Puerto Rico celebra des de fa mesos diversos esdeveniments directament relacionats amb la decisiva estada del músic català Pau Casals a l'illa. José Delannoy, conservador del Museu Pablo Casals de Puerto Rico, entitat que acaba de complir 30 anys d'existència, és sens dubte una de les persones més documentades sobre la trajectòria d'aquest català universal, que “sempre tenia oberta una porta de la Casa Blanca” i al qual Governs i particulars no dubtaven a acudir per aconseguir la seva mediació en l'alliberament de presos polítics o obtenir la seva opinió en assumptes tan espinosos com l'estatut especial de Puerto Rico com a estat lliure associat dels Estats Units. José Delannoy ha visitat Casa Amèrica Catalunya, on mantenim la següent xerrada.
José Delannoy, conservador del Museu Pablo Casals de Puerto Rico: “L'aportació de Pau Casals va ser única” (I)
Puerto Rico celebra des de fa mesos diversos esdeveniments directament relacionats amb la decisiva estada del músic català Pau Casals a l'illa. José Delannoy, conservador del Museu Pablo Casals de Puerto Rico, entitat que acaba de complir 30 anys d'existència, és sens dubte una de les persones més documentades sobre la trajectòria d'aquest català universal, que “sempre tenia oberta una porta de la Casa Blanca” i al qual Governs i particulars no dubtaven a acudir per aconseguir la seva mediació en l'alliberament de presos polítics o obtenir la seva opinió en assumptes tan espinosos com l'estatut especial de Puerto Rico com a estat lliure associat dels Estats Units. José Delannoy ha visitat Casa Amèrica Catalunya, on mantenim la següent xerrada.Com estan celebrant a Puerto Rico aquestes commemoracions sobre la presència a l'illa de Pau Casals? En aquest 2007, el Museu Pablo Casals compleix 30 anys de la seva fundació. Va obrir per primer cop les seves portes al juny del 77 per voluntat expressa del mestre Casals en el seu testament. A banda del llegat institucional que va deixar per a la cultura de Puerto Rico, va deixar un llegat material i part de les seves pertinences, la seva memorabília, que va constituir el nostre Museu. El Museu va quedar adscrit a l'organització del Festival Casals Inc. I amb el temps, mitjançant legislació porto-riquenya es va convertir en la Corporació de les Arts Musicals. El desembre de 2005 commemorem la primera visita del mestre Pau Casals a Puerto Rico amb una edició del Festival de Prada de Conflent (França) a la ciutat porto-riquenya de Mayagüez, en un itinerari musical que va arribar a la capital, San Juan. Vaig proposar aquest intercanvi com a activitat cultural arran de l'agermanament entre Prada de Conflent i Mayagüez perquè quan Casals visita la nostra illa resideix a Prada de Conflent exiliat. I el més evocador era una visita de Prada de Conflent a Mayagüez, a Puerto Rico. I a principis de 2006, amb els 50 anys de la fundació del Festival Casals de Puerto Rico, es va iniciar una gran exhibició que va ser “Pau Casals a San Juan de Puerto Rico” on s'explicava per què Casals a Puerto Rico i quines van ser les seves arrels en la nostra illa.Per què Pau Casals acaba convertint-se en un porto-riqueny il·lustre?La seva mare havia nascut a Puerto Rico, filla d'immigrants catalans durant el segle XIX. Quan la seva mare tenia uns 17 anys va anar a visitar la població catalana de El Vendrell al costat de part de la seva família com la seva mare i un germà. I el que va resultar ser una travessia per visitar la família es va convertir en una visita per quedar-se per sempre. Pilar Defilló, mare de Casals, sempre va evocar Puerto Rico amb molta nostàlgia i Pau Casals, des de molt, molt nen, sempre va escoltar sobre Puerto Rico, la ciutat de Mayagüez, com eren els arbres fruiters, els seus noms... tota aquesta nostàlgia que transpirava la seva mare. Sempre va voler portar a la seva mare de tornada a Puerto Rico, però ella sempre es negava, no volia perjudicar la seva carrera, en tenia suficient, amb la nostàlgia, recordant aquell Puerto Rico de’ahir... Però li va prometre a la seva mare que ell, en algun moment, vindria de visita a Puerto Rico. I aquest moment va arribar el desembre de 1955 quan es va proposar retrobar-se amb la família materna i també motivat pel retorn a Puerto Rico d'una de les seves més privilegiades estudiants: Marta Montañés, que va assistir durant un any a Prada de Conflent a les classes magistrals de Casals, i que al 1957 es va convertir en la seva segona dona.Aquesta devoció mútua entre Puerto Rico i Pau Casals és d'alguna manera extensiva als milers de catalans que van arribar a l'illa en el XIX?Per descomptat que sí. Quan Casals visita la nostra illa, aquesta comunitat catalana, de curtes o llargues generacions, el van tenir com a agent catalitzador al voltant del qual girar, i les mostres d'afecte van ser evidents. Va ser com l'arribada d'una bona brisa d'estiu.El Puerto Rico d'avui no s'entendria com a tal sense l'empremta que hi va deixar Pau Casals?La seva aportació va ser única. És el català més prominent que hem tingut a l'illa i el que més empremta catalana ha deixat. Però mai va deixar d'identificar-se com a català i sentir-se de Puerto de Rico. Era un ser que si bé era un catalanista pels quatre costats també tenia una visió universal, duent la seva música com l'arma que, segons ell, Déu li va donar per combatre tot el que sonés a guerra, a conflicte armat, a mort, i per lluitar pels valors democràtics arreu del món.
