La segona sessió a Casa Amèrica Catalunya de les jornades “Paraguai en l'any del Bicentenari” ha acollit un càlid homenatge a Augusto Roa Bastos (1917 – 2005), Premi Cervantes de Literatura 1989. L'escriptor i periodista Antonio Pecci i la crítica literària Nora Catelli han lloat la figura de l'autor de “Yo el Supremo”, obra mestra de la literatura en castellà contemporània, i han subratllat la integritat i el treball constant que va realitzar pel seu país Roa Bastos. “Per tot el Paraguai, Roa Bastos es va dedicar a donar xerrades als joves, volia saber quin país veien i quin país volien. Va treballar molt per potenciar l'autoestima dels paraguaians, la qual, la veritat, la tenim molt baixa”, ha comentat Pecci.
06/10/2011 / Barcelona
Homenatge a Augusto Roa Bastos, l'escriptor i intel·lectual que “va treballar per aixecar l'autoestima dels paraguaians”
Antonio Pecci ha efectuat un exhaustiu repàs a la vida de Roa Bastos, tant a nivell personal com literari i posant èmfasi en el seu llarg exili, que va durar més de 40 anys. Pecci ha dibuixat alguns dels moments més difícils en la vida de Roa Bastos, com haver viscut la Guerra del Chaco (1932-1935) o un llarg exili, i altres feliços, com la seva infancia a la fàbrica sucrera on treballava el seu pare. Manení i Rosa eren les seves germanes, en una família de classe mitja treballadora. A nivell literari, Antoni Pecci ha explicat que Roa Bastos va rebre una gran influència de Rafael Barrett, un emigrant espanyol que va ser el primer a escriure sobre els esclaus del segle XX al Paraguai. També va rebre la influència de Josefina Plá (1903-1999), que de fet és considerada l'autora més influent en la literatura d'aquest país.Una amistat molt important per Roa Bastos va ser Ernesto Sábato que va conèixer el 1947 i que hauria estat el seu millor amic fins la mort. A l'Argentina, però, l'autor del Paraguai no es va acabar mai d'integrar dins la societat literària.Roa Bastos va guanyar el Premi Cervantes el 1989, premi que va recollir de mans el Rei d'Espanya un any després. Tot i que en línies generals Paraguai (descrita per Roa Bastos com "una illa envoltada de terra") havia caigut en l'oblit de la corona espanyola.Pecci ha destacat també que “Roa Bastos “sempre es va considerar un camperol” i ha abundat en el llarg exili que l'escriptor, al que ha definit com un “lluitador antifeixista”, va haver de sofrir, des del 1947 al 1989, quan va tornar a la seva terra després de la mort del dictador Stroessner.La crítica literaria Nora Catelli, per la seva banda, ha assenyalat que “Yo el Supremo” és l'obra que “consolida” a Roa Bastos com a escriptor. L'autor paraguaià “hi dibuixa el món" de José Gaspar Rodríguez de Francia, conegut popularment com “El Suprem”, advocat i dictador del Paraguai, des de la independència del país al 1811 fins a la seva mort al 1840. “És una novel·la que construeix una figura de poder solitària i terrorífica, on Roa Bastos no cedeix a la fascinació i així tampoc la traspassa al lector”, ha apuntat Catelli.Nora Catelli ha conclòs apuntant que “l'exili a una edat avançada va influir de manera determinant en Roa Bastos, que li va donar una profunda severitat, i que el va convertir en una figura cívica extraordinària”.
