El fotògraf Juan Díaz és l’autor de l'exposició “Perú: historias de trabajo infantil”, un mirall on es reflecteix la problemàtica de l'explotació infantil a Llatinoamèrica. La mostra, que s'engloba dins de la campanya “El treball no és cosa de nens” de Global Humanitària, consta d'una sèrie de fotografies il·lustratives de les condicions de vida al límit de molts nens i nenes peruans. “Perú: historias de trabajo infantil” s’inaugura aquest dimarts 19 de desembre a Casa Amèrica Cataluinya on es podrà visitar fins el 2 de febrer del pròxim any.
19/12/2006 / Barcelona
Juan Díaz, fotògraf autor de 'Perú: historias de trabajo infantil': “Hi ha llocs al Perú on el treball infantil està tan assumit que passa inadvertit”
Alguns dels protagonistes de les instantànies tenen només quatre anys i se’ls pot veure recol·lectant deixalles en l’abocador del Valle Sagrado, pescant al llac Titicaca o fent petites feines a un cementiri. A canvi del seu esforç, obtenen un modest sou, fonamental per a la supervivència de les seves famílies.
Com neix “Perú: historias de trabajo infantil”?
Aquesta exposició es gesta dins del marc de les activitats paral·leles que es van realitzar per al Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. S’hi pretenia denunciar la situació d'explotació infantil a partir del cas peruà, que és al seu torn extensible a molts altres països de Llatinoamèrica.
Aquesta iniciativa compta amb el suport de Global Humanitària i Casa Amèrica Catalunya.Les dades recollides a l'exposició parlen per sí soles: 6 milions de nens pateixen explotació infantil a Llatinoamèrica. Com s'ha arribat a aquesta situació?
Aquesta xifra, sis milions de nens esclavitzats, hauria de convidar a la reflexió perquè en molts d'aquests països existeixen recursos naturals suficients, que administrats d'una altra manera, com per exemple, en la inversió en educació, s'aconseguiria almenys donar un futur digne a aquests nens. Existeix un altre aspecte que incideix de manera directa als països anomenats occidentals i és el deure d'arribar a un comerç just, basat en un compromís de no utilitzar mà d'obra infantil per part de les companyies multinacionals.
Com van ser les condicions de treball d'aquests nens que vas poder contemplar per realitzar les fotografies?
Vaig estar durant una setmana en diversos llocs del Perú on el treball infantil està tan assumit per la societat que gairebé passa inadvertit. Havia moments de gran duresa quan veies a nens que havien perdut completament la seva infantesa treballant, sense possibilitats d'escolaritzar-se. Quan parlaves amb ells, et feia la impressió que eren físicament infants, però mentalment es comportaven com a adults de debò. Potser és perquè tenien el deure d'aportar un sou a les seves famílies i aquesta responsabilitat els convertia en persones madures amb menys de deu anys i amb un gran sentit de la responsabilitat. Havia també moments que els nens recobraven la seva capacitat d'abstreure's de la seva realitat immediata i jugaven. Perquè, malgrat tot, no deixen de ser nens.
