El cicle de conferències "Ciència i poder. El poder de la ciència" ha realitzat la seva segona sessió sota el lema "El poder del dolor". A partir de la conferència de Jordi Estévez (a la imatge), Professor de Prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona i Director Vinculat al CSIC, sobre "Ciència i catàstrofe", i la conferència de Manuel Reina, Professor Titular Biologia cel·lular de la Univ. de Barcelona, sobre "Cèl·lules a la carta", s'ha volgut mostrar el dolor a través de dues perspectives: el dolor de la humanitat vinculat a les catàstrofes i el dolor vist des del món de l'experimentació cel·lular.
01/02/2006 / Barcelona
Jordi Estévez, professor de Prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona i Director Vinculat al CSIC: “Que un canvi sobtat sigui una catàstrofe depèn de l'organització de la societat”
El cicle de conferències “Ciència i poder. El poder de la ciència” ha realitzat la seva segona sessió sota el lema “El poder del dolor”. A partir de la conferència de Jordi Estévez, Professor de Prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona i Director Vinculat al CSIC, sobre “Ciència i catàstrofe”, i la conferència de Manuel Reina, Professor Titular Biologia cel·lular de la Univ. de Barcelona, sobre “Cèl·lules a la carta”, s'ha volgut mostrar el dolor a través de dues perspectives: el dolor de la humanitat vinculat a les catàstrofes i el dolor vist des del món de l'experimentació cel·lular.
Jordi Estévez, abans que res, ha volgut matisar el terme “catàstrofe”. Segons la seva opinió, “les catàstrofes naturals no existeixen com a tals perquè catàstrofe es refereix a l'efecte i no a la causa”. En el cas recent de l'enfonsament d'un centre d'exposicions a Polònia, la catàstrofe són les morts i la causa l'acumulació natural de neu. La paraula “catàstrofe” té una càrrega semàntica negativa (“la naturalesa ens mata”) que no es correspon amb la realitat. Segons la seva opinió, les causes d'un canvi sobtat en la normalitat tenen “una causa detonant, una dominant, una determinant i una de persistència”, però el que realment causa a catàstrofe és la resposta de la societat a aquest canvi inesperat. “Que un canvi sobtat sigui una catàstrofe depèn de l'organització de la societat”, afirma.
En quant a la relació de la ciència i el poder, Estévez ha constatat que “al camp científic hi ha micropoders interns que rivalitzen i no permeten una comunicació fluida que afavoreixi el progrés. A més, ha afirmat que la gent en el poder que controla la informació de les causes dels canvis sobtats s'aprofita del dolor i el terror de la població per controlar-la.
Per la seva banda, Manuel Reina ha plantejat una conferència per mostrar que amb el cultiu de cèl·lules i l'aparició ara de l'experimentació amb cèl·lules mare, que suposa una “drecera” per a la creació de nous teixits, es pot reduir molt el dolor dels animals utilitzats per a l'experimentació, ja que amb una mateixa mostra es poden realitzar “milers d'anàlisis i proves”. El cultiu de cèl·lules serveix per a “deduir com funciona l'organisme i d'aquesta manera ser capaços, després d'obtenir els teixits, de fabricar òrgans”, explica Reina. Gràcies a les cèl·lules mare es pot aconseguir fabricar òrgans sense la necessitat de teixits.
El sistema cel·lular “in vitro” té a més aplicacions més funcionals, com saber si un fàrmac pot penetrar de manera correcta en l'organisme. En aquest sistema de creació de cèl·lules a la carta és ara una esperança per a malalties neuronals com l'alzheimer o l'esquizofrènia. “Els vasos sanguinis del cervell són impermeables i no deixen que les medecines arribin al cervell.” Per resoldre aquesta situació, s'està experimentant en els laboratoris la creació de vasos artificials que sí permetin l'accés dels medicaments a les zones danyades
