Josep Gallur és un “nen de Morèlia”, un dels gairebé 500 vailets que al 1937, fugint de la guerra civil espanyola, es van refugiar a Mèxic. Quasi 70 anys després, però amb els records molt presents a la memòria, ha vist aquella etapa de la seva vida representada en l’obra teatral “Los niños de Morelia”, de les companyies La Jarra Azul i Conjuro Teatro.
31/10/2005 / Barcelona
Josep Gallur, “nen de Morèlia”: “Quan vam tornar a Espanya, volíem marxar altre cop a Mèxic, però era impossible”
Josep Gallur és un “nen de Morèlia”, un dels gairebé 500 vailets que al 1937, fugint de la guerra civil espanyola, es van refugiar a Mèxic. Quasi 70 anys després, però amb els records molt presents a la memòria, ha vist aquella etapa de la seva vida representada en l’obra teatral “Los niños de Morelia”, de les companyies La Jarra Azul i Conjuro Teatro.
Què va sentir quan va veure “Los niños de Morelia”?
He plorat els dos cops que he vist l’obra. Ho hem vist representat, però són fets i detalls que nosaltres vam viure i que ens fan recordar.
Com els van tractar a Morèlia?
Mai ens va faltar un plat de menjar. A l’escola sempre ens donaven el mateix esmorzar, però nosaltres intentàvem fer intercanvis amb els venedors que ens trobàvem pel carrer. Per canviar una mica.
Al marge de l’escola, com era el tracte amb a gent de Morèlia?
Passejàvem pel carrer i moltes famílies ens convidaven a entrar a casa seva i ens oferien un plat de “frijolitos”. Eren pobres i no els importava compartir el seu menjar amb nosaltres.
Com va ser el retorn a Espanya?
Vam tornar i jo estava considerat pròfug perquè havia de fer el servei militar. Al final vaig fer-lo al quarter del Bruc de Barcelona. El primer que vaig fer en arribar va ser anar a comissaria per a que em donessin la cartilla, doncs sense ella no et donaven menjar. El contrast entre Mèxic i Espanya el vam notar. Ni per bé ni per malament, eren diferents.
Ha tornat algun cop a Mèxic?
Quan vam tornar a Espanya volíem marxar de nou cap a Mèxic, però era impossible. Si per anar de Barcelona a Badalona es necessitava un salconduit, anar a Mèxic era impensable.
Posteriorment, ¿ha intentat tornar?
No, mai he tornat a Morèlia.
