Amb la retrospectiva Jorge Sanjinés. El cinema al servei del poble indígena, l'última sessió de l'any de LATcinema s'ha dedicat a la figura de Jorge Sanjinés, cineasta de referència a Bolívia i, a nivell internacional, exponent del moviment del Nou Cinema Llatinoamericà. De l'11 al 13 de desembre ens vam acostar als seus més de 50 anys de carrera amb la projecció de quatre títols clau en la seva trajectòria: el curtmetratge Revolución (1963) i els llargmetratges Ukamau (1966), La nación clandestina (1989) i Insurgentes ( 2012). "El cinema del meu pare ha estat una gran aportació internacional i referència per a l'Amèrica Llatina", afirma el comunicador social i fundador del Centre de Formació i Realització Cinematogràfica a La Paz i del Premi Internacional Anaconda, Iván Sanjinés.
18/12/2019 / Casa Amèrica Catalunya
Iván Sanjinés, comunicador social: 'El cinema de Jorge Sanjinés és un referent per a Amèrica Llatina'
"Parlo del Grup Ukamau i no de cinema de Jorge Sanjinés perquè aquest cinema existeix gràcies al talent, esforç i participació de molts creadors que han fet possible el treball d’Ukamau". Aquestes paraules enviades a Barcelona pel mateix Jorge recullen aspectes importants del seu treball amb el Grup Ukamau: el col·lectiu, el nosaltres, per sobre dels interessos individuals. Així, Sanjinés, amb el grup Ukamau, va ser el primer director de cinema a produir pel·lícules en aimara i quítxua a Bolívia, país format majoritàriament per comunitats indígenes les llengües de les quals no s'havien vist representades abans en el seu cinema.
El rodatge de la seva última pel·lícula, Los viejos soldados, va impedir el viatge del cineasta a Barcelona, però sí vam poder comptar amb la participació del seu fill Iván Sanjinés, comunicador social, fundador de el Centre de Formació i Realització Cinematogràfica a La Paz i del Premi Internacional Anaconda.
Iván Sanjinés va resumir la importància d'aquest cinema per analitzar la història i el paper dels pobles indígenes originaris en la seva lluita pel reconeixement en una societat que "sistemàticament i al llarg dels segles els ha negat". "El cinema del meu pare ha estat una gran aportació internacional i un referent per a Amèrica Llatina ja que, a més, va ser part fundacional als anys 60 del Nou Cinema Llatinoamericà".
50 anys d'història de cinema bolivià
Ukamau (1966) va ser el primer llargmetratge del grup al qual va donar nom. De fort contingut sociocultural, Ukamau va ser la primera pel·lícula boliviana de denúncia i parlada en aimara. Reflexiona sobre una temàtica permanent en el cinema de Jorge Sanjinés, va explicar el seu fill: "la denúncia de la injustícia social en la manera de pensar un país, en aquest cas Bolívia, que no ha tingut en compte en les seves etapes de fundació i desenvolupament els pobles originaris i que han estat sempre majoria poblacional de Bolívia, un 65%".
La pel·lícula més taquillera de la història del cinema bolivià, La nación clandestina (1989), presenta major maduresa en la proposta estètica i narrativa del cinema de Sanjinés. "Eren més conscients de l'ús deel cinema com a instrument d'alliberament i reflexió amb una possibilitat important d'incidència en la realitat", va explicar Iván Sanjinés. La pel·lícula està formada per plans seqüències en què present, passat i futur s'articulen no de manera lineal sinó de forma holística. "Va ser de gran impacte en la societat boliviana al parlar de l'acceptació de les arrels i de la cultura pròpia. La nació a la qual anomenem clandestina és la nació indígena negada per la república i la colònia, i que a poc a poc es va transformant en una nació present. S'avança al que ocorreria 20 anys després: l'arribada d'un president indígena".
L'última pel·lícula de la retrospectiva va ser Insurgentes (2012), documental amb elements de ficció que reflexiona, ja amb el president indígena Evo Morales al govern, sobre les diferents insurreccions dels pobles originaris. "Insurgentes demostra que és possible que aquest poble arribi al poder i que comenci un nou període al país", afirma Sanjinés. "Bolívia, i en concret els pobles indígenes, mai més seran els mateixos després d'Evo Morales. És un poble dignificat, conscient de la seva identitat", afegeix.
Cinema de gran impacte social
El cinema de Jorge Sanjinés i el Grup Ukamau ha estat un cinema polític perseguit i de molt impacte en la societat. Molts dels seus títols no van poder estrenar-se al país fins a la volta de l'exili de el director.
Pel·lícules com Insurgentes han estat molt criticades, sobretot al tenir Evo Morales com a personatge. "El país s'ha polaritzat molt i la seva presència -més enllà de la seva persona o del partit polític que reprenta- té un significat molt fort per als bolivians ja que ataca el centre mateix de la discriminació no resolta i de el racisme que hi ha al teixit de país".
"Pot ser que no s'entengués la seva aparició en la pel·lícula, però més enllà que simpatitzis amb ell o no, la presència d'Evo Morales és un factor inevitable en la història de Bolívia i ho serà sempre". ". Les lluites insurgents representades en la pel·lícula del mateix nom exposen que aquest és un camí que encara no ha acabat. "Transformar una societat, un estat, una realitat és un procés molt fort i complex. Es tracta d'una lluita que encara està en procés, però el poble està més reafirmat, més conscient i amb molta més força ".
Iván Sanjinés va agrair, en el seu escrit al Llibre d'Honor de Casa Amèrica Catalunya, haver mostrat "l'obra d'aquest autor, Jorge Sanjinés, que ha dedicat la seva vida per tractar la lluita de poble bolivià i dels pobles indígenes, construint el nosaltres sobre el jo i per a un món millor d'esperança i justícia".
"És una pregunta que m'han fet moltes vegades: Per què fas pel·lícules sobre indis? I dic: no, jo no faig pel·lícules sobre indis, faig pel·lícules sobre el poble bolivià, perquè el poble bolivià, en la seva majoria, el 63% de la població, és indígena i una petita part de la societat boliviana no ha advertit aquesta presència, l'ha exclòs, l'ha negat..."
MasterClass: Trobada amb Jorge Sanjinés. Pablo Acosta Larroca i Nicolás Aponte A. Gutter (comp), 2008.
