Primera sessió de les jornades “Cuentan que cuentan” sobre literatura infantil i juvenil llatinoamericana amb molt públic a l'auditori de Casa Amèrica Catalunya, (imatge adjunta) reflex de l'expectació creada davant les intervencions de tres autoritats en la matèria: l'editor mexicà Daniel Goldin i les escriptores Gloria Cecilia Díaz i Marina Colasanti. Els tres, cadascun en el seu paper, han reivindicat amb èmfasi la lectura i l'escriptura. “Llegir és recollir indicis i dibuixar un mapa provisori que ens doni conjectures per interpretar l'enigma que ens envolta”, ha proclamat Goldin, després de mostrar-se molt crític amb la burocratització dels programes oficials de foment de la lectura en la seva conferència “De què (no) parlem quan parlem de promoció de la lectura”.
Goldin, Colasanti i Díaz reivindiquen amb passió la literatura per a nens i joves en la primera jornada de “Cuentan que cuentan”
Després de 20 anys de dedicació, la de Goldin és una de les veus més respectades en el camp de l'edició de llibres per a nens i adults a l’Amèrica Llatina. Coneixedor a fons d'aquest complex univers, Goldin s'ha mostrat irritat davant l'immobilisme de les polítiques oficials en els camps de l'educació i promoció de la lectura. “Potser la promoció de la lectura busca formar lectors? Hi ha quelcom d’immoral en naturalitzar situacions aberrants con la irrellevància dels presupostos per a educació o l'absència de llibres a les escoles i de bibliotecaris a les biblioteques”, ha assenyalat. I si bé el 92% de la població mexicana sap llegir, Goldin ha recordat que el 70% dels mexicans pràcticament no escriu mai i que només l'11,5% ho fa de forma habitual. “L'escriptura és la faceta més oblidada de l'educació i la ciutadania”, ha denunciat per preguntar-se: “es pot ser lector sense ser escriptor?”. “A Mèxic s'escriu per elaborar resums, dictats, copiar de la pissarra... Es prenen anotacions, s'estudia i s'obté una qualificació i aquí acaba la seva vida”. Per tot plegat, Goldin ha reclamat una visió molt més àmplia de la promoció de la lectura, sense cenyir-la als llibres o la literatura. “Promoure la lectura és més ric quan es promou també la relectura i reescriptura d'un mateix. Hauria de ser un camp experimental on transmetre l'alegria vital del que està aprenent”. “Llegim perquè hi ha preguntes sense resposta, perquè el món no respon”, ha afegit per concloure que la lectura ens dóna conjectures per interpretar aquest enigma”. I després de la posterior inauguració formal de les jornades, amb intervencions de Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya; María Jesús Gil, de la Fundació SM, i Elianna Passaran, del Fondo de Cultura Económica, les escriptores Gloria Cecilia Díaz (Colòmbia) i Marina Colasanti (Brasil) han delectat el públic amb un amè col·loqui moderat per Estrella Borrego sobre els territoris màgics i poètics en la literatura infantil i juvenil. “Els meus contes no estan connectats amb els tròpics, no són exuberants. Sóc una brasilera amb un peu en l'Edat Mitjana”, ha afirmat Colasanti. “Tot el que escric està planejat, excepte els contes de fades, on necessito que l'inconscient em crei històries, que el cel em doni l'estructura narrativa. El conte de fades és una tremenda responsabilitat amb denominació perillosa perquè es confon conte de fades amb compte amb fades, que no té res a veure”. Colasanti no ha dubtat un segon a llegir el seu conte““De su corazón partido”. Per la seva banda, Gloria Cecilia Díaz també ha admès que “escric sense saber què passarà a la línia següent” tot i que, a diferència de Colasanti, sí ha reivindicat l'exuberància dels seus llibres, plasmada “en la naturalesa, de la qual n’estic impregnada en néixer als peus dels Andes”. Un exemple que tot l'auditori n’ha pogut gaudir quan l'autora ha llegit el seu conte “El valle de los cocuyos” (cuques de llum). “Li dec molt a l'oralitat, a la meva infància, al que m'explicaven els meus avis”, ha reconegut l'escriptora.
