Vetllada estel·lar, càlida i inoblidable a Casa Amèrica Catalunya amb el poeta i escriptor argentí Juan Gelman. Amb una brillant senzillesa i una sorprenent humilitat, pròpies dels personatges que deixen emprenta, Gelman ha captivat amb la seva oratòria pausada i precisa i el seu elegant ús de la ironia al públic que, un cop més, ha desbordat les instal·lacions de l'entitat. En un acte conduït per Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, Gelman ha parlat de gairebé tot, començant per la denúncia formulada contra l'estat de l'Uruguai per la desaparició de la seva jove durant la dictadura militar argentina i passant per temes com la guerra, l'edat, l'amor, el llibre, escrit durant el seu exili, “Bajo la lluvia ajena”, i, és clar, la poesia: “M'agradaria esbrinar què és la poesia”, ha assenyalat.
Juan Gelman, Premi Cervantes de Literatura, a Casa Amèrica Catalunya: “M'agradaria esbrinar què és la poesia”
Gelman ha culminat a Casa Amèrica Catalunya una estada a Barcelona que passarà la història per l'estrena mundial, dimarts passat, del concert – recital “Del Amor”, protagonitzat pel mateix poeta i el músic i bandeonista Rodolfo Mederos. Aquest divendres vola a Quito, on dins uns dies compareixerà davant la Cort Interamericana de Drets Humans amb relació a la demanda interposada contra l'estat de l'Uruguai per la seva passivitat en la localització de les restes de la jove de Gelman, desapareguda el 1976 en plena vigència de les dictadures militars argentines i uruguaiana. Ha estat el primer dels temes abordats.Demanda contra l’Uruguai“Fa molt temps que l’Uruguai hauria d'haver anul·lat la Llei de Caducitat”, ha dit Gelman en al·lusió a la normativa que impedeix investigar els crims comesos durant la dictadura militar en aquest país sud-americà i que ara és a punt de derogar-se. “És una llei increïble. Com si fos una pretensió castigar els criminals!”, ha apuntat Gelman, que l'any 2000 va veure com la seva néta Macarena, entregada il·legalment a un militar uruguaià quan era un nadó, recuperava la identitat. Tensió a QuitoGelman també ha estat interpel·lat per la situació d'incertesa i confusió que es viu a l’Equador, amb un presumpte cop d'estat contra el president Rafael Correa finalment avortat, i el seu viatge a la capital del país. “És un pél excessiu. Si no volien que hi anés, m'ho demanen i no hi vaig”, ha ironitzat.L'Argentina i GarzónGelman també ha parlat sobre les “lleis del perdó” que durant molts anys van protegir a l’Argentina autors i còmplices de greus delictes tot subratllant que “no conec cap víctima que hagi delegat en una tercera persona la facultat de perdonar” i ha qualificat de “gran pas endavant” els 300 processos que es segueixen al país per aclarir crims de la dictadura militar.Sobre la situació del jutge espanyol Baltasar Garzón, apartat de la judicatura per les seves investigacions dels crims de la dictadura franquista, Gelman ho lamenta i exposa els seus arguments: “Hi ha sectors que diuen que cal mirar endavant però l'única classe d'oblit possible és conèixer la veritat i aplicar la justícia”.La guerra“El que està passant anuncia una agressió contra Iran, el que pot dur a una guerra de grans proporcions i a que, de nou, es vegin núvols atòmics al planeta. Em preocupa el futur dels meus fills i néts”, ha afirmat.L'edat“El tango em consola. I si 20 anys no són res, 80 són quatre cops res. Per a què m’he de preocupar!”.Poesia i literatura“M'agradaria esbrinar què és la poesia”, ha reconegut per confessar a continuació que durant la seva estada a Barcelona ha escrit quatre poemes nous: “Sóc gandul. Escric curtet”.I sobre la situació actual de la literatura a l’Amèrica Llatina, una metàfora molt eloqüent: “No hi ha Aconcagua, però hi ha serralada”. “Tinc molts autors preferits. Totes les seves veus fan la polifonia de la poesia”. “No hi ha facultats de poesia. Per això, sempre recomano la lectura dels grans poetes. I no crec que la poesia sigui una professió”, ha subratllat.I un capot per a l'art de la traducció. “És més difícil traduir que escriure poesia. Exigeix conèixer a fons la cultura de l'altra llengua. I qualsevol llengua té girs intraduïbles. El més prioritari és mantenir l'esperit original”.Degeneració del llenguatge i poder Com a rúbrica a una sessió antològica, les sàvies reflexions d'un dels millors poetes de la història quan ha estat preguntat sobre la degeneració del llenguatge entre la població jove. “A mi el que em preocupa de debó és la disfressa amb què el poder enverina el llenguatge i tracta de posar coses terribles. Per exemple, darrere del terme “flexibilitat laboral” van atropellar drets de la classe obrera”. I adverteix: “El poder vol uniformitzar-nos, en el pensament i en l'esperit”. Gelman en estat pur. Tot un luxe per als privilegiats que l’han pogut gaudir a Casa Amèrica Catalunya.
