Les ponències dels economistes cubans Juan Triana i Omar E. Pérez Villanueva a Casa Amèrica Catalunya han llençat llum sobre molts aspectes de la història econòmica recent de l'illa, així com sobre les seves relacions exteriors o ben sobre els catastròfics efectes dels huracans Ike i Gustav sobre l'economia cubana, que es calcula en pèrdues de fins a 5.000 milions de dòlars, deixant a centenars de milers de famílies sense llar. Triana (en primer terme, a la imatge) i Pérez Villanueva són investigadors del Centre d'Estudis de l'Economia Cubana (CEEC), centre d'excel·lència adscrit a la Universitat de l'Havana. Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, ha moderat el diàleg que s'ha establert amb el públic després de l'exposició dels experts, en un acte organitzat amb la Fundació CIDOB.
Juan Triana i Omar E. Pérez Villanueva, economistes cubans: “Els huracans Ike i Gustav han estat una de les majors catàstrofes de la història de Cuba”
En primer lloc, el professor Juan Triana ha traçat les línies principals de la història econòmica de Cuba des de 1989, data clau per a l'illa ja que va suposar la "pèrdua de l'acompanyament d'un soci com la Unió Soviètica, que va deixar un saldo positiu però també un de negatiu: la dependència".Els passos que ha donat el país des d'aquest moment, després de superar la profunda crisi de principis de la dècada de 1990, s'han dirigit segons els experts a la consecució d'una major "independència econòmica i monetària", cosa que és fonamental per a un país encara sota bloqueig nord-americà des de 1962.Triana i Pérez Villanueva han exposat llavors els factors que han propiciat "un creixement econòmic sostingut i estable" des de 1994 fins a l'actualitat: la diversificació i reestructuració dels sectors productius (de la canya de sucre al turisme, el níquel i l'exportació de serveis mèdics i educatius); la transformació del sistema monetari; o bé propiciar la inversió estrangera directa amb empreses associades al govern cubà o amb contractes a temps limitat. "I malgrat els ciclons, aquest any també creixerem", ha afirmat Triana.Cuba dedica actualment grans esforços i recursos per a l'augment de la productivitat de les seves explotacions, i molt especialment de l'agrària: "la dependència de l'exterior per aconseguir aliments i, fins ara, petroli, és un problema de seguretat nacional", ha manifestat Pérez Villanueva. Tot repassant les xifres, Triana i Pérez Villanueva han destacat "els esforços i recursos" dedicats a superar un procés de transformació econòmica –també política i social– "difícil i complex" amb tan bons resultats, tot i ser "un país en guerra, assetjat des de fa 50 anys, vivint en condicions especials". Però si a la catàstrofe dels ciclons Ike i Gustav se suma un context de crisi econòmica mundial, la previsió dels economistes no va més enllà de la "incertesa".Huracans Ike i Gustav: balanç catastròficLes últimes dades actualitzades de l'impacte dels ciclons Ike i Gustav sobre l'illa corroboren l'opinió dels cubans que ha estat "la pitjor catàstrofe natural en la història de Cuba"."El 70% de l'illa està sota els efectes del cicló", ha declarat Juan Triana, "i les pèrdues es calculen en 5.000 milions de dòlars". Les collites de productes d'importància crucial per al país han estat seriosament malmeses, perdent la meitat de la producció de cítrics, arròs o tabac –un producte d'exportació que suposa 300 milions de dòlars d'ingressos anuals. A la part occidental de l'illa, totalment arrasada, la població encara no disposa d'energia elèctrica. "Han caigut 170 torres d'alta tensió, que en condicions normals es triga set mesos a aixecar: hem de fer-ho en tres", ha explicat Triana. D'un total de 3 milions d'habitatges, mig milió presenten danys greus; 70.000, completament destruïdes. "A l'esforç i al repte d'augmentar la productivitat se suma el repte de recuperar-nos d'una de les majors catàstrofes de la història del país", ha lamentat l'economista.L'Ajuntament del Prat de Llobregat, en qualitat de municipi agermanat amb una de les localitats més afectades per l'huracà, Gibara, s'ha solidaritzat amb la tragèdia i ha obert un número de compte on fer les aportacions econòmiques per als afectats: 2100-0130-17-0200468840 ("La Caixa"). Gibara és també seu del Festival de Cinema Pobre, amb el qual Casa Amèrica Catalunya col·labora des de fa anys i que el proper mes de novembre, per segona vegada, se celebrarà a Barcelona. Barack Obama i CubaPreguntats sobre la perspectiva de triomf del candidat demòcrata Barack Obama a les eleccions presidencials dels Estats Units que se celebraran el mes de novembre, els economistes han reiterat la seva "incertesa" sobre els efectes positius del suposat triomf d’Obama per a l'illa."No podem tenir grans expectatives amb Obama", ha declarat Omar E. Pérez, "encara que és clar que és millor Obama, o fins i tot que els dos candidats serien millors per a nosaltres abans que Bush"."És cert que Obama està menys compromès que McCain amb la Fundación Nacional Cubano Americana –o més ben dit, amb la Fundació Nacional de Cubans Annexionistes", ha fet broma Juan Triana, "però ja en ocasions anteriors hem anat errats", ha afegit, en referència a la ratificació de la Llei Helms-Burton per part del president Bill Clinton, poc després de creure en la possibilitat que el mateix president retirés l'embargament.
