En la selecció d’aquest mes hem triat quatre lectures intenses per quedar-se a casa ben lluny del fred. Obres de no ficció que ens endinsaran en fets històrics d’Amèrica i d’Espanya, de la mà de Carrie Gibson, Manuel Aznar i José Ramón López; en la relació del Nord amb el Sud d’Amèrica amb Jorge Majfud, i també, posar-nos al dia en activisme artístic amb el col·lectiu Red Conceptualismos del Sur.
La Biblioteca recomana: Llibres que fan el pes
La frontera salvaje: 200 años de fanatismo anglosajón en América Latina / Jorge Majfud
Jorge Majfud (Uruguai, 1969) és col·laborador de diversos diaris i revistes com El País, La vanguardia, Rebelión, Revista iberoamericana o Tiempos del mundo. Ha publicat els llibres de relats: Perdona nuestros pecados (2008), Algo salió mal (2015); les novel·les: Hacia qué patrias del silencio (2001), La Reina de América (2002 i 2018), La ciudad de la luna (2009), Crisis (2012), Silicona 5.0 (2020) i els assajos: Crítica de la pasión pura (1998) i El tiempo que me tocó vivir (2004).
La frontera salvaje no es només un recorregut pels fets més importants dels últims dos-cents anys que van marcar l'expansió de les Tretze colònies sobre les nacions indígenes i sobre aquell bast territori que avui anomenem Amèrica Llatina, si no que també la revelació de la lògica de les seves guerres infinites, de la seva expansió i de les seves sistemàtiques intervencions, directes o secretes en els diversos pobles del sud. Aquestes pràctiques militars i narratives (basades en l’interès econòmic dels de dalt, en el fanatisme religiós i en el racisme inoculat als de a baix) van ser l’inici i la continuació de l’imperialisme de Washington a la resta del mon, sempre sota altres noms i altres excuses. Aquest passat profund, com en altres moments de la història, explica el present i prediu el futur de la més gran potència econòmica i militar del mon.
El exilio teatral republicano de 1939 en Argentina, Chile, Uruguay y Paraguay / Manuel Aznar Soler y José-Ramón López García (eds.)
Aquest llibre documenta el teatre espanyol dels anys quaranta en quatre de les nacions del Con Sud. On es van exiliar i estrenar o publicar les seves obres autors com Rafael Alberti, Alejandro Casona, Jacinto Grau, María Teresa León, José Ricardo Morales o Margarita Xirgu. Sense ocultar altres personalitats que van brillar amb llum pròpia en la direcció escènica, en la escenografia, en la literatura dramàtica o en la pedagogia teatral, com les de l'actor i director d'escena Edmundo Barbero o la del escenògraf Santiago Ontañón; a itineraris menys coneguts com els d'Eudardo Borrás, Eusebio de Gorbea, Pascual Guillén e Isaac Pacheco; a la tasca d'escenògrafs de la qualitat artística de Gori Muñoz; a les estrenes de José Bergamín; a la activitat de l'actriu i dramaturga Montserrat Julió o del director José (Pepe) Estruch. Així mateix, es reivindica la memòria de les personalitats decisives com Fernando Oca del Valle i Josefina Plá. Cada un d'aquests noms, juntament amb altres molts, evidencien la riquesa transnacional del llegat de l'exili teatral republicà de 1939 a l'escena argentina, xilena, uruguaia i paraguaia.
El norte: la epopeya olvidada de la Norteamérica hispana / Carrie Gibson
Carrie Gibson, escriptora americana, col·labora a diversos mitjans com the Guardian o The observer. És autora del llibre Empire’s Crossroads: A History of the Caribbean from Columbus to the Present Day (2014).
Durant molt temps, Estats Units s'ha preuat del seu llegat anglosaxó per sobre de tota la resta. No obstant, tal com Carrie Gibson explica a El Norte amb gran profunditat i nitidesa, la nació te unes arrels hispanes molt més antigues, que s'han mantingut llarg temps ignorades i marginades. El seu passat hispànic precedeix en més d'un segle a l'arribada del Mayflower, i és igual d'important a l'hora de donar forma a la nació tal i com existeix avui en dia.
El Norte és una crònica de l'extensa i dramàtica història de la Nord-Amèrica hispana, des del desembarcament inicial de Ponce de León a Florida al 1513, passant per la presa de control del vast territori de Luisiana per part d'Espanya al 1762 o la guerra mexicana-estatunidenca de 1846, fins arribar a la recent tragèdia de Puerto Rico després de l'huracà Maria, o la persistent tensió fronterera amb Mèxic. Entreteixits en aquesta emotiva narració es troben els dilemes culturals que han estat presents des del principi i que encara segueixen sense resoldre's: idioma, pertinença, raça i nacionalitat. Contemplar l'evolució d'aquestes qüestions al llarg dels segles proporciona una perspectiva vital en un temps en que aquesta resulta summament necessària.
Giro gráfico: Como en el muro la hiedra / Red Conceptualismos del Sur, Museo Reina Sofía
La Red Conceptualismpos del Sur, és una plataforma d'investigació, discussió i posicionament col·lectiva des d'Amèrica Llatina, fundada al 2007. Bianualment convoca trobades per generar noves aproximacions als eixos de treball de la xarxa: Art i política, Processos socials i Pràctiques Artístiques, Feminismes i Moviments socials.
Giro gráfico és el catàleg de l'exposició del mateix títol que recull els resultats d'un projecte d'investigació desenvolupat durant cinc anys, fruït de la col·laboració del Museu Reina Sofía i del colectiu. Aquesta publicació busca examinar les diferents formes d'acció gràfica que han emergit a Llatinoamèrica per confrontar situacions de repressió i violència política. En les seves pàgines no es busca fer un mapeig exhaustiu de la gràfica política llatinoamericana, sinó partir de l'anàlisi d'episodis concrets per detectar les connexions i relacions d'afinitat i contagi que es donen entre iniciatives produïdes a diferents llocs i contexts històrics. Aquí, la gràfica es entesa d'una manera oberta--englobant, per exemple, iniciatives de brodat col·lectiu o de creació de cartografies alternatives-- la seva investigació no te, en cap cas, un ànim totalitzador.
Us recordem que per motius d'aforament cal demanar cita prèvia per visitar la Biblioteca. Podeu sol·licitar cita a través del correu biblioteca@americat.barcelona
Podeu retornar els vostres préstecs sense demanar cita de dilluns a divendres, de 10:00h a 19:00h a la recepció de Casa Amèrica Catalunya.