“Amèrica Llatina és un soci natural d’Europa per múltiples raons”, segons Juan Pablo de Laiglesia. El secretari d’Estat per a Iberoamèrica del govern espanyol ha pronunciat la conferència “Situació a l’Amèrica Llatina i reptes de futur: una visió des de la presidència espanyola de la Unió Europea”, a la seu de Casa Amèrica Catalunya davant d’una nombrosa representació del cos consolar dels països llatinoamericans amb seu a Barcelona. A l’esmentada conferència ha dibuixat de manera clara les línies mestres del que serà el full de ruta dissenyat per la secretaria d’Estat. En paraules de Laiglesia, “l’objectiu principal del govern espanyol consisteix en que la nostra imminent presidència de la Unió Europea (UE) serveixi per a donar un impuls substancial a les relacions entre Europa i l’Amèrica Llatina. Venim d’un període un xic confós, en el que l’atenció s’ha centrat en altres zones geogràfiques i altres prioritats, del tipus crisi econòmica. Cerquem un salt qualitatiu i treballarem per trobar-lo en quatre nivells”.
Juan Pablo de Laiglesia, secretari d'Estat per a Iberoamérica: “Amèrica Llatina és un soci natural d'Europa per múltiples raons”
La intervenció del secretari d’Estat del ministeri d’Afers Exteriors del Govern espanyol havia generat força expectació, ja que es produeix a poques setmanes de que Espanya ocupi la presidència semestral de la Unió Europea i s’esperava que, en la seva xerrada, desvetllés les coordenades de la gestió espanyola al front de la diplomàcia del Vell Continent en relació a les nacions de parla hispana. Aquests quatre nivells, precisament, que ha anat desgranant en el seu discurs de manera molt primmirada: “En primer lloc, l’aspecte estratègic. Hem de ser socis globals, puix Amèrica Llatina és cada cop més important en la solució dels problemes que el món té plantejats i aquesta associació s’ha de visualitzar en la cimera del proper mes de maig a Madrid, que comptarà amb la presència de seixanta caps d’Estat d’Europa i d’Amèrica Llatina”. El segon aspecte queda centrada en els acords sots-regionals, segons els detallats plantejaments de de Laiglesia: “En el decurs de la presidència espanyola, tancarem acords de cooperació amb grups sots-regionals, del caire UE –Amèrica Central; també amb els països dels Andes gràcies al sistema d’acords multiparts – en especial, amb Colòmbia i el Perú--. Tanmateix, desencallarem l’acord UE – Mercosur, que porta massa temps empatollat. I finalment, centrarem major atenció als països del Carib, que no han rebut el tracte que mereixien”. Tercer front, els tractats bilaterals: “Accelerar el ritme de treball en els acords estratègics amb Brasil i Mèxic, arribar a un nou acord amb Xile i tanmateix amb Cuba, avui en fase de reflexió per creure des d’Europa que el marc actual no és l’adient”. El quart i últim àmbit d’actuació passa per el protagonisme de les societats civils, fonamental pel pla prevista per Juan Pablo de Laiglesia: “Sense el recolzament de les societats llatinoamericanes, no hi ha cap política que serveixi. La Fundació Eurolac (Europa-Llatinoamèrica i Carib) ha d’actuar com una caixa de continguts de posada en comú i reflexió i aprofitament de la interrelació acadèmica. Hem previst la celebració de deu fòrums de treball previs a la cimera de maig, on han d’intervenir ONG’s, empresaris, universitaris i altres sectors socials”. Llicenciat en Dret, Juan Pablo de Laiglesia va ingressar en la carrera diplomàtica l’any 1974. Ha estat ambaixador d’Espanya a Guatemala i Mèxic i, entre d’altres destins, ha exercit diverses responsabilitats diplomàtiques a Colòmbia, Centreamèrica i països del Carib. Ocupa el càrrec de secretari d’Estat per a Iberoamèrica des del passat mes d’abril. En el decurs de la conferència, Laiglesia ha transmès el seu optimisme amb una reflexió adreçada al públic aplegat a la seu de Casa Amèrica Catalunya: “Perquè el Govern espanyol té confiança en el seu ambiciós projecte? Per que es tracta de reforçar el que ja es troba sòlidament construït de fa deu anys ençà, sobre una base d’acords de cooperació. També, per que a l’Amèrica Llatina li interessa Europa, el seu primer inversor i soci. I a Europa li interessa Amèrica Llatina. Els seus arguments, múltiples i variats, circulen en ambdues direccions”. El raonament encara va més enllà en l’actual conjuntura econòmica, segons el secretari d’Estat, “en un context de crisi, Amèrica Llatina significa part de la solució, ja que continua creixent. A més a més, assumeix un paper important en la nova governació mundial, ha col·locat tres països al G-20, treballa per a la solució del medi ambient, en la reforma de Nacions Unides i s’ha involucrat en l’ordre financer internacional. Per tot això i moltes altres raons, és un soci natural d’Europa. Sumin un conjunt de valors i accions polítiques. Des del govern espanyol tenim un projecte ambiciós per a la nostra presidència que afrontem, doncs i com a resum, amb optimisme raonable”.
