“Gràcies per la vostra solidaritat amb les meves, les nostres causes, que són la justícia, la llibertat, la pau, la reforma agrària... causes que valen més que la pròpia vida, que li donen sentit”. El bisbe emèrit de São Felix do Araguaia, Pere Casaldàliga, ha expressat amb aquest missatge radiofònic el seu agraïment a Casa Amèrica Catalunya per l’acte d’homenatge a la seva vida al Mato Grosso del Brasil, dedicada als més necessitats.
16/03/2011 / Barcelona
Homenatge al missioner del Mato Grosso Pere Casaldàliga, símbol de la lluita per la dignitat de les persones
El director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, ha presentat l’acte dedicat a “un home que simbolitza l’Església dels pobres” i la defensa dels drets humans i la llibertat. L’acte ha arrancat, en una sala plena de gom a gom, amb la projecció de les tres entrevistes que l’actual directora de TV3, Mònica Terribas, ha fet en els darrers anys a Pere Casaldàliga, avui de 83 anys, nascut a Balsareny (Barcelona) el 16 de febrer de 1928. Per glossar la figura de Pere Casaldàliga han participat a l’homenatge Glòria Casaldàliga, neboda del missioner i membre de l’Associació Araguaia; Francesc Escribano, periodista i autor del llibre “Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldàliga” (Ed.62, 1999); i Juan José Tamayo, teòleg i col·laborador habitual del diari El País. L’Associació Araguaia dóna suport a la tasca realitzada pel bisbe emèrit al Mato Grosso, indret on Casaldàliga viu des del 1971 i del qual ha sortit només per viatjar per Amèrica, a excepció de quan va ser cridat a Ciutat del Vaticà per explicar el seu suport a la Teoria de l’Alliberament. “En Pere ha viscut en un poble aïllat, però la seva visió ha estat de país, de continent”, ha manifestat la seva neboda, que el 1989 va participar en la fundació de l’associació inicialment creada per explicar la candidatura de Pere Casaldàliga al Premi Nobel de la Pau, que el 1992 va rebre la guatemaltenca Rigoberta Menchú. Francesc Escribano és autor del llibre que millor descriu Pere Casaldàliga. “En Pere té una virtut que és molt difícil de trobar: la coherència”, ha explicat el periodista, “perquè allò que diu es correspon amb el que fa, i diu el mateix davant els pobres i els poderosos, a l’Amèrica Llatina i al Vaticà”. “Casaldàliga –ha dit Escribano- creu en el cel, i ha treballat per dur el cel a la terra. Per això la regió on va anar a viure fa 40 anys sempre serà millor que quan la va trobar”. Finalment, el teòleg Juan José Tamayo, que manté una relació epistolar amb Pere Casaldàliga, se sent unit al missioner perquè “tots dos hem treballat per les causes perdudes”. Per Tamayo, Casaldàliga ha trencat “velles incompatibilitats”, com per exemple “ser cristià i a la vegada revolucionari”, “ser local i a la vegada global”, o bé defensar “l’amor cristià i lluitar pels més necessitats”. El teòleg de Palencia vinculat també a la Teoria de l’Alliberament ha destacat les diferents vessants del "missioner, també poeta, profeta, místic i teòleg", i ha sintetitzat així la seva personalitat: “Casaldàliga és un activista de la utopia. Que a partir de la micro-utopia del Mato Grosso, ha treballat per la macro-utopia al món”.
