El món viu avui en estat d'alarma i expectació amb motiu de la pandèmia de la COVID-19. Des de Casa Amèrica Catalunya, abordem com es viu aquesta a diferents punts del continent americà. Des d’Hondures, el caricaturista i il·lustrador Luis Barahona Garabatos remarca l'endèmic problema de la corrupció, que segueix amb força ara adaptat a les circumstàncies. La manca de recursos del personal mèdic i les dificultats de bona part de la població per aconseguir el seu aliment diari són altres aspectes que destaca el dibuixant.
26/05/2020 / Barcelona
'Garabatos', caricaturista i il·lustrador: 'A Hondures hi ha desconfiança generalitzada per la corrupció en la gestió de la pandèmia’
Com es viu a Hondures la crisi sanitària provocada pel coronavirus?
El 15 de març el govern va decretar l'estat d'emergència sanitària, que va derivar en la quarantena i els tocs de queda. Centenars de persones han perdut els seus treballs i altres, per conservar una mica els seus ingressos, han vist una reducció substancial dels seus salaris. Petits comerciants que viuen del dia a dia s'han vist obligats a buscar el pa diari per sostenir les seves llars.
La ciutadania confia en el govern d'Hondures i les mesures que adopta per afrontar la situació?
Hi ha raons sobrades per desconfiar de l'actual govern, aquesta sensació hi era molt abans de la crisi sanitària. Sobre la situació actual, hi ha una desconfiança generalitzada respecte a com està actuant el govern. Durant la pandèmia, han sortit a la palestra pública denúncies d'actes de corrupció per part d'entitats públiques, com compres sobrevalorades d'equips i material mèdic, contractacions injustificades de consultors que ja treballen en el govern i l'adquisició d'hospitals mòbils que són el més semblant a una carpa de circ de barri populós i que, segons els funcionaris, no arribaran al país fins al juliol pròxim, és a dir, quatre mesos després de detectar-se els primers casos de la COVID-19. D'altra banda, la dependència encarregada de donar les xifres oficials de pacients ha perdut credibilitat a causa de diverses inconsistències, entre elles, duplicar casos.
Quina opinió li mereix el sistema sanitari del seu país?
La tasca del personal mèdic és lloable, però no té recursos per fer front a aquesta batalla. Fins i tot dins del mateix personal mèdic hi ha desenes d'infectats. Molts es qüestionen que part del pressupost general de país s'inverteixi en armes, sense ser un país en guerra, tot descuidant des de fa anys la infraestructura dels hospitals públics.
Quines reflexions personals li sorgeixen arran d'aquesta situació?
Va ser un alt sobtat a l'estil de vida diari. El temps extra obligat va fer que comencés a fer una introspectiva dels camps d'il·lustració que puc explorar i generar continguts. En la caricatura d'opinió he trobat moltes oportunitats. Alhora, ha estat una reflexió constant de valorar tot allò que donem per fet i ara estranyem. També hi ha un pensament recurrent: fins on canviarem personalment un cop adaptats a aquesta realitat.
Quines reaccions té davant les notícies sobre l'impacte i les conseqüències de la Covid-19 a Europa?
Una barreja de sorpresa, incertesa i tristesa. Veure la quantitat de persones contagiades i mortes; aquestes imatges de llocs insignes de cada país totalment desolats; estar a la diana de notícies que, tot i que donaven la sensació de ser llunyanes, sabíem que en qualsevol moment seria la nostra realitat. Era inevitable pensar que si en països desenvolupats l'impacte va arribar a nivells de tal magnitud, què podíem esperar els països centreamericans, quan ja tenen crisi de tota mena. Tot i que el panorama és incert a nivell mundial, d'alguna manera resulta encoratjador i admirable veure la resposta d'Europa a la recerca de contrarestar el dany i d'afegir-ne un altre capítol a la seva història de resiliència.
En aquests dies, ¿pensa en algun llibre, alguna cançó, obra de teatre, pel·lícula...?
Si, en el llibre d'humor gràfic Hombre solo, del dibuixant espanyol Antonio Mingote, perquè és una reflexió de com afronten les persones diferents situacions amb sentit de l'humor.
Quines repercussions pot portar amb si aquesta crisi en el seu àmbit professional?
Per la crisi actual, molts dels projectes d'il·lustració publicitària es van aturar, esperem que es reprenguin cop es normalitzi la situació. D'altra banda, hi ha oportunitats de treball ja que campanyes que no es poden fer amb fotografia poden il·lustrar-se. Però l'art no és prioritat per a diversos sectors de la societat.
En aquesta època de crisi global i múltiple (sanitària, política, social, econòmica), quin paper pot exercir la il·lustració, el dibuix gràfic i la caricatura? Com analitza l'impacte de les fake news, les notícies falses?
La caricatura d'opinió funciona com un mitjà per crear consciència, utilitzant l'enclavament d'humor com denúncia. És una forma d'expressar tot el que esdevé i de resumir les notícies en dibuix. Les idees vénen de llegir les notícies i percebre els comentaris de les persones. I quan hi ha una fake new, sempre és important determinar-ne l'origen.
El coronavirus pot sufocar la futura empenta dels importants moviments socials que van sorgir en nombrosos països de la regió llatinoamericana?
S'han transformat, ja que les lluites per exigir millors sistemes públics de salut i educació han adoptat un reclam d'un major nivell de transparència dels fons destinats a contrarestar la pandèmia.
Com creu que canviarà la nostra manera d'entendre el món aquesta crisi? De quina manera considera que l’observarem en les nostres vides?
Les mesures de seguretat i higiene ens acompanyaran durant bon temps. El fet de veure paralitzat el món va ser impactant, la qual cosa va demostrar que es pot viure amb el necessari i que cal valorar la professió dels metges, infermers i personal sanitari.
