(Nota publicada el 15/05/2008) John Maisto acumula 40 anys d'experiència diplomàtica a l’Amèrica Llatina. Fins a 2007 va ser el representant permanent del seu país, els Estats Units, a l'Organització d'Estats Americans (OEA). Ha estat, doncs, un dels pilars de la política desenvolupada per George Bush en les relacions EE.UU-Amèrica Llatina. Uns antecedents que no han impedit la seva invectiva contra una de les mesures més controvertides de l'actual administració nord-americana: la construcció d'un mur fronterer amb Mèxic per frenar a la immigració incontrolada. “Em fa vergonya la muralla (sic) a la frontera amb Mèxic”, ha dit Maisto a Casa Amèrica Catalunya, on ha tancat el cicle de conferències “Estats i Units i l’Amèrica Llatina: una mirada renovada” impulsat pel consolat nord-americà a Barcelona.
John Maisto, Ambaixador dels Estats Units expert en l'Amèrica Llatina: “Em fa vergonya la muralla a la frontera amb Mèxic”
John Maisto ha parlat dels reptes que en les relacions Estats Units-Amèrica Llatina haurà d'afrontar la nova administració nord-americana que sorgeixi de les eleccions presidencials de novembre. El veterà diplomàtic ha assenyalat les migracions com un dels principals desafiaments i ha recordat que al seu país hi ha almenys 12 milions i mig de “indocumentats”, en la seva gran majoria llatinoamericans.“El debat sobre les migracions en l'actual campanya electoral no ha estat molt elegant. I tot el món estarà pendent del nou Govern, que necessitarà lideratge, creativitat i habilitat política per afrontar-lo”, ha dit. En aquest sentit, Maisto ha atacat la iniciativa de construir un mur per impermeabilitzar la frontera amb Mèxic. “Aquesta muralla em fa vergonya”, ha sentenciat. McCain-KennedyMaisto, que ha estat Ambaixador a Veneçuela i Nicaragua, ha advocat per recuperar 'Un país segur, una immigració ordenada', el pla migratori que al 2005 van impulsar els senadors John McCain –actual candidat republicà a la Casa Blanca a les eleccions de novembre– i el demòcrata Ted Kennedy. La iniciativa contemplava un paquet de mesures per regularitzar la situació de milions d'immigrants residents als Estats Units. No obstant això, el pla no es va arribar a materialitzar donant pas a decisions tan oposades com el mur fronterer amb Mèxic. “El pla McCain-Kennedy seria un bon punt de partida per millorar. Va ser un esforç valent”, ha considerat. El diplomàtic també s'ha referit a les relacions comercials EUA- Amèrica Llatina com un altre dels enormes reptes per al nou president nord-americà. Ha destacat el “èxit” del NAFTA, l'acord comercial entre Canadà, Estats Units i Mèxic; els 8 Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre països llatinoamericans i EUA que funcionen en l'actualitat i els 3.400 milions de dòlars que en matèria de condonació de deute ha atorgat Washington als estats més pobres de la regió. Maisto ha precisat que les condicions per rebre l'ajuda nord-americana són: que el país beneficiari demostri que lluita contra la corrupció; inversions en salut i educació i polítiques econòmiques modernes.‘Països intel·ligents'“Als EUA no li importa la tendència política dels Governs, sinó que aquests siguin producte d'unes eleccions lliures i que adoptin formes de govern democràtiques”, ha subratllat. “Cada país ha de resoldre internament els seus problemes particulars si no afecten als interessos nacionals dels Estats Units”, ha precisat. Interpel·lat per la sensació generalitzada que als últims anys l’Amèrica Llatina no ha estat prioritària per a Washington, Maisto ha respost amb certa acritud: “Sempre he escoltat aquesta queixa. Els països intel·ligents de l'Amèrica Llatina han aprofitat la seva relació amb els Estats Units per anar avançant”. I en aquest context, ha deixat anar que “El TLC amb Colòmbia podria aprovar-se aquest any”, tot just quan han estat extradits als Estats Units per narcotràfic 14 líders paramilitars. La sorprenent decisió del president colombià Álvaro Uribe –qui sospira per la firma del TLC- ha aixecat una enorme polèmica ja que es creu que liquida la polèmica de la ‘parapolítica', les sinistres relacions entre els paramilitars i els polítics colombians que han afectat, fins i tot, a l'entorn més immediat d'Uribe. A més, les organitzacions humanitàries consideren que, empresonats als Estats Units, els caps ‘paras' eludiran respondre pels crims de lesa humanitat que se'ls imputa: unes 30.000 víctimes.Pronòstics electoralsEn el mateix terreny dels pronòstics, Maisto creu que el candidat/a demòcrata a la Casa Blanca es decidirà abans de la Convenció del partit d'aquest estiu a Denver. I si bé com a bon diplomàtic ha deixat clar al moderador de l'acte, Antoni Travería, director de Casa Amèrica Catalunya, que es pronunciaria sobre temes interns del seu país, l'Ambaixador ha regalat una frase que, entre línies, dibuixa el seu vaticini sobre qui durà les regnes del gegant nord-americà els pròxims quatre anys. “Fa uns mesos, tothom pensava que Hillary Clinton seria la futura presidenta dels Estats Units i la majoria descartava a John McCain com a candidat republicà. Ara qualsevol cosa pot passar”.
