Casa America Catalunya

7 de març del 2014. Petites quitapenas de Guatemala a Barcelona. Per Zulma Sierra

• Què és una pena?
- Un dolor molt gran
- Una preocupació
- Un problema.

• Un problema i una preocupació són el mateix?
- No! El problema és real i la preocupació, imaginària.

• Vol dir que si em preocupo per alguna cosa és perquè no existeix?
- No, vol dir que si et preocupes massa vas pensant en nous problemes que potser no tenies.

Les preguntes i les respostes s'anaven complicant cada cop més però el debat era realment interessant. Els alumnes de 5è de les escoles Patronat Domènech i Lluís Vives van parlar del que significava una pena o un problema i quant de difícil resulta de vegades resoldre-ho.

Tots van estar d'acord que el primer pas era explicar-ho, compartir-ho amb algú que pot entendre't i ajudar-te a trobar-ne una solució. “No tots els problemes se li poden explicar als pares”, aclarien alguns amb seriositat. Uns altres preferien callar les seves “coses” i escriure-les en un diari personal.

Aquesta reflexió va sorgir a partir de la lectura del llibre del Joel Franz Rosell, Don Agapito el apenado. Aquest personatge -que es dedica a cuidar penes alienes- ens ensenya que els problemes s'alimenten de pensaments, de manera que mentre més voltes els hi donem, més creixeran.

El conte també va servir per endinsar-nos en una tradició maia molt estesa a Centreamèrica que consisteix a explicar els teus problemes a una nina quitapenas i després, posar-la sota el coixí perquè s’endugui ben lluny les teves preocupacions o t'ajudi a trobar-ne una solució.

El llibre Ramón preocupón, d'Anthony Browne, va servir per explicar aquesta bella tradició. Alguns ja la coneixien per la seva versió catalana d’en Bernat l’amoïnat, i ràpidament van entendre que una petita nina feta a mà, amb l'afecte de les dones indígenes que encara s’hi dediquen, a la seva creació, podia ser una important aliada per als seus problemes quotidians.

Cadascun va escriure en un paperet quina pena l’inquietava en aquests moments i en finalitzar el taller, van rebre encantats les seves nines quitapenas, portades especialment de Guatemala per al Joc Literari de Barcelona.

14 de març. Les cartes estan tirades. Per Rubén Martínez

Les cartes van i vénen de les escoles Lluís Vives i Bon Pastor. Cada cop són més llargues i no porten només paraules, sinó més coses: dibuixos, gomes de pollastre (!), regals i fins a algun tros de cabell...

De moment, Jero Carapálida sembla ser el conte que més ha agradat (segons comenten algunes cartes). No obstant això, els Conjurs i Sortilegis han convertit tothom en bruixot (una nena fins i tot ha compartit un encanteri per tal de tenir una germaneta).

Un parell de nens amb idèntic nom propi, però que estudien en diferents escoles, s'han fet tan amics que un va ensenyar l’altre com s'escriu el seu nom en... àrab. I una nena d'origen xinès ja és “amiga de debò” d'una nena d'origen rus, encara que les dues són catalanes, viuen a Barcelona i encara no s'han vist (això opassarà d’aquí a poc temps...).

En fi, queda clar que algú ha d'haver fet un conjur per fer nous amics i amigues, a través de les cartes... Les cartes estan tirades!

14 de març de 2014. Mambrú perdió la guerra, d’Irene Vasco. Per Maite Roldán

No sempre les històries i els contes són històries de fades amb un final feliç. És el cas del llibre Mambrú perdió la guerra, de l’autora colombiana Irene Vasco.

Mambrú és un llibre valent, amb una gran càrrega dramàtica. Segurament alguns pedagogs desaconsellarien aquesta història per a nens i nenes de déu i onze anys però l’Irene Vasco afirma: “Crec que és molt més fort i dramàtic el que escolten cada dia a la televisió. Les notícies els atropellen sense que ningú s'acosti a conversar amb ells. En el llibre troben un interlocutor literari”.

El llibre tracta d'un nen que s'enfronta a la momentània desaparició de la seva àvia i és refugia en una cabanya en la qual viu els moments més angoixants de la seva vida . Encara que l’ acompanya el seu gos, la vida de Mambrú corre perill i haurà de prendre una difícil decisió.

És la decisió del protagonista, la que s’han plantejat els nens i nens dels escoles Bon Pastor i Patronat Domènech a la sisena sessió del 1er Joc Literari de Barcelona.

Un lectura perfecta per tractar temess com l’empatia, la tristor o la violència que ha agradat molt a aquests nens i nenes que comencen a trencar amb la infantesa i el món de fantasia i demanen històries reals encara que siguin tristes, sense finals feliços.