constitució, els partits polítics i personalitats de la societat civil van considerar l'elecció d'un jutge de la Cort de Cassació, entre tres noms seleccionats, per conduir els afers d'estat mentre s'organitzen les eleccions presidencials. Un dels contendents és el jutge Dabresil. Si hi ha un cop d'estat a imaginar ha de ser contra aquests tres jutges. Per als haitians raonables, tot plegat és com un mal guió d'una pel·lícula de Hollywood interpretada per actors mediocres.
Per què Jovenel Moïse és un president il·legítim?
Molt abans del 7 de febrer, l'expresident Jovenel Moise ja patia de falta de legitimitat. En les últimes eleccions, d'entre una població en edat de votar de 7 milions, va obtenir només 500.000 vots per ser president. A més, d'acord amb l'article 134-2 de la Constitució vigent, el mandat de president Jovenel Moïse va expirar el passat 7 de febrer.
Jovenel Moïse és un dictador?
Parlem sobretot del desig d'instaurar una dictadura. Des del 13 de gener de l2020 quan va proclamar en un tuit l'obsolescència del Parlament haitià, només ha liderat per decret. Avui ha pres tots els ressorts del poder haitià. Ell és el poder legislatiu, el poder judicial i l'executiu. No obstant això, els avanços democràtics a Haití es van obtenir de les intenses lluites contra la dictadura de Duvalier durant més de 30 anys. El poble haitià no permetrà que això passi de nou.
La nova administració Biden dels Estats Units sembla donar suport als plans de Moïse de convocar primer una reforma de la Constitució del país i després celebrar eleccions. Quina opinió els mereix?
Crec que l'administració Biden/Harris encara no té el control total sobre la gestió de l'administració nord-americana i certament encara no ha definit una política clara pel que fa a la situació a Haití. És just assumir que les posicions preses per l'ambaixada nord-americana a Haití o les conferències de premsa del Departament d'Estat són repeticions de posicions de l'administració anterior. La continuïtat de l'estat així ho obliga. Cal esperar un mes per ubicar millor la posició de l'administració Biden/Harris sobre la crisi haitiana.
L'oposició a Moïse també s'ha mostrat molt crítica amb la postura de Nacions Unides. Estan decebuts amb el posicionament internacional?
No només l'oposició. Actors de la societat civil, actors del sector privat, les esglésies. Estem en una deriva institucional. Els haitians en general malinterpreten l'obstinació de les institucions internacionals a consolidar els comportaments d'un govern il·legítim que amenaça la vida democràtica a Haití. Alguns parlen de la "Fatiga d'Haití" per justificar aquesta actitud. Però estaven a Haití en l'inici de les accions que ens van dur a aquest caos. Coneixien les operacions dels grups criminals, les massacres de La Saline, de Bel-Air, les organitzacions de drets humans han informat a les comunitats nacionals i internacionals. S'han reportat segrestos, assassinats, violacions col·lectives de dones a Haití, per mitjans tradicionals i per Internet. Sembla un menyspreu per la vida a Haití. Com tots els haitians, em pregunto sobre l'actitud d'aquestes organitzacions internacionals.
Com afecta aquesta greu crisi política i institucional a la difícil situació social i econòmica d'Haití?
Durant 2 anys, els impactes de les crisis polítiques al 2018-19 i de la COVID-19 al 2019-20 van provocar caigudes del PIB del -1,9% i del -4% respectivament. La disminució acumulada del -6% del PIB ha provocat la fallida de diverses empreses, particularment al sector serveis, l'acomiadament d'un gran nombre d'empleats i especialment un augment significatiu de la inseguretat alimentària a Haití. Fins i tot abans de la crisi de la COVID-19, la Coordinació Nacional de Seguretat Alimentària (CNSA) va anunciar que més de 4 milions de persones s'enfonsarien en la inseguretat alimentària i més de 2 milions en una emergència alimentària. Aquestes crisis polítiques i institucionals es reflecteixen, per tant, en l'empobriment accentuat de la població, la migració forçada de joves i, sobretot, en les intenses tensions socials d'una població que frega la desesperació. El caos a Haití s'alimenta d'aquestes situacions de desesperació.
