La boliviana Giovanna Rivero és una de les indiscutibles escriptores llatinoamericanes emergents. Poc amiga de les etiquetes, admet que el Nou Gòtic Llatinoamericà –el gènere que la inclou com una de les seves autores de referència– permet visibilitzar una germandat de sensibilitats i escriptures contemporànies. Amb motiu de la seva participació al 42, Festival de Gèneres Fantàstics organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona, on va mantenir una extraordinària xerrada amb l'especialista en literatura fantàstica Teresa López-Pellisa, l'autora va visitar Casa Amèrica Catalunya. Escoltats per l'exposició Amèrica XXI, hi conversem sobre la seva obra, la seva condició de dona, boliviana i perifèrica, els horrors quotidians i els 110 anys de la nostra institució.
Veure vídeo entrevista a Giovanna Rivero.
01/12/2021 / Barcelona
Giovanna Rivero, escriptora: 'Ser dona, boliviana i de la perifèria constitueix un desafiament enorme'
Una bona part de la crítica ha inclòs la teva obra a l'anomenat Nou Gòtic Llatinoamericà. Quina opinió tens sobre aquesta etiqueta i la teva inclusió?
Pertànyer al gòtic llatinoamericà plenament és una cosa a la qual m’hi resisteixo un pèl perquè escric des d'un indret de llibertat radical, un indret en el qual importa és que la vida del personatge, els conflictes a què s'enfronta, siguin els que determinin el relat i la relació amb el lector. Una etiqueta com el gòtic, de manera restringeix les possibilitats interpretatives o de goig des de la lectura. Tot i això, també reconec la bellesa de crear una germandat a partir de la paraula gòtic. De reconèixer sensibilitats contemporànies i, per descomptat, també d'alguna manera des de la premsa és una manera de visibilitzar certes escriptures que han coincidit en aquest moment. Aleshores d'algun moment tinc una relació ambivalent amb el gòtic. No vull que sigui l'única cosa que marqui la meva obra, però per altra banda també gaudeixo molt de les possibilitats metafòriques d'aquesta estètica.
Dona, Bolívia, perifèria... així costa més consolidar-se?
Sense cap mena de dubte. Dona, Bolívia, perifèria és una triada de factors que constitueix un enorme desafiament a totes les àrees de la feina. Al pensament, a l'art i a moltes altres activitats de la creativitat i la invenció humana. Aquest indret perifèric de totes maneres també constitueix una tensió que hom pot aprofitar de subvertir des del seu propi art, és a dir, crec que estar en un indret no hegemònic, que no és central, també t'ofereix l'oportunitat de crear una altra cosa, de desafiar aquests poders ja establerts. La perifèria sempre ha generat una manifestació de la creativitat que tendeix a ser resistent, revolucionària, que tendeix a subvertir allò que ja coneixem, les veritats establertes, i des d'aquest indret també és des d'on jo hi crec.
Treballes a la teva obra amb l'horror i el terror de la quotidianitat. Quins són els horrors quotidians, els abismes que reclamen més atenció?
Crec que un dels horrors quotidians que ha empitjorat en el darrer parell de dècades són els feminicidis. La persecució de dones per qualsevol circumstància, pel fet de ser dones perquè tenen algun tipus de coneixement, perquè volen exercir la plena llibertat de ser persones. Aquest és l'horror quotidià contra el qual hem de lluitar des de tots els flancs possibles. La violència sobre les nenes m'estremeix profundamente, és un horror que em turmenta. No tinc una filla, però, encara que la tingués, saber que hi ha nenes totalment vulnerables, desprotegides per l'Estat, víctimes de la cultura, d'una cultura patriarcal em dol profundament, és un horror que també travessa els meus contes i que intento abordar des de l'art per fer-lo suportable, no pas a la meva comprensió sinó al meu compromís, al meu compromís amb el món, amb un ésser contemporani, una persona que també està imbuïda de la història d'aquest moment.
Què en penses del 110 aniversari de Casa Amèrica Catalunya?
Vull felicitar amb molta alegria a Casa Amèrica Catalunya en els seus 110 anys d'existència. Més d'una centúria de compromís increïble amb els americanismes, amb les manifestacions de l'Amèrica Llatina, amb les amistats d'aquests dos continents. Moltes felicitats ,i si us plau, segueixin treballant en aquest camí, que la necessitem.
