Amb obres com ‘Historia secreta de Costaguana’ i ‘Los informantes’, el colombià Juan Gabriel Vásquez és un dels abanderats de la nova fornada d'escriptors llatinoamericans que han fet de Barcelona el seu centre de producció habitual. Una brillant trajectòria que l’acredita com a convidat ideal per inaugurar “L'ofici de l'escriptor”. Es tracta d'un cicle de converses conduït per José Antonio de Ory que aprofundeix en la tasca d'aquesta elit d'escriptors “llatinoamericans-barcelonins” del qual també en formen part el peruà Santiago Roncagliolo i l'argentí Rodrigo Fresán, que passaran per Casa Amèrica Catalunya els dies 21 de setembre i 4 de novembre propers, respectivament. “La bona literatura és un espai on el lector és lliure de la persecució de les forces que cada dia tracten de convèncer-nos d'alguna cosa”, ha assenyalat Vásquez. (A la imatge, de Ory -a l'esquerra- i Vásquez durant la conversa)
Juan Gabriel Vásquez
reivindica la literatura com espai de llibertat
L'escriptor colombià s'ha manifestat sobre la inevitable, o no, influència de Gabriel García Márquez: “El mètode de Gabo no em servia per al que volia comptar en les meves novel·les. La tasca d'un escriptor és agafar les influències i conèixer-les per després rebutjar-les i trobar la seva pròpia veu. Reconec més la influència d'autors com Borges, Camus, Joyce, Conrad, Sebal. Ells m'han estat més profitosos que García Márquez”. I ha afegit: “Aquesta idea ve d'un gran malentès i és el de creure que la influència literària d'un escriptor ve determinada per un factor territorial. Això és fals, i és el cas de Gabo amb mi. Hom construeix la seva literatura amb el que pot. La tasca de l'escriptor és trobar el mètode que millor li funciona per crear la seva obra”.I quin seria aquest mètode?. Per a Juan Gabriel Vásquez, es tracta d'elaborar un primer esborrany i després “trencar-se el cap treballant-ho fins que surti una obra d'art que se sostingui en el temps”. “L'única cosa que no pot permetre's una novel·la és ser redundant, repetir allò que el lector ja sap pels manuals, pels llibres d'història. La novel·la ha de dir el que només ella pot dir, el que no diuen els documentals i els textos periodístics”, ha subratllat. Per tot això, no ha d’estranyar la contundència amb la qual Vásquez s'ha expressat envers els resultats de l'exercici rigorós i professional del seu ofici d'escriptor: “La lectura de la literatura de debò és profundament subversiva. Els més dedicats cerquen en la literatura aquest espai cada cop més estrany, més escàs, on ningú tracta de convèncer-te de res, on ets lliure. Tothom tracta de convèncer-te d'alguna cosa: els polítics, la publicitat, la religió... La bona literatura és un espai de llibertat”.
