Temps d'angoixa entre els arhuacs, una de les quatre comunitats indígenes de la Sierra Nevada de Santa Marta (Colòmbia). El profund cisma intern, amb dos sectors enfrontats frontalment des de fa més de dos anys, compromet el futur d'aquest poble, asseguren els líders arhuacs Mamo Adolfo Chaparro, cap espiritual, i Calixto Suárez, portaveu de les comunitats de la Sierra Nevada. “Som un poble de pau, no ens matarem. Sabem governar-nos d'acord amb els valors culturals, cerimonials, espirituals i ambientals”, reivindiquen en una conversa mantinguda a Casa Amèrica Catalunya, la seu de la qual han visitat en el marc de la seva estada a diverses localitats catalanes on han intervingut en trobades sobre coneixement ancestral, consciència i vida.
Veure video amb les declaracions dels líders arhuacs Mamo Adolfo Chaparro i Calixto Suárez.
21/11/2022 / Barcelona (actualitzada a 1/12/22)
Incertesa i fractura a la Sierra Nevada de Santa Marta, Colòmbia
“Si no ens deixen resoldre els problemes interns de la nostra comunitat tindrem amenaçat el nostre futur com a poble”, afirmen amb contundència els dos representants dels arhuacs, que amb els pobles kogui, wiwa i kankuamo conformen la comunitat indígena de la Sierra Nevada de Santa Marta, Colòmbia, que agrupa unes 50.000 persones. Ferms defensors de l'autogovern indígena, lamenten que determinades persones, allunyades o alienes a la comunitat, hagin encoratjat aquesta crisi política i social. Una cicatriu que amb el pas del temps s’aguditza i que els mateixos arhuacs haurien de resoldre sense ingerències externes, subratllen Chaparro i Suárez.
L'origen d'aquest conflicte és l'elecció de Zarwawiko Torres com a Governador dels arhuacs l'agost del 2020 en una controvertida assemblea celebrada en plena expansió a Colòmbia de la primera onada de la pandèmia de la Covid-19. A la trobada només hi van participar 19 de les 60 comunitats convocades. Des d’aleshores, partidaris i detractors del Governador han protagonitzat diversos enfrontaments, en algun cas esquitxats per la violència.
Segons Chaparro i Suárez, la majoria dels arhuacs, juntament amb els seus mamos i les ati (dones), van acordar canviar els seus dirigents polítics perquè “portaven molts anys al poder abandonant els seus pobles. Tampoc administraven bé el nostre patrimoni. Hi ha molts factors que debiliten la nostra cultura i els dirigents han d'estar vigilants. I això no passava”. El líder espiritual i el portaveu apunten a interessos econòmics “darrere de tot el que està passant: preses al territori i comercialització de les aigües, mineria, negocis de promocions turístiques…”.
El paper dels mamos
En un escrit remès fa dos mesos a la Cort Constitucional, Fiscalia General, Ministeri de l'Interior, Defensoria del Poble i Procuradoría General de Colòmbia, els mamos i autoritats del Resguardo Arhuaco Businchama reclamen un “escenari encertat de diàleg per superar la crisi” i exigeixen al Governador Zarwawiko Torres i altres autoritats “abstenir-se de continuar aprofundint la divisió”.
“En l'exercici de la governabilitat interna del poble arhuac és imprescindible que els mamos puguin analitzar, orientar o decidir sobre els assumptes propis… Han de gaudir de principis en què hi prevalen el respecte, l'enteniment i la comprensió entre els membres de la comunitat”, destaca el document .
Chaparro i Suárez manifesten que ara el més important és assolir el reconeixement del governador de la comunitat “elegit pel poble” i lamenten que l'actual escenari de fractura provoqui “el bloqueig dels fons que disposem per a escoles, salut i altres”.
“Tenim l'esperança que el nou Govern de Colòmbia escoltarà i entendrà la situació dels pobles indígenes del país, que faran moltes coses. Només volem que escolti la situació dels pobles de la Sierra, volem fer arribar la veritable situació que viu el poble arhuac. Sabem que n'hi van estar uns quants (en al·lusió a l'acte ascentral amb Gustavo Petro a la Sierra Nevada a l'agost passat, dos dies abans de la seva presa de possessió com a president de Colòmbia) però volem que també escolti l'altra part, el poble”, afegeixen.
La Llei d'Origen
Els líders arhuacs també expliquen que les comunitats de la Sierra Nevada de Santa Marta es regeixen per la Llei d'Origen per “entendre la vida de la natura i els seus mons: els arbres, els animals, el vent, l'aigua i la terra”.
“Per què no volem que es perdi el valor de cada cultura? Perquè cada cultura és sàvia per cuidar el medi ambient, la vida de la natura i la humana. Nosaltres tractem humilment de rebre els missatges de la natura per cuidar-la i conservar-la. Són els principis de la Llei d'Origen”, conclouen.
Més informació:
La Unesco reconeix la saviesa de quatre pobles indígenes colombians (Página/12. 30-11-22)
