Casa Amèrica Catalunya va viure una matinal especial. No resulta costum a la casa presentar la primera edició d’una esperançadora iniciativa en un sector cultural específic, seguida amb entusiasme pels seus devots locals: El nostre auditori va servir per a informar sobre els detalls del I Concurs Internacional de Sarsuela “Ana Maria Iriarte”, que es celebrarà entre el 9 i el 23 d’octubre d’enguany a Gijón.
22/06/2010 / Barcelona
Gijón pica l’ullet a la sarsuela de tot el món a través del concurs promogut per Ana María Iriarte
El certamen està organitzat per la Fundació “Ana María Iriarte” en col·laboració amb l’ajuntament de Gijón. A la seva presentació a Barcelona hi assistiren Justo Vilabrille, regidor de Cultura de l’ajuntament asturià; Ana María Iriarte, mezzosoprano i presidenta de la Fundació que duu el seu nom, així com el director de la mateixa, Alejandro Inurrieta. Per més informació sobre aquest concurs, cal consultar el web: www.fundacionanamariairiarte,org Abans de començar l’acte, presentat per Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, i seguit per nombrosos amants d’aquest gènere a la capital catalana presents a l’auditori, Ana María Iriarte ens comentava la raó de ser d’aquesta iniciativa: “Neix com a incentiu per a tots aquells que desitgen continuat cantant la sarsuela tal i com mana la càtedra. Hi ha seguidors del gènere a tot arreu. No només a Llatinoamèrica, a països com Veneçuela, Colòmbia o l’Argentina, sinó a altres nacions llunyanes al nostre àmbit d’influència cultural, com pot ser la Xina o Corea”. Aquesta devoció per la sarsuela, tan arrelada a la cultura espanyola, no resulta complicada d’entendre si ho fa una experta com Iriarte: “A través de la sarsuela, també s’ensenya castellà i cultura... La riquesa de les regions i el seu localisme, les peculiaritats del llenguatge d’altre temps. Imagina’t els patis de veïns madrilenys (les corralas) o a don Hilarión. És un altre món. Als Estats Units resulta impensable que els veïns es demanin sal o sucre o es facin revetlles...”. De la seva banda, Alejandro Inurrieta aplaudeix el recolzament de Gijón per arrelar aquesta idea de concurs internacional: “Des del nostre primer contacte, ens van rebre amb entusiasme. Potser les grans ciutats vegin la cultura des d’una vessant més mercantilista. En canvi, les ciutats mitjanes gaudeixen d’elements participatius. A Gijón compten amb un teixit cultural format per unes 300 associacions”. Serà una bona manera de lluitar contra els prejudicis que ataquen la sarsuela, poc valorada, potser gens de moda a Espanya i, en canvi, respectada en grau superlatiu més enllà de les fronteres de l’Estat. Com recorda amb una sola anècdota la molt viatjada Ana María Iriarte, “als Estats Units, la terra del musical per excel·lència, sempre em diuen el mateix, que la sarsuela és ‘música de veritat’. Quan veuen la comunió entre partitures i lletres, es treuen el barret...”.
