“El llibre “Vint històries de la Barcelona americana i una pregunta descarada” (Editorial Base) sorgeix de passejar per la ciutat amb el meu fill i comprovar la importància d’Amèrica en el seu urbanisme”. Així de senzilla i meravellosa és la gènesi del llibre que l’ escriptor i periodista Hèctor Oliva ha presentat, juntament amb l’editor Santi Sobrequés, en el transcurs d’un esmorzar literari celebrat a Casa Amèrica Catalunya. Amb un estil àgil i directe, aquest “llibre d’històries de la Barcelona relacionada amb el continent americà” ens permet descobrir l’estret vincle de la capital catalana amb Llatinoamèrica. Una relació sense el qual no existirien, per exemple, edificis i espais tan carismàtics com La Pedrera, el Park Güell o el Palau de la Virreina: “Són famosos i símbols de la ciutat, però la seva història és desconeguda”, assenyala Oliva.
Hèctor Oliva, periodista i escriptor: “La ‘Barcelona americana’ és desconeguda malgrat que molts dels seus edificis i espais són símbols de la ciutat”
Així doncs, els vint capítols de la ‘Barcelona americana’ ens desvela que La Pedrera, el Palau Moja, el Palau de la Virreina, les Llars Mundet o el Palau de les Heures van tenir el seu origen en les fortunes amassades per ‘indians’ catalans que van comerciar amb el cafè de Guatemala, l’or i plata andins, o el sucre portorriqueny. Activitats que en algunes ocasions van anar precedides de la ‘trata’ d’esclaus negres, que, tot i la prohibició expressa d’aquesta activitat promulgada a principis del segle XIX per l’aleshores Rei d’Espanya Fernando VII, va permetre que personatges com Antonio López, el Marquès de Comillas o Joan Güell –i posteriorment el seu fill Eusebi, mecenes d’Antoni Gaudí- esdevinguessin els principals adinerats del país. “La participació de catalans en el tràfic negrer va arribar tard, quan a la resta del món ja es plantejaven de forma seriosa els límits ètics d’aquesta activitat. De fet, exportar persones des d’Africa fins el Carib era il·legal, però no ho era pas l’esclavitud”, apunta Oliva qui creu que per “vergonya” aquesta part fosca de la història recent del país “no interessa”. “Durant el segle XX, la relació Catalunya - Amèrica va restar en segon terme. Ja al segle XXI, l’assumpte està canviant i gràcies a la immigració llatinoamericana Catalunya està recuperant la seva relació de proximitat amb Amèrica. De fet, avui dia, el que en gran part dóna vida a la ciutat són els seus ciutadans d’origen llatinoamericà”, apunta l’autor d’un llibre on també tenen cabuda les històries dels exiliats polítics del Con Sud americà de la dècada dels 70 i una dada prou eloqüent sobre les tenebres que han envoltat els nexes entre Barcelona i el nou món: el fet que el dit del Cristòfol Colom del gegantí Monument situat al final de la Rambla apunta a Algèria en lloc d’Amèrica. Les “Vint històries de la Barcelona americana i una pregunta descarada” ens ajuda a conèixer la nostra ciutat”, subratlla l’editor Santi Sobrequés mentre Hèctor Oliva aposta per un altre llibre de la ‘Barcelona americana’ d’aquí a 20 anys, “amb les històries de la immigració d’avui”.
