En el marc del cicle de conferències organitzat per la Cambra de Comerç del Perú a Espanya (CCPE) i el Centre d'Estudis Econòmics i Socials (CEES) que se celebra a Casa Amèrica Catalunya, el diputat d'Iniciativa per Catalunya – Verds (ICV) al Congrés espanyol, Joan Herrera, ha exposat la seva visió sobre “La integració econòmica dels immigrants”, tema que comparteixen tots els convidats al cicle. Herrera ha denunciat que, en el moment actual de recessió, “no és possible que els que més hagin aportat al creixement econòmic espanyol siguin els que més ho pateixin”, i ha arremès durament contra la directiva de retorn proposada per la Unió Europea, “que tracta a les persones immigrades exclusivament com mà d'obra”. Posteriorment, s'ha entaulat un debat amb el públic i la resta d'integrants de la taula: Jordi Sala (CEES); Orlando Cabada, president de la CCPE, i Aurelia Ramírez, gerent de la CCPE.
Joan Herrera, diputat al Congrés: “El miracle econòmic espanyol es deu a l'esforç de la immigració”
Joan Herrera ha basat la seva intervenció en la crítica al doble discurs que, d'una banda, omet la contribució del col·lectiu immigrant a l'anomenat “miracle econòmic” espanyol, alhora que “problematitza” la presència de persones immigrades i les culpabilitza del col·lapse del sistema sanitari o educatiu: “el govern de dretes que es va viure a Espanya entre 1996 i 2004 va aconseguir la quadratura del cercle amb aquest discurs, afavorint la irregularitat i l'explotació d'aquest col·lectiu mentre el criminalitzava”. Segons el diputat progressista, una de les vies per aconseguir la integració econòmica dels immigrants i dels sectors socials més vulnerables a Espanya és l'ampliació de l'estat del benestar. Herrera ha apel·lat a una “optimització dels recursos públics” per situar els serveis socials espanyols a nivell europeu: “en tots aquests anys de creixement econòmic, no s'ha produït la convergència social amb Europa; enlloc de cometre la frivolitat de repartir el xec dels 400€, una propina per al ric i un suborn per al pobre, ara és més necessari invertir en polítiques d'ajuda a la dependència o en educació de 0 a 3 anys”, ha afirmat. Així mateix, ha reclamat la desvinculació dels conceptes “immigració” i “mà d'obra” i ha exigit a tots els demòcrates la defensa d'un discurs d'igualtat i de reconeixement de la plena ciutadania: “cal ser bel·ligerants i exigir una postura fidel a la defensa dels Drets Humans, que xoca frontalment amb la directiva de retorn de la Unió Europea”. En aquest sentit, també ha denunciat que “una societat democràtica no és democràtica si una part dels seus ciutadans no pot votar”, i ha proposat la modificació de l'article 13.2 de la Constitució espanyola –que estableix el principi de reciprocitat electoral entre països i limita així el dret a vot a “convenis bilaterals que Espanya no ratifica”– per aconseguir que “els polítics se sentin obligats a reconèixer la seva responsabilitat davant tots els contribuents”.
