L'advocada Isabel Vericat, catalana de naixement i mexicana d'adopció –resideix en aquest país llatinoamericà des de 1971– ha documentat amb precisió quirúrgica la situació de la dona a les fronteres sud i nord, amb Guatemala i Estats Units respectivament. Ferotgement allunyada de plantejaments oficialistes, la seva descripció de la realitat de la dona en aquestes zones calentes del trànsit de persones cap al “somni americà” resulta tan precisa com descoratjadora. “Les dones migrants de Centreamèrica no tenen res a perdre: volen viure”, ha dit Isabel Vericat a Casa Amèrica Catalunya, on en el marc del cicle “¿Per què les continuen matant?” també s'ha projectat el seu documental “Bajo el Tacaná: la otra frontera”, un reportatge que ofereix una mirada tan sincera com esgarrifosa sobre les penúries de la dona a la frontera mexicano-guatemalenca, “la tercera regió del món en prostitució”.
Isabel Vericat, advocada i defensora dels drets de les dones: “Les migrants de Centreamèrica no tenen res a perdre: volen viure”
Vericat ha assenyalat que el documental va suposar un “descobriment” a Mèxic, on tot està enfocat cap al nord malgrat compartir amb Centreamèrica una cultura comuna com la maia, “una de les més riques i desenvolupades d'Amèrica”. “Hi ha una situació de racisme. És increïble la discriminació del que és propi. A Mèxic no es pot parlar malament dels indígenes, però els indígenes tenen la culpa de tot”, ha explicat.Un context sòcio-cultural que ajuda a explicar en quines condicions les proximitats del riu Suxate, que fa de frontera administrativa entre Mèxic i Guatemala a Xiapes, acull aquest apogeu de la prostitució, amb dones que “cobren l'hora a tres euros dels quals la meitat se'ls queda el patró”. “Allà hi ha una situació de tràfic de dones”, ha denunciat Vericat. I apunta: “En les finques “cafetaleres” hi ha treball domèstic esclau amb les nenes que vénen de Centreamèrica”.Matar per matarProstitució i treball esclau que en tot cas suposen un destí millor que el que esperaven a aquestes dones i nenes en les seves comunitats d'origen. “A Guatemala hi ha assassinats de dones per ser indígenes, pobres i desvalgudes. No hi ha motiu de lucre. Ni “snuff movies” ni tràfic d'òrgans. És de caràcter gratuït: matar per matar”. A més, també “venen a les filles per caixes de cervesa”, afegeix l'advocada.“Aquestes dones no poden creure en els seus homes. Els seus pares abusen d'elles. Res més menstruar queden embarassades. Estan soles, s'han de valer per si mateixes i per a res volen tornar allà on vivien”, revela Vericat. “Les dones migrants de Centreamèrica no tenen res a perdre: volen viure”, sentència com a conclusió a un drama inhumà que paradoxalment suposa una mena d'alleugeriment per als seus protagonistes.Ciutat JuárezIsabel Vericat, que també ha treballat sobre el terreny la situació de la dona a Ciutat Juárez, a la frontera entre Mèxic i els EUA, on es comptabilitzen més de 400 assassinats de dones els últims anys, ha criticat amb duresa l'enfocament d'aquesta situació sota el concepte de “feminicidi”. “El cas de Ciutat Juárez s’ha tractat de diluir i qualsevol assassinat d'una dona és un feminicidi. Però el mòbil d'aquests crims no són sexuals. És increïble que diguin que les maten perquè són dones”, ha dit. Així, segons Vericat, “a Ciutat Juárez s'assassina una categoria de dona –jove, maca, de cabells llargs– amb la qual una màfia d'estil sicilià, amb pactes de sang, marca el territori i estableix el seu domini”. “Aquest concepte de feminicidi és pervers perquè canvia la idea de justícia. El feminicidi ha de ser considerat com un delicte de lesa humanitat”, sosté Vericat, insinuant, sense dir-ho obertament, la necessitat d'una intervenció de la justícia internacional. “A Mèxic no hi ha legalitat. Per a què fer més lleis?, conclou aquesta defensora dels drets de les dones.
