Amb una intervenció sobre la relació entre literatura llatinoamericana i violència, l'escriptor colombià Juan Gabriel Vásquez, Premi Alfaguara de Novel·la 2011, ha tancat amb brillantor el cicle “Narrant un continent”, organitzat amb motiu del centenari de Casa Amèrica Catalunya. En la seva exposició, Vásquez s’ha submergit en l'obra del colombià Everio Rosero, el salvadorenc Horaci Castellanos Moya i el guatemalenc Rodrigo Rey Rosa com a exemples de novel·listes que han enfocat, des d'una perspectiva literària, l'impacte d'una violència omnipresent a Amèrica Llatina. “Literatura és memòria, allà on s'impedeix que s'oblidi la història”, ha dit Vásquez. Anteriorment han intervingut en el mateix cicle el mexicà Jorge Volpi i l'argentí Ricardo Piglia.
Juan Gabriel Vásquez tanca el cicle “Narrant un continent” amb una dissertació sobre literatura i violència
Davant un auditori ple de públic, Vásquez ha adoptat com a fil conductor un article de Gabriel García Márquez, publicat a la revista colombiana “La calle” a l'octubre de 1959, on l'autor de “Cien años de soledad” proclamava el fracàs de la literatura a l'hora d'abordar la violència que ja aleshores era present a bona part del continent. Així, Vásquez s'ha preguntat quina ha estat la resposta d'autors nascuts en aquelles dates i ha trobat respostes en les novel·les “Los Ejércitos”, d'Evelio Rosero; “Insensatez”, d’Horacio Castellanos Moya, i “El material humano”, de Rodrigo Rey Rosa. Sobre Los Ejércitos”, Vásquez ha subratllat que és la primera novel·la on s’anomenen tots els actors del conflicte colombià: narcotraficants, exèrcit, paramilitars i guerrilla. “Els violents han perdut el rostre: són una gran massa que es confon”, ha assenyalat. També ha destacat la bogeria ‘in crescendo’ del narrador de la novel·la com a “element de distorsió que permet explicar la violència”. Un efecte similar succeeix amb el protagonista de “Insensatez”, qui ha de corregir i editar un informe de mil pàgines sobre la violència a Guatemala i que repetidament diu: “yo no estoy completo de la mente”. Per Vásquez, “en explicar la violència, el narrador s'arrisca a perdre el seny”, en el marc d'un estil distorsionador que elimina qualsevol realisme i estableix la “fragilitat mental” d'aquell que contacta amb aquesta violència. Finalment, de “El material humano” -un inventari de documents i anotacions personals del protagonista de la novel·la sobre la violència dels 60 a Guatemala- Vásquez ha assenyalat “la utilització de l'humor i el ridícul com a mètode de distanciament”. “Per explicar l'horror cal buscar un llenguatge nou”, ha dit l'escriptor establert a Barcelona des de 1999. "El ruido de las cosas al caer"Sobre l'escenari de violència a Bogotà que reflecteix “El ruido de las cosas al caer”, novel·la amb la qual ha aconseguit el prestigiós Premi Alfaguara 2011, Vásquez ha reconegut que va necessitar 12 anys per saber com explicar “una vida creuada de petits i breus moments de contacte amb el món del narcotràfic, des d'una visita al zoo del ‘narco’ Pablo Escobar o la proximitat a l'explosió d'una bomba”. “És un lent procés d'assimilació de les coses que havien passat i que havia viscut”, ha afegit. Vásquez també ha precisat que la literatura llatinoamericana no és unívoca. “Hi ha literatura molt personal, sense cap relació directa amb el que succeeix fora de l'estudi de l'escriptor, l'únic compromís del qual és escriure bé amb vocació de permanència”, ha manifestat. Violència i legalització de les droguesFinalment, l'escriptor i columnista també s'ha referit al procés de pacificació de la seva Colòmbia natal. “Estem molt lluny de veure el final de la guerra colombiana, que seguirà aguditzant-se mentre hi continuï entrant la gasolina de la droga”. I ha afegit: “L'única manera de sortir del problema és legalitzar la droga. Sense els marges de guany descomunals del tràfic de drogues ens quedaríem només amb un problema de salut pública i eliminaríem el d'ordre públic. Però sé que això és una quimera, un fet que mai passarà. I el problema de la violència continuarà aguditzant-se”.
