Amb la seva conferència “El cavaller de les lletres”, l'escriptor mexicà Jorge Volpi ha posat la cirereta al pastís en el cicle Carlos Fuentes in memoriam. Del Premi Cervantes de Literatura, mort sobtadament el passat 15 de març, Volpi ha dit al replet auditori de Casa Amèrica Catalunya: “Tot el que feia Carlos Fuentes era inversemblant, com llegir cada any El Quixot. A diferència de García Márquez o Vargas Llosa, no es conformava amb el que ja havia fet i en cada novel·la saltava al buit, amb enormes èxits i fracassos”.
20/06/2012 / Casa Amèrica Catalunya
Jorge Volpi: “Tot el que feia Carlos Fuentes era inversemblant”
Jorge Volpi ha efectuat un amè i detallat passeig per la trajectòria humana i literària de Carlos Fuentes assenyalant en primer lloc Terra Nostra com la seva “obra mestra” i “la novel·la més ambiciosa del segle XX escrita en espanyol”. “Gràcies a Carlos Fuentes vaig convertir-me en escriptor”, ha admès.
Després de subratllar la “figura impecable i perfecta” de Fuentes, i el seu “enorme sentit de l'humor i la ironia, capaç d’enriure’s de si mateix”, Volpi s'ha detingut en una de les primeres creacions d'aquest mexicà universal, La región más transparente.
“Tot hi cabia a la ciutat de Mèxic aquí descrita. Fuentes introdueix claus de la literatura universal en el microcosmos mexicà en un mestissatge de gèneres i tradicions que conforma un estil marcat per la lluita contra el temps”, ha explicat.
Volpi ha apuntat que no es tracta d'una visió unidireccional de Mèxic ja que Fuentes també va retratar les dues cares del seu país, “com a cel i com a infern, com a monstre amb la seva tradicional hipocresia”.
El motor del boom
Jorge Volpi també ha abordat el rol de Carlos Fuentes en la generació de l’anomenat boom de la literatura llatinoamericana i ha destacat com va respondre amb Terra Nostra als Cien años de soledad del seu amic Gabriel García Márquez.
“Terra Nostra, d'influència menor que Cien años de soledad, és més ambiciosa en la seva voluntat de crear i recrear l'orbe hispànic. Carlos Fuentes va ser el motor principal del boom i Terra Nostra la novel·la més ambiciosa escrita en espanyol a la segona meitat del segle XX”, ha assegurat.
“A diferència de García Márquez o Vargas Llosa, Fuentes mai es conformava amb el que ja havia fet i en cada novel·la saltava al buit amb enormes èxits i fracassos. Fuentes es va arriscar a crear una tradició literària per si mateix. Aspirava a ser Balzac en la seva permanent lluita contra el temps, contra Mèxic i contra si mateix”
I ha afegit per concloure: “Carlos Fuentes ens ha demostrat com des de la literatura es pot desafiar el pas del temps”.