Quin és l'impacte de la pandèmia de la Covid al país i fins a quin punt aquesta caòtica conjuntura actual l'ha agreujat?
Pel que sembla, Haití no ha patit els horrors de la COVID-19 al mateix nivell que el seu veí República Dominicana, tot i que les mesures de barrera entre els dos països no es compleixen degudament. Un estudi científic hauria de determinar aquesta peculiaritat d'Haití. O potser haurem d'esperar a altres ones de la pandèmia per obtenir conclusions? No obstant això, el tancament d'aeroports, que impedeix la visita de turistes estrangers i d'haitians de la diàspora, ha estat un dels impactes econòmics més importants. El sector d'acoblament ha perdut prop de 10.000 llocs de treball a causa de la feble demanda d'aquests productes en el mercat més gran, els Estats Units.
En aquest context, quina és la situació actual dels Drets Humans a Haití?
Pel que fa al respecte dels drets humans, Haití es troba ara en el seu nivell més baix. Grups armats, en complicitat amb les autoritats, segresten, violen i maten. La policia nacional reprimeix sistemàticament les manifestacions pacífiques de grups de ciutadans que reclamen el seu dret a la vida. Els estudiants són assassinats, ferits per bales. El president del Col·legi d'Advocats, Monferrier Dorval, va ser assassinat amb covardia al seu domicili. En la setmana del 7 de febrer, un jutge del Tribunal de Cassació va ser segrestat del seu domicili en plena nit, colpejat i empresonat amb el fals pretext d'un cop d'Estat. D'altra banda, la Policia deixa que els delinqüents s'ocupin dels seus assumptes lliurement. Fins i tot tenen dret a organitzar concerts de carrer sense preocupacions. Les organitzacions de drets humans realitzen la seva tasca de denúncia a nivell nacional i internacional. Queda la participació activa de grups de la societat civil, intel·lectuals, associacions d'ocupadors, organitzacions de la diàspora haitiana per dir no a aquesta deriva totalitària.
Hi ha sortida a aquesta situació segons el seu punt de vista? Mantenen alguna mena d'optimisme sobre el futur d'Haití?
Aquest conjunt d'organitzacions de la societat civil, del sector empresarial i dels grups polítics oposats als abusos institucionals constitueix el suport per a la construcció d'un altre país, un Haití de prosperitat compartida i amb respecte als drets humans de tots els ciutadans. No obstant això, aquest altre país ja no es pot concebre dins dels seus 27.750 quilòmetres quadrats. El futur Haití s'aborda en les xarxes d'influència dins i fora d'Haití. És la posta en comú d'aquest capital cognitiu amb les seves xarxes d'influència arreu del món el que permetrà a Haití donar el salt qualitatiu cap a l'economia del coneixement amb les Noves tecnologies de la informació i la comunicació, definint així un nou lloc en el concert de les nacions.
-Fritz Jean és un economista, polític i escriptor haitià en l'actualitat president de l'Observatori de l'Institut Haitià de Polítiques Públiques (INHOPP). Al 2016 va ser durant un breu període de temps primer ministre interí d'Haití. També va ocupar el càrrec de Governador del Banc de la República d'Haití en el període 1998-2001. Autor dels llibres Haití: la fi d'una història econòmica i Haití, una economia de violència.
*: El magistrat de la Cort de Cassació, màxima instància judicial d'Haití, Yvickel Dabrésil, detingut el passat cap de setmana per la seva participació en un suposat intent de cop d'Estat va ser alliberat el dijous 11 de febrer. La resta de detinguts, una vintena de persones també acusades d'atemptar contra la vida del president Jovenel Moise, segueix a la presó.
