En el marc de la programació del Festival Barcelona Grec 2007, aquest dimecres 25 de juliol s'estrena a la sala Muntaner de Barcelona l'adaptació per a teatre de “El Perseguidor”, cèlebre relat de l'escriptor argentí Julio Cortázar. Interpretat en els seus papers principals per Pedro Gutiérrez –el saxofonista Johnny Carter– i Gonzálo Cunill –el crític musical Bruno–, “El Perseguidor”, dirigit per Lurdes Barba, ha estat adaptat en el seu vessant literari pel novel·lista Andreu Martín i en la musical per Dani Nel·lo i Jordi Prats. Es tracta “d'una cursa de relleus emocionals en la que la música entrega el testimoni al text i aquest a la música”, diu Gonzalo Cunill sobre “El Perseguidor”, que ha estat produïda per “Ad libitum” i patrocinada, entre d'altres, per Casa Amèrica Catalunya. A tenor del ritme de venda d'entrades, fonts del Grec apunten que l'obra aconseguirà un ple absolut de públic en les seves úniques cinc actuacions, del 25 al 29 de juliol pròxims. (A la imatge, d'esquerra a dreta, Lurdes Barba, Gonzalo Cunill, Andreu Martín, Pedro Gutiérrez i Jordi Prats).
Gairebé esgotades les entrades per a “El Perseguidor”, l’adaptació per a teatre del relat de Julio Cortázar que s’estrena el dimecres 25 de juliol a Barcelona
En el marc de la programació del Festival Barcelona Grec 2007, aquest dimecres 25 de juliol s'estrena a la sala Muntaner de Barcelona l'adaptació per a teatre de “El Perseguidor”, cèlebre relat de l'escriptor argentí Julio Cortázar. Interpretat en els seus papers principals per Pedro Gutiérrez –el saxofonista Johnny Carter– i Gonzálo Cunill –el crític musical Bruno–, “El Perseguidor”, dirigit per Lurdes Barba, ha estat adaptat en el seu vessant literari pel novel·lista Andreu Martín i en la musical per Dani Nel·lo i Jordi Prats. Es tracta “d'una cursa de relleus emocionals en la que la música entrega el testimoni al text i aquest a la música”, diu Gonzalo Cunill sobre “El Perseguidor”, que ha estat produïda per “Ad libitum” i patrocinada, entre d'altres, per Casa Amèrica Catalunya. A tenor del ritme de venda d'entrades, fonts del Grec apunten que l'obra aconseguirà un ple absolut de públic en les seves úniques cinc actuacions, del 25 al 29 de juliol pròxims.
El textL'escriptor Andreu Martín ha destacat les seves dificultats inicials a l'hora d'afrontar el repte de traslladar el conte de Cortázar al teatre. “Es tracta d'un text excepcional i la primera sensació és que no li sobra ni una coma”, assegura. Després, “gràcies al suport de Carina Pons, de la productora Ad libitum, i Lurdes Barba”, va aconseguir un text que suggereix el diàleg entre dos personatges amb personalitats oposades: l'artista embogit i el crític estudiós del seu art. “És l'enfrontament entre la rauxa artística i el seny sistematitzador”, diu Martín, qui es considera un “atrevit” per haver convertit “El Perseguidor” en obra de teatre sense afegir res de la seva collita pròpia, puntualitza.La músicaSensacions semblants han explicat Dani Nel·lo i Jordi Parts, els músics que s'han encarregat de la “banda sonora” de l'obra. “Calia anar amb molt de tacte perquè es tractava d'evitar un “revival” o versions” de la música del saxofonista Charlie Parker –la notícia de la mort del qual va suggerir “El Perseguidor” a Julio Cortázar ara fa 50 anys–, explica Nel·lo, que afegeix: “hauria estat un suïcidi intentar reproduir el llenguatge musical de Parker, propi dels anys 40 a Estats Units”. Per això, Nel·lo i Prats han escollit estàndards del blues interpretats per una “formació de luxe” composta per baríton, alt, contrabaix i bateria per crear un “llenguatge propi dins del llenguatge de Parker”.La posada en escenaUna música i un text que han caigut en mans de la directora artística Lurdes Barba. “Jugar amb aquest material ha estat un plaer” afirma amb un somriure franc que delata la seva satisfacció pel treball ben fet. “L'obra té una força dramàtica increïble, terrible. El text et permet treballar des de l'emoció i la música també estableix un diàleg amb la història”, subratlla. Un còctel que pren vida en un escenari “neutre i fred amb un únic element càlid i amb vida: l’atrotinada butaca de l'habitació de l'hotel del barri llatí de París on es troben els dos protagonistes”.I és aquí on Bruno i Johnny, en un “recorregut que traspassa el monòleg i el diàleg, encara que impera el primer”, deslliuren el seu duel amanit per la presència d'imatges de vídeo –“no expliquen res, són ecos de coses dites pels dos personatges”, assenyala Barba- i dels músics, “que apareixen i desapareixen d'escena amb la il·luminació”.Els actorsGonzalo Cunill, l'actor argentí que dóna vida al personatge de Bruno, destaca que ja d'adolescent, quan va llegir per primer cop “El Perseguidor”, “em va agradar moltíssim, no deixa de sorprendre't” i reconeix que la seva combinació amb música li va semblar al principi un “abisme” tot i que a hores d’ara qualifica el resultat final de “boníssim”. “Bruno i Johnny són dos personatges oposats però també molt pròxims. Bruno és diseccional, seriós, precís”, reflexiona.Pedro Gutiérrez, co-protagonista a la pell de Johnny Carter, se sent “agraït a l'univers” per poder interpretar aquest personatge. “És un regal. Sóc feliç”, diu amb el cor a la mà aquest actor argentí qui recorda que “Charlie Parker reivindicava als Estats Units de fa 70 anys la història dels negres i denunciava la seva situació, tot allò que els succeïa”.
