A punt de complir el seu primer segle d'existència, Casa América Catalunya reivindica una trajectòria decisiva per al país en el període comprès des de la seva creació, al 1911, fins a l'inici de la guerra civil espanyola al 1936. Després dels “desastres” de la pèrdua de les últimes colònies a la fi del segle XIX i de la Setmana Tràgica de Barcelona -l'esclat de violència i caos fruit del contrasentit de la guerra del Marroc, que va commocionar la societat catalana de l'època-, la Casa de América de Barcelona sorgeix com a revulsiu. L'entitat obre noves vies de negoci al continent americà –en competència ferotge amb els Estats Units– i impulsa una activitat cultural de valor incalculable. Ho explica en la següent entrevista la doctora en Història de la Universitat de Barcelona, Gabriela Dalla Corte, autora del llibre “Casa de América de Barcelona 1911-1947”.
Gabriela Dalla Corte: “Des de l'inici la Casa de América de Barcelona va ser un projecte econòmic i cultural”
Quin és el context i importància del sorgiment de Casa América de Barcelona al 1911?Al 1909 es va començar a pensar a organitzar una institució. Es van barrejar diversos noms fins que al 1911 es va optar pel de Casa de América de Barcelona. En aquests dos anys, es va pensar en nuclear dos organismes polítics dins de la Casa de América, un format per als llatinoamericans que havien vingut a viure aquí –en molts casos perquè els feien fora d'Amèrica Llatina– i l'altre grup, per als propis catalans i barcelonins, que podien fer un projecte més cultural. Els “indianos”, els que venien, tenien interessos absolutament econòmics i volien fundar un organisme que els permetés sobreviure a Catalunya. I els catalans de l'altre grup, en realitat pensaven en fer una cosa cultural. Com es forja aquest assemblatge?Entre març i abril del 1911, els indianos formen un organisme polític dins de la Casa de América i els catalans s'hi uneixen en un altre. Els uns i els altres van estar treballant durant molt temps en dues coses molt diferents. Però al mateix temps, les persones que prenen el control del poder i la gestió de la Casa de América de Barcelona, aglutinades entorn del secretari general, Rafael Vehils, aconsegueixen articular-los a tots en milers d'activitats a través de la revista Mercurio, que es publicava a Barcelona i a Madrid i s'enviava a l’Amèrica Llatina. Tenia 25.000 exemplars i la seva periodicitat era quinzenal o mensual, segons les èpoques. En aqullt moment era un índex de producció enorme. No era “La Vanguardia” però sí una revista preciosa per vendre i donar a conèixer. La Casa de América va ser això: un projecte molt econòmic d'una banda, però també molt cultural per l'altra. Fins a l'esclat de la guerra civil, al 1936, va ser l'època daurada de l'entitat...Després de la guerra civil, la Casa de América perd aquest aspecte de producció i contacte amb l’Amèrica Llatina i es converteix bàsicament en un projecte d'editorials. Però malgrat tot, la Casa de América va aconseguir sobreviure, la qual cosa ha permès ara recuperar el nom com a Casa Amèrica Catalunya, tot donant-li un valor enorme ara que se celebra el centenari. I les que veritablement feien el treball diari a la Casa de América eren dones. Gràcies a aquestes secretàries l'entitat va aconseguir sobreviure a la imposició del règim de Franco d’una Casa de América com un projecte de dretes. El factor clau d'aquesta supervivència és la documentació, impressionant, que gràcies a aquestes persones avui Catalunya conserva. Hi ha una part a Sant Cugat, una altra al Pavelló de la República i també aquí mateix, al carrer Còrsega. Un futur creixement de Casa Amèrica Catalunya podria ser també la unificació dels seus arxius. Fins a quin punt la creació de la Casa de América va ser un esperó per a la societat civil catalana de l'època?Es venia de dos desastres: el del 1898 amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, i la guerra del Marroc del 1909. La Setmana Tràgica va ser terrible, espantosa. En aquest context, a través de la revista Mercurio es busquen contactes a l’Amèrica Llatina per poder exportar. Mercuri es produïa des del 1901 i durant diversos mesos, al 1909, no es pot publicar. Després del caos de la Setmana Tràgica, quan Mercurio pot tornar-se a editar, ja s’hi exposa la necessitat d'una Casa d'Amèrica, i ho té molt clar. Van llogar el millor local que van poder, van portar a l'ambaixador excepcional de Mèxic –per captar diners i als nord-americans–. La revista Mercurio ja no pararà fins al 1938.En aquell difícil moment del 1911, l’Amèrica Llatina va oferir una possibilitat de cooperació i ajuda a Espanya, Catalunya i Barcelona. Hi ha una imatge que val més que mil paraules per entendre la importància vital d'aquella Casa de América de Barcelona...Sí, el diploma de la Asociación Internacional Iberoamericana, (veure galeria d'imatges) atorgat als membres més destacats de la Casa de América i als delegats de l'entitat en el continent americà, és especialment il·lustratiu. Hi són tots els símbols de l’Amèrica Llatina país per país i al centre una dona que mira el mapa d'Amèrica i que amb el seu braç esquerre tapa els Estats Units. I és que la Casa de América era una competència per als Estats Units, que també havia creat una entitat per atendre els seus interessos al continent. Així que al 1914, quan esclata la Primera Guerra Mundial, empresonen al delegat de la Casa de América de Barcelona als Estats Units perquè pensen que Catalunya vol entrar en el continent guanyant terreny gràcies a la llengua espanyola... Hi havia, doncs, una guerra entre bastidors amb els Estats Units per estendre la influència dels interessos respectius a Amèrica Llatina... Va ser una competència entre els Estats Units i Catalunya. I el diploma ho reflecteix de forma meravellosa. Aquest mapa, on tampoc falten elements com les caravel·les i la pròpia dona, atenent la condició femenina de l’Amèrica Llatina, és simbòlicament perfecte.
